Construir i eixamplar el procés participatiu i assembleari

Per la nostra part, el dia 28 d’agost anunciàvem la proposta de creació d’un marc unitari amb els sindicats de la Mesa sectorial i amb tota la resta de membres de la Plataforma per l’Ensenyament Públic. Així mateix, manifestàvem “fem una crida a tot el professorat perquè es mobilitze aquest curs per frenar les retallades i aconseguir les millores que fa anys que reclamem.”

El 12 de setembre anunciàvem assemblees que es concretaven en totes les comarques. D’eixe procés va nàixer una primera consulta per a concretar les mobilitzacions del primer trimestre, que van passar de novembre a desembre per la dimissió de Mazón. I l’11 de desembre vam fer una primera jornada de vaga amb una plataforma debatuda en multitud d’assemblees de centre, comarcals i telemàtiques de país.

Davant l’avanç de la mobilització, el dia 29 de gener els sindicats van fer una crida al professorat per a convocar assemblees de centre o claustres per adherir-se a la mobilització i a les reivindicacions, que van ser entregades a la conselleria pel comité de vaga en la reunió de la Junta de portaveus de 10 de febrer coincidint amb multitud de concentracions a les portes dels centres.

El dilluns 16 de febrer, STEPV llançava una campanya per a la constitució i coordinació de les assemblees de centre afirmant “És imprescindible l’autoorganització als centres, per continuar les mobilitzacions. Ens cal crear assemblees a tots els centres i promoure accions.”

El 17 de febrer es convocaven manifestacions per al dia 28 i una vaga per al 31 de març i s’anunciava la proposta de vaga indefinida per a maig.

Mentrestant, comença a configurar-se una coordinació d’assemblees en un procés que compta amb el reconeixement del sindicat. Així, el dia 18 d’abril es llança una consulta unitària ampla (sindicats, plataformes, coordinadora…) per a decidir les propostes sobre la vaga. El dia 25 d’abril es dona a conéixer els resultats de la consulta i per al 29 es convoca una assemblea sindicats-CADPV.

El dia 4 de maig es feia públic un acord unitari de negociació, que és el que ha servit de referència durant tota la vaga. 
Eixe mateix dia, el Secretariat Nacional d’STEPV aprovava un document (Annex I) que havia de servir per a orientar la mobilització i la negociació en el marc unitari.

DINÀMICA UNITÀRIA
Al llarg de les darreres setmanes s’ha treballat unitàriament entre totes les entitats (STEPV, CCOO, UGT, CADPV, CNT, CGT, COS, CSO i Docents en Lluita) consultes, acords i convocatòries de mobilitzacions. En la pràctica, el funcionament ha estat completament unitari, des de l’inici, el desplegament i la conclusió (per ara) de la mobilització. La dinàmica unitària ha marcat el ritme, complementada per multitud d’iniciatives que l’han ampliada. Sense la dinàmica conjunta i descentralitzada de les assemblees al llarg del país res no hauria estat igual. Es tracta d’un capital mobilitzador i representatiu que cal preservar i ampliar, atorgant-li la capacitat plena sobre tot allò que li correspon.

ESTRUCTURA I LÍMITS DE LA NEGOCIACIÓ
Enfront del que s’afirma algunes vegades, l’estructura de la negociació col·lectiva entre el funcionariat de les administracions públiques, regulat des del TREBEP (Estatut Bàsic de l’empleat públic) no és el mateix que els dels sectors laborals regulats des de l’Estatut dels Treballadors. I no ho és ni pel fons dels temes negociats i l’eficàcia dels acords ni per la forma. Una situació injusta que mai s’ha volgut normalitzar i així vam haver d’esperar fins a 1987 (anys després de la Constitució) per a tindre una norma molt reduïda que regula la negociació col·lectiva i la representació. La darrera norma, el TREBEP de 2015, avança en reconeixements, però encara els limita molt. Una situació que, a més, és la mateixa en tot l’estat, com es pot comprovar amb la vaga i negociació a Catalunya (amb diferents protagonistes que allà estan dins i ací estan fora i altres que no estan dins ni allà ni ací). No obstant això, al llarg dels anys, eixa limitació representativa no ha estat un problema per a garantit la presència unitària de la mobilització en la representació d’STEPV davant l’administració. Així ha estat amb ocasió de diferents mobilitzacions al llarg dels anys, com el cas de les coordinadores del professorat interí o de col·lectius en lluita (EOI, SPES, FPA, FP…).

MILLORAR PER AL FUTUR
Com es diu en el document adjunt “defenem i aspirem a estendre i a participar del major i millor procés assembleari, clar, obert i públic, on les regles de joc i les persones que representen el procés des de diferents àmbits organitzatius siga clar i públic i amb propostes identificades…”

Però també hem de dir que a vegades hem comprovat com la dinàmica unitària ha estat desviada a competir amb els espais d’alguns sindicats amb una possible invisibilització del seu treball, que en el nostre cas, és el de milers de persones i el d’un sindicat que no ha escatimat esforços en garantir el desplegament de les propostes de negociació i de mobilització, les informacions, els permisos, la infraestructura…

El desplegament de les estructures assembleàries és una tasca de totes aquelles persones i organitzacions que creuen, com nosaltres també, que una persona representa un vot.

APOSTEM PEL FUTUR
Representem una organització que va nàixer, ara fa cinquanta anys, després de dos anys de funcionament en coordinadores d’assemblees i que amb eixa experiència va decidir que calia constituir-se com una força sindical estable, no perquè renunciara al moviment assembleari sinó perquè les tasques en defensa dels drets i les demandes del professorat s’havia de fer en moments de mobilització i en la resta. Tenim un bagatge al qual no s’ha de renunciar i que ha funcionat al llarg de cinquanta anys complementant i sumant esforços.

Ha acabat una fase important de la mobilització i del desplegament de les estructures assembleàries. Ara comença una nova i hem de decidir si continuem ignorant la pluralitat i diversitat del moviment i de les experiències acumulades o sumem tots els esforços per a aconseguir fer realitat eixe “Guanyarem” al qual no renunciem.
Milers de persones s’hi identifiquen amb els sindicats, altres no. Nosaltres no obliguem cap persona a sindicar-se perquè sindicat i moviment assembleari formen part d’una mateixa realitat amb tasques pròpies. Però no renunciarem a ser el que som i a fer un treball que ens és tan necessari.

Allò que està en joc no és la supervivència o unes eleccions sindicals. Ens juguem construir un potent moviment de lluita plural i unitari que aconseguisca victòries ara i en el futur o competir per intentar demostrar que les parts que componen aquest extraordinari moviment són millor que el seu conjunt. No es pot construir res contra ningú.

DECLARACIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DEL PROCÉS ASSEMBLEARI
Durant els darrers anys, STEPV no ha deixat de reclamar millores en les condicions de treball. Ho vam fer contra tota classe de governs, contra les retallades de fa uns anys, per la recuperació del poder adquisitiu, per les plantilles, les ràtios, la burocràcia…

Han passat els anys i a vegades hem aconseguit algunes millores o recuperat parcialment altres (plantilles, hores de docència, permisos, ràtios…) mobilitzant i negociant amb els diferents governs. Però algunes reivindicacions han estat reiteradament ignorades i, de nou, les retallades han tornat amb força.

Per això, ja ens vam mobilitzar el passat curs. I, per això, des del començament del present curs (des d’agost), hem plantejat al professorat la necessitat de mobilitzar-se, de participar en les assemblees (les nostres són obertes) i a estendre el moviment assembleari centre a centre, comarca a comarca, participant en jornades de lluita, concentracions o vagues, amb diferent grau de participació fins a arribar on estem ara.

Aquestes mobilitzacions, de tot l’ensenyament o d’alguns sectors (professorat expert, EOI, FP…) les hem convocades amb els sindicats representatius en la mesa sectorial o amb altres sindicats que han estat disposats a promoure les mobilitzacions. Tots són necessaris i tots tenen dret a participar de la mobilització o de la negociació d’acord amb la seua realitat i representació. Però aquesta participació no pot convertir-se en l’excusa per a difuminar i amagar la participació, la responsabilitat i el compromís d’organitzacions que representen milers de persones que s’hi impliquen en la mobilització i en les assemblees i que posen els seus mitjans per a fer-la possible.

En una mobilització de caràcter global, com l’actual, tot el pes de la mobilització ha de recaure en el procés assembleari i unitari, que ha d’estar un procés clar, conegut i amb capacitat de participació de totes les persones i amb mecanismes visibles de representativitat i coordinació des dels centres i des de les comarques. Si
cada persona ha de representar un vot, el mecanisme ha de ser públic, visible i obert a la participació de tothom. Obertura i publicitat són eines bàsiques i imprescindibles de la mobilització i de la vaga. I l’assemblea i la seua coordinació és la clau de volta d’eixe procés.

Per part d’STEPV és el model que defensem. Així ho diuen els nostres estatuts:
“STEPV-Iv, en els seus distints àmbits territorials impulsarà assemblees de totes les treballadores i treballadors com a mitjà per reforçar la unitat i participació.
Així mateix, promourà la representació unitària i directa dels treballadors i les treballadores. Seguint aquesta línia defensarà sempre i farà pràctica del seu funcionament autònom la negociació mixta. Així mateix, en moments de lluita, convocarà assemblees generals decisòries i reconsiderarà les seues pròpies decisions
prèvies quan les assemblees siguen discrepants.”

I això continuem defensant ara i ací. La decisió sobre com mobilitzar-se i la decisió de com valorar el procés o els possibles acords correspon a tot el professorat.
En primer lloc, a qui sosté la mobilització amb un cost personal enorme i imprescindible. El procés negociador, però, està regulat en el marc de la Mesa Sectorial i,
en ella, cada sindicat disposa d’una representació i d’un espai negociador avalat per les treballadores i treballadors. STEPV, com sempre, posa eixe espai al servei i a
la decisió de tot el professorat, però com a organització que atén múltiples reivindicacions, en diferents moments i situacions al llarg dels anys (i no únicament en
moments de mobilització) no pot esborrar-lo o difuminar-lo perquè és i serà necessari. Per això, no acceptarem cap intenció d’invisibilitzar la tasca dels sindicats
perquè assemblea i sindicat són dos vessants reals i imprescindibles d’un mateix treball.

Per la nostra part, defenem i aspirem a estendre i a participar del major i millor procés assembleari, clar, obert i públic, on les regles de joc i les persones que
representen el procés des de diferents àmbits organitzatius siga clar i públic i amb propostes identificades, comarca a comarca. Eixe és el nostre compromís per a continuar lluitant en defensa del professorat i de l’ensenyament públic.

Pots descarregar-te la notícia en PDF ací

---