Com està l’educació a Amèrica del Sud?

La Confederació d’Educadors Americans (CEA), la Federació de Sindicats Universitaris d’Amèrica del Sud (FESIDUAS) i els membres del FÒRUM per l’Educació a Iberoamèrica, impulsats pel compromís comú per aconseguir una educació de qualitat, socialment compromesa, al servei d’un desenvolupament humà i ambiental, per a crear un món sustentable i sostenible. Volem destacar la gran quantitat de cimeres i diagnòstics que s’han desenvolupat des de Jontiem (anys 90), passant per Dakar (anys 2000) i finalment els ODS (2030) que en el punt 4, al voltant de les metes que s’han d’aconseguir en l’àmbit educatiu. No obstant això, alertem amb preocupació que, segons les dades que les pròpies Nacions Unides posen sobre l’escenari, existeixen dubtes seriosos i fundats sobre el seu efectiu compliment.

La mancança clara, d’un nombre suficient de docents, el seu incert present i futur laboral, la inversió insuficient per part dels governs (que siga sostinguda en el temps), la presència i desafiaments creixents de la intel·ligència artificial i l’adequat tractament al sistema educatiu en forma integral.

També s’ha d’atendre amb la mateixa serietat la situació dels sectors tècnics administratius i de serveis, que conformen les comunitats educatives, de les escoles, centres o instituts. Això és absolutament essencial, al costat de l’àmplia participació de la comunitat que els integra, per a així poder avançar en veritables resultats satisfactoris.

Vivim en un món cada vegada més complex, ple de guerres, violència, desigualtat i pobresa, que es dona en el marc de profundes i desafiadores transformacions geopolítiques en curs, que ens desafien cada dia per a poder aconseguir i garantir, el millor destí per a la humanitat.

Lluitar per una educació, com a bé públic social, dret humà fonamental i universa és la raó per la qual, demanem que els Estats garantisquen un creixement del percentatge de la inversió social en relació amb el PIB, com a base d’una justícia fiscal redistributiva i la reordenació de la despesa pública per a reduir les bretxes i les desigualtats.

Denunciem una vegada més, els processos de privatització, mercantilització i precarització laboral en les institucions educatives, a nivell regional i mundial. Que impedeixen l’ampli accés, de les majories populars, -havent d’evitar que l’educació siga vista com un “negoci”-, per a així enfortir l’exercici d’un dret humà essencial: l’educació al llarg de tota la vida i en els seus diferents nivells.

Finalment, és indispensable lluitar units per una educació al servei de la humanitat que contribuïsca a les transformacions econòmiques, polítiques i socials, llargament anhelades pels nostres pobles.

Visca l’Educació Pública!
Visquen els nostres pobles!
Visca la Unitat!