Ensenyar, aprendre, aplicar per a transformar

Joan Blanco
Secretariat Nacional STEPV

El passat mes d’abril es va organitzar a Valladolid el Congrés d’Ensenyament de la Confederació d’STES que agrupa les organitzacions del sector de l’ensenyament de la Confederació Intersindical, formada per diferents organitzacions de tot l’Estat. Els STES, entre els quals es troba STEPV, representen la primera força sindical i la més votada en l’àmbit estatal.

En l’agenda figuraven, entre altres, temes, com ara neoliberalisme i educació, l’Estatut Docent, feminisme i plans d’igualtat en els centres, la burocratització de l’ensenyament, l’estabilització del personal interí, la universalització del primer cicle d’infantil, la nova llei d’FP, la reforma dels ensenyaments artístics, la inclusió educativa o l’atenció a la diversitat.

Pel que fa a les ponències, s’hi va fixar el posicionament dels STES sobre el futur Estatut Docent. També es van recuperar els senyals d’identitat defesos al llarg dels anys, com ara la defensa d’una educació pública, integral, crítica, alliberadora, transformadora i de qualitat; l’ampliació de la xarxa de centres públics d’educació infantil; la democratització dels centres i el respecte a la seua autonomia; la igualtat en el treball docent; contra la competició i a favor de la cooperació; la consolidació i estabilitat laboral del professorat interí; l’equitat i igualtat entre dones i homes; l’educació no concebuda com un mercat; una aposta clara per l’escola rural; un sistema preparat per a la inclusió educativa; una solució al professorat tècnic d’FP; i la defensa de les llengües dels diferents territoris.

L’horitzó de l’Estatut Docent
De tots els punts, es va fer un esment especial a l’oposició a un estatut docent que penalitze el professorat. La possibilitat d’una llei que regule l’Estatut Docent ha sigut una constant durant els últims 40 anys en l’àmbit educatiu. Diversos ministeris d’Educació –de diferents èpoques– han arribat a proposar alternatives, però no se n’ha arribat a concretar cap. La necessitat d’una ordre marc que reculla els drets docents ha sigut l’impuls que ha portat, també a diversos sindicats d’ensenyants, a demanar-ne la promulgació. En principi, l’existència d’un estatut bàsic docent no hauria de ser necessàriament negativa. L’Estatut Docent és una llei que pretén regular tot el que es refereix a la professió docent: tipus de funcionariat, estructura i ordenació, procediment de selecció, mobilitat, drets i deures, sistema retributiu, règim disciplinari, salut laboral, etc. L’especificitat de la professió docent requereix que, alguna de les qüestions citades, necessiten una regulació exclusiva, que ara no existeix, o es regula de manera diferent segons la comunitat autònoma de què es tracte.

No obstant això, el risc a una involució en drets, així com el perill d’una jerarquització i una major divisió dins del professorat és una amenaça massa important que ha fet que la Confederació d’STEs-i s’haja oposat a les propostes que suposaven retrocessos, la qual cosa ha frenat les iniciatives que han tingut lloc durant aquest temps. La falta de fons econòmics ha sigut una raó que, en diversos moments, també ha jugat en contra de la plasmació d’aquestes iniciatives. Darrere del suposat afany per la millora de l’ensenyament sempre s’ha amagat un desig privatitzador que, en el cas de les iniciatives de la dreta són més diàfanes, però que també han estat presents quan ha sigut el PSOE el que ha promogut intents de control, jerarquització, avaluació o divisió del professorat. En la Conferència, la representant del Ministeri va confirmar la preparació d’una nova proposta d’estatut que esperem que no incloga el que el professorat fa quaranta anys que rebutja.