Anàlisi de l’esborrany d’ordre sobre la tria d’horari

No és casualitat que s’haja publicat a consulta pública la norma sobre la tria d’horaris quan s’estava en plena negociació de les condicions laborals del professorat, que encara està en marxa, malgrat la suspensió de la vaga.

STEPV rebutja frontalment l’esborrany de l’ordre perquè enfronta al professorat i desregularitza les condicions laborals.

La proposta d’ordre ja està creant un enfrontament entre el professorat, respecte a qui té més dret a l’hora de la tria de l’horari. Per això no és casualitat que s’haja publicat ara, justament quan el professorat ha estat més unit que mai en aquesta vaga indefinida històrica.

STEPV sempre intentarà evitar els enfrontaments i buscar fórmules que passen pel consens i no per l’enfrontament i entenem que deixar-ho com estava crearà rebuig i malestar a uns i modificar-ho a uns o altres.

És molt probable que, si la norma va endavant, en un sentit o en un altre, acabe en els tribunals de justícia i serà, per tant, un jutge qui done la raó a uns o a uns altres.

La problemàtica de la tria d’horaris no és nova. Fa anys -també abans del procés d’estabilització- que genera problemes entre el professorat i, per això, des de fa anys que proposem una manual de bones pràctiques en la tria d’horaris amb criteris pedagògics i de conciliació per a fer les desiderates. Com a exemple, ací teniu les nostres propostes a la Conselleria en 2021, en les quals proposem aquest manual:

https://intersindical.org/stepv/docs/PROPOSTES_STEPV_JUNTA_DE_PORTAVEUS_2021.pdf

Per què la Conselleria proposa que compute l’antiguitat com a interí?

Conselleria considera que el canvi de criteri en la tria de grups i horaris es fonamenta en la jurisprudència del Tribunal Suprem per la sentència 1081/2022 de 21 de juliol, basada en la Directiva Europea 1999/70/CE de 28 de juny, que resol que no pot haver discriminació atenent a la situació administrativa en què has prestat els serveis.

Aquesta regulació ha anat incorporant-se progressivament als procediments. Inicialment es va introduir en el concurs de trasllats, on en l’apartat 1 (Antiguitat en el cos) passava a baremar-se tota l’antiguitat (funcionariat interí, pràctiques, carrera). Però també com per exemple en l’exigència de 5 anys com a funcionariat de carrera per accedir als curs de formació per a la funció directiva, que ha passat a ser de 5 anys com a funcionari (aquest concepte inclou les tres situacions possibles), entre altres procediments. En altres procediments encara no s’ha aplicat.

Per a la tria d’horaris ja fa uns cursos que aquest canvi el va establir unilateralment la Conselleria a través de les instruccions anuals per a la confecció de les plantilles docents, que no va passar per Mesa Sectorial i on s’establia com a criteri que s’havien de comptabilitzar tots els anys com a funcionari, i no únicament com a funcionariat de carrera.

Durant aquests cursos, des de Personal Docent s’ha manifestat que no era estrictament necessari modificar l’Ordre de 29 de juny de 1992, atenent que la sentència creava jurisprudència i era d’aplicació. En el concurs de trasllats, per exemple, també es van modificar abans les convocatòries que el RD 1364/2010.

Ara, la Conselleria, també unilateralment, ha iniciat el tràmit de consulta pública per a la modificació d’aquesta ordre i on inclou, entre altres qüestions, la preferència en la tria d’horaris. I és una mesura que ja ha creat enfrontaments i que continuarà creant-los entre el funcionariat de carrera amb pocs anys d’interinatge i el que en té molts.

No sabem quan serà la mesa de negociació però el nostre posicionament no serà d’animar l’enfrontament, sinó de buscar eixes propostes el més satisfactòries possibles per a tots i totes, que haurem d’estudiar i treballar.

Altres aspectes negatius de la proposta d’ordre

Jornada laboral (articles 3, 5 i 6)

En aquest apartat s’obvia la referència a les 5 hores de còmput mensual actualment vigent en l’horari del professorat. Es generalitza la presència de trenta hores setmanals en el centre i en l’article 6 c) hi ha una redacció molt genèrica: “la resta d’hores complementàries podrà desenrotllar-se fora del centre”. Quines són aquestes hores? Quantes són? També hi ha un punt 2 en l’article 6 que deixa a criteri de les normes d’organització i funcionament del centre les activitats que es podran dur a terme presencialment en centre o en “modalitat no presencial”.

Això significa que cada centre tindrà el seu horari, és a dir, una desregularització de l’horari que implicarà una lluita centre a centre per l’horari i la impossibilitat pràcticament d’intervenció sindical. És a dir, la negociació de l’horari i, per tant, de les condicions laborals del professorat es desplaça de la mesa sectorial d’educació a cada un dels claustres.

Horari durant els períodes laborals no lectius (article 8)

Es defineix per període no lectiu els primers dies de setembre abans de la incorporació de l’alumnat i els dies posteriors a la finalització del curs acadèmic “fins a l’últim dia laboral del curs escolar”, és a dir, fins el 31 de juliol perquè agost és el mes de vacances.

I en el punt 2 es diu que: “durant el període laboral no lectiu, el personal docent en règim de jornada completa dedicarà a les activitats del centre un total de 30 hores setmanals”. Posteriorment, s’afegeix que, quan finalitzen les classes, és a dir, a finals de juny i durant el mes de juliol, les activitats a les quals s’ha de dedicar el professorat (avaluacions, formació, preparació activitats i participació en els òrgans de govern i de coordinació) es podran dur a terme “en format presencial o telemàtic”, però no aclareix qui decidirà aquest format. Només s’especifica que la direcció del centre podrà establir la modalitat presencial per a reunions d’òrgans de govern o coordinació, si així es requereix. Però, i la resta d’activitats? Només diu que “podran” dur-se a terme fora del centre, però ho deixa totalment obert.

Cobertura de les substitucions i absències (article 15)

L’apartat 3 de l’article 15 estableix que les substitucions es duran a terme en un termini màxim de deu dies lectius, quan s’ha estat negociant que es reduirà a 8. Entenem que l’esborrany de l’ordre és previ a la negociació durant la vaga indefinida i que es corregirà posteriorment. Si és així, la Conselleria va intentar incorporar aquesta ordre durant la negociació amb el pretext de regular les reduccions de majors de 55 anys, la desconnexió digital i el treball fora del centre, com si fos una cessió en la negociació, quan en realitat ja existia l’esborrany i ja estava tramitant-se a consulta pública.

Un nou intent d’aparentar que cedeixen en la negociació!

Mesures de protecció horària del professorat major de 55 anys

En aquest cas, sí que es concreta molt les possibles opcions segons si el professorat té 55 o 58 anys a 1 de setembre.

En el primer cas (55 anys) podrà quedar eximit de fer guàrdies de pati i ser exempt de ser tutor (tampoc queda clar si pot fer les dues coses o només una de les dues). En el segon cas, majors de 58, a més de l’opció per als que tinguen 55 anys, podrà bescanviar 2 hores lectives per dues complementàries a la setmana. En aquest cas, per tant, no hi ha reducció de jornada.

Aquestes opcions també seran d’aplicació per raó de discapacitat o malaltia greu.

Per tant, entenem que l’única reducció per a majors de 55 anys són les guàrdies per a substituir professorat absent al centre i les guàrdies de pati. La resta d’opcions no són reduccions de jornada i sempre estan condicionades a les necessitats organitzatives del centre. I detectem un pas enrere respecte de l’ordre del 92: allí la reducció d’hores lectives eren per als docents majors de 55 anys; ara el projecte retarda la reducció als 58 anys.

Departaments didàctics (disposició addicional sèptima)

Aquest apartat és poc específic respecte a la redacció de les instruccions d’inici de curs, que concreten més respecte al manteniment de departaments com els de llatí i grec:

Instruccions d’inici de curs de Secundària del curs 2025/26

4. En els centres educatius a on no s’hagen pogut constituir els departaments de Grec i Llatí per inexistència d’estes especialitats en la seua plantilla orgànica i existisca el lloc de treball de Cultura Clàssica, es constituirà un departament de Grec o Llatí. La denominació correspondrà a la matèria que tinga més càrrega lectiva o a una d’estes en el cas de dedicació horària idèntica.

Aquests departaments moltes vegades depenen de l’existència de batxillerats nocturs, que com sabeu s’està qüestionant el seu manteniment en alguns centres per la Conselleria d’Educació.

Si en l’ordre no es fa una referència explícita al seu manteniment, les instruccions d’inici de curs no tenen perquè mantindre la redacció actual.

Conclusions

1.- La proposta d’ordre arriba en un moment que trenca la unitat del professorat i genera confrontacions per qui té més drets alhora de la prelació.
2.- En la definició de les hores lectives i complementàries, desapareixen les hores de còmput mensual, que queden a criteri del centre i, per tant, trasllada als centres la negociació de les condicions laborals del professorat.
3.- Queda indeterminat el nombre total d’hores de guàrdia que el personal docent ha de tindre en els centres; fins a la data actual s’especificava entre 1 i 3 períodes de guàrdia setmanals
3.- Hi ha una gran indefinició respecte a la presencialitat en juliol. Per tant, també serà una disputa centre a centre.
4.- La reducció de jornada per a majors de 55 i 58 anys és sobre les hores complementàries i no lectives i s’eleva als 58 anys la possibilitat de llevar-se hores lectives en comparació a l’ordre del 92.
5.- La creació dels departaments també queda molt indefinida, per la qual cosa hi ha departaments que podran desaparèixer.
Davant d’aquesta proposta, STEPV rebutja frontalment l’esborrany de l’ordre perquè enfronta al professorat i desregularitza les condicions laborals quant als horaris i la presencialitat en període no lectiu.

Animem a tot el professorat a presentar al·legacions i, fins i tot, la retirada d’aquesta ordre.

Consulta l'esborrany:

- Projecte d'Orde …/2027, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, reguladora de l'horari del personal docent en els centres públics no universitaris de la Comunitat Valenciana.

Proposta de model d'al·legacions:

-Al·legacions al projecte d'ordre d'horaris

---