En memòria de Lluís Espada

El passat 26 de juny, ens va deixar el nostre company Lluís Espada. Lois per als amics i amigues.
Encara recorde quan vas arribar a la seu del nostre sindicat a Castelló per a incorporar-te a les nostres files i a la nostra lluita com a permanent sindical. Érem un equip jove però amb moltíssimes ganes i vam formar una gran família sindical. No ens parava ningú. Tu, amb la calma que et caracteritzava, vas entrar i vas dir: «a vore, ací estic per a donar-ho tot», vestit de blau marí com solies anar. Recorde eixa frase perfectament perquè així va ser. Des del primer moment vas començar a treballar de valent i amb molta il·lusió, recorrent la província de nord a sud, i ajudant sempre i incondicionalment a les teues companyes i companys. No feia falta demanar-te ajuda, tu sols amb veure’ns la cara ja sabies perfectament quan la necessitàvem i ahí estaves. Sempre tenies una paraula de suport per a nosaltres, sempre ens feies veure les coses des d’altra perspectiva i sempre, quan algú defallia, ahí estaves tu per a donar-li el teu suport i alguna paraula bonica o una abraçada d’eixes llargues que realment calmen a la persona. Eres una persona de les que ara anomenaríem vitamina.

Recorde perfectament veure’t entrar per la porta de la seu amb la teua cara d’alegria desitjant contar-nos cosetes sobre la teua filla o la teua dona a les que estimaves amb locura: «Zuli!!! Espe ha aprovat l’opo!» O «Zuli!!! La meua filla ha aconseguit açò o açò altre.» Recorde com si fora ahir els nostres viatges en cotxe carregats de materials a recórrer els centres per muntar el CoeducArt, per fer assemblees… que bé ho passàvem… Perquè Lluís ahí estava, sempre al nostre costat, amb la seua paciència, calma i tranquil·litat o amb la seua guitarra amenitzant qualsevol moment. Tampoc oblidaré mai els assajos musicals a ta casa preparant cançons per a alguna reunió o esdeveniment. Ha, ha, ha! Com réiem.

Ara, per desgràcia, ja no estàs amb nosaltres. La mort forma part de la vida, però quan una de les persones bones de veritat marxa, és una gran pèrdua que costa d’assimilar.

Nosaltres, sempre podrem dir que vam tindre la sort que formares part del nostre camí i no podem fer altra cosa que desitjar-te el millor allà on estigues i dir-te que sempre et recordarem com una personal especial que ens va transmetre felicitat, amor i una gran empatia.

T’estimem Lluís.