Mesa Sectorial sobre protocols d’agressions en centres, assetjament i violència de gènere

Avui s’ha negociat en Mesa Sectorial quatre resolucions que plantegen models d’actuació davant situacions indesitjables com ara el possible assetjament i ciberassetjament escolar, situacions de violència de gènere. de maltractament infantil o el protocol de suport, assessorament i acompanyament al personal dels centres educatius davant agressions.

STEPV ha agraït que es negocien aquests protocols que considerem necessaris en els centres educatius i que ja es portava temps reclamant. Així i tot, el Sindicat ha fet aportacions i propostes de millora per totes aquestes resolucions.
Pel que fa al protocol d’agressions STEPV ha plantejat qüestions cabdals com ara demanar que l’assessorament i l’acompanyament de les víctimes es produïsca des de l’inici de l’accident o incident. Que la Conselleria es persone en les causes en determinades situacions que així ho puguen requerir, que siga la pròpia Conselleria d’Educació que realitze la denuncia, que s’entenga l’agressió a un docent per la seua condició pública tant les comeses dins com fora del centre, garantir la major celeritat del procediment i del temps de resposta per part de totes les persones implicades, que l’Advocacia de la Generalitat responga de manera immediata i per escrit a les persones que demanen assistència jurídica, que es garantisca l’assistència jurídica en els casos en el que l’agressió l’ha comés un menor del centre, etc.
En relació al protocol de maltractament infantil el Sindicat ha realitzat diverses puntualitzacions al document. En primer lloc, la necessitat d’adequar i tindre a l’abast del professorat una formació adient de sensibilització, detecció i instrucció, que facilite la tasca al conjunt de la comunitat educativa. Especialment a aquelles persones que són les encarregades de la intervenció, a l’equip directiu i i també a la persona coordinadora d’igualtat i convivència, entre altres. De manera que la tramitació d’una incidència siga el més àgil possible. També ha proposat i valorat positivament l’elaboració d’infografies que presenten la informació sobre el protocol de manera esquemàtica, clara i, sobretot, molt visual.
En segon lloc, ha qüestionat alguns apartat de la redacció del protocol on STEPV pensa que recau un excés de responsabilitat sobre la figura de la direcció del centre, que no és especialista i professional d’este àmbit. De la mateixa manera s’ha demanat que se concreta la coordinació entre el centre i les UEO, encarregades de l’assessorament.
Finalment, s’ha aprofitat per demanar que sempre existisca una relació d’actors preestablerta en referència a la intervenció amb l’alumnat en cas de maltractament infantil, és a dir, que quede ben definit en la norma qui actuarà i no s’usen fórmules ambigües que arribat el moment sols generen incertesa.
Quant als protocols d’assetjament i violència de genere, STEPV ha plantejat, seguint la línia dels anteriors protocols, major preparació del professorat en relació amb l’assetjament i ciberassetjament.
El professorat no es troba preparat per a afrontar aquestes situacions i els recursos que dona l’Administració són insuficients, ja que recomana (que no es demana com a requisit) realitzar determinats estudis/cursos, que es veurà en un futur si són suficients i efectius a costa del sofriment de les víctimes i el seu entorn.
Assumir aquestes responsabilitats no sols suposarà un augment de la burocràcia a les direccions dels centres i professorat, el cost humà a l’efecte de desgast psicològic pot ser molt perjudicial i no existeix xarxa de suport per a aquests casos.
S’ha recordat que l’objectiu de la solució enfront de l’assetjament no és només que desaparega la situació conflictiva, sinó que, a més, l’alumnat aprenga de l’experiència: canvi d’actitud, habilitats socials, etc.
S’ha demanat també que existisca flexibilitat horària del professorat que es trobe realitzant una intervenció quan es detecte un cas d’assetjament o ciberassetjament.
Quant al protocol de violència masclista, el Sindicat ha agraït la redacció d’un protocol d’actuació però ha recordat que aquest és un problema social de gran envergadura. Lamentablement la xacra que existeix amb la violència de gènere és que la víctima, en molts casos, és incapaç de reconéixer que ho és i aquesta és la primera i gran barrera amb la qual ens trobem en aquestes situacions.
Per a mantindre el seguiment i reduir la burocràcia s’ha sol·licitat que no es tanquen administrativament les sol·licituds comunicades al PREVI i/o a la inspecció, que aquestes es tanquen quan la problemàtica estiga resolta.
Es demana en línies generals que les actuacions deixen de centrar-se en la víctima, per evitar una victimització involuntàra, per a centrar-se en els/as agressors/as i en aqueixa part de la comunitat que calla per tal que denuncien les situacions d’agressió i violència.
27 de juny de 2023