El Consell d’Estat desautoritza el ministre Wert i la LOMQE

El Consell d’Estat (CE) ha emès el preceptiu informe sobre l’avantprojecte LOMQE; aquest dictamen suposa un dur revés a la proposta educativa de la qual és responsable el Ministre Wert; revés en aspectes fonamentals, que recullen les algunes de les crítiques a la LOMQE que fa STEPV i altres organitzacions que defensem l’ensenyament públic. Aquesta informe del CE suposa validar les crítiques que la LOMQE és una proposta de partit, ideològica i que no s’ha negociat.

El CE demana que s’arribe a un acord amb les forces polítiques i socials per a donar estabilitat al sistema, i aquest avantprojecte ha aconseguit el rebuig de totes les organitzacions representatives de la comunitat educativa de l’ensenyament públic, així com de la majoria de partits amb representació parlamentària, doncs no hi ha hagut ni negociació ni acord.
En l’apartat de Finançament és demolidor per al Ministre, doncs el CE observa la “insuficiència de la valoració econòmica que comportarà la seua aprovació”, al mateix temps que demana al Ministre que publique “els costos efectius de l’avantprojecte de Llei i la fixació, encara que siga sumària, dels compromisos en el temps per al seu finançament”, i acaba denunciant la insuficiència econòmica per a aplicar les mesures que planteja la reforma.
Quant a les assignatures, el dictamen del CE acusa al ministeri d’educació de plantejar confusament les anomenades assignatures troncals i específiques, i la seua oferta obligatòria o voluntària per part de les administracions educatives. Al·ludint també a la necessitat que algunes assignatures siguen d’oferta obligatòria i no voluntària. Proposa que es torne a fixar l’estatut i horari dels Ensenyaments Artístics i del segon Idioma Estranger en Primària, sent d’oferta obligatòria per als centres; i que torne a ésser d’oferta obligatòria l’Ed. Artística, la Música, la Tecnologia, el segon Idioma Estranger i la Cultura Clàssica en Ed. Secundària. Reclama també una assignatura relativa a la formació ètico-cívica, assenyalant l’Ed. per a la Ciutadania, tant en Primària com en Secundària, que ha estat eliminada pel govern. Igual ocorre en Batxillerat, que el CE demana a Ministeri que totes les assignatures que planteja com optatives d’oferir per part de l’administració educativa, siguen d’oferta obligatòria per als centres.

El CE rebutja la reforma que es planteja en el tema de l’ensenyament de les llengües cooficials, proposant que siguen les Conselleries d’Educació d’aquestes comunitats les que determinen que percentatge ha de donar-se en l’ús d’ambdues llengües en l’ensenyament, i rebutja el pagament de les classes en castellà a l’alumnat que ho demane. Això suposa validar el model actual.
Respecte a les avaluacions o revàlides reconeix que podran ser dutes a terme per empreses externes i insta que siga professorat funcionari qui les realitze. Denuncia l’estrés infantil que poden suposar la proliferació d’avaluacions o revàlides, també en Primària. També es qüestiona la possibilitat que s’obre que les universitats puguen fer proves específiques, ja que suposaria acabar amb l’equitat en l’accés a l’ensenyament superior.

I demana que es torne al que marca la normativa vigent quant a distribució de competències entre les comunitats i l’estat quant al disseny del currículum, tornant al 55/65% en funció de si tenen llengua pròpia distinta al castellà o només castellà, i qualifiquen d’incoherent la distribució que es proposa en la LOMQE.

El CE, alhora que posa en dubte la desaparició de l’Educació Cívica en Primària i Secundària, qüestiona que l’ensenyament de la religió tinga una alternativa obligatòria com planteja l’avantprojecte de Llei, doncs, tal com ha dit el Tribunal Suprem, l’alumnat de religió no estudiaria mai competències cíviques i socials. La solució seria, per a STEPV, que la religió no estiga contemplada en el currículum.

També posa en qüestió l’especialització curricular dels centres i alerta sobre la falta d’equitat en l’accés a aquests centres.

Respecte a la segregació en raó del sexe, el Consell reconeix que el sistema de coeducació o educació mixta ha “constituït, sens dubte, un avanç en el tractament de la igualtat de gènere que és constitutiu de la democràcia…” i reconeix que els centres concertats no tenen un dret incondicionat al finançament públic”, afirmant que l’educació segregada podria finançar-se de forma excepcional si es demostra fefaentment que és per a millorar l’ensenyament en determinades ocasions, i no de forma generalitzada com es pretén.

El CE considera també curt el termini per a la implantació d’aquesta reforma, dos anys, i demana que s’amplie.

STEPV, una vegada analitzat aquest extens informe, conclou fent una crida al govern i al PP perquè retiren la Llei, reclamant al mateix temps l’inici d’un procés de debat i diàleg sobre les millores que necessita l’ensenyament públic per a millorar; així mateix cridem a la participació en les mobilitzacions convocades en defensa de l’ensenyament públic, contra la LOMQE, en contra de les retallades i els acomiadaments en educació que contempla l’acord de professorat interí.