STEPV valora positivament la baixada de les taxes universitàries

El passat 11 de juliol de 2017, el president de la Generalitat informava sobre l’acord a què havia arribat amb els rectors de les cinc universitats publiques. Entre les mesures del Pla de Millora del Sistema Universitari Valencià es preveu una abaixada progressiva per als dos propers cursos acadèmics fins al 15% de les taxes universitàries, així com la creació d’una comissió d’experts per abordar el finançament del sistema universitari valencià.

STEPV valora positivament la decisió adoptada per l’executiu valencià, que capgira el rumb de les polítiques aplicades pels governs del Partit Popular, a causa de les quals un nombre important d’estudiants i estudiantes valencianes abandonarà els seus estudis universitaris, o els dissuadira de començar-los, davant la impossibilitat d’abonar les matrícules. Per a STEPV es tracta d’una mesura important, però insuficient.
Si el Pla de Millora del Sistema Universitari Valencià es fa realitat, podem dir que el curs 2017-18 serà el primer any en què baixaran els preus de les matrícules de graus i màsters. Però no oblidem que durant el curs 2012-13 (els pitjors anys de la crisi) les taxes universitàries van experimentar una pujada del 33% en primeres i segones matrícules de grau, un 127% en terceres matrícules, i un 203% en les quartes matrícules. Tocant als màsters, si és veritat els màsters habilitants –aquells que possibiliten l’exercici d’una professió– han tingut reduccions fins a un 32% del cost, cal dir que aquests màsters representen un nombre poc significatiu (tan sols 3 a la Universitat de València); mentre que el cost de les matrícules als màsters d’especialització s’ha incrementat entre el 47% i el 129%, unes pujades que de mitjana tornaren a incrementar-se un 10% en el curs 2013-14 (dades referides a la Universitat de València). La pujada dels màsters és un assumpte de gran importància, sobretot si es té en compte el pes que els màsters han guanyat en la formació de l’alumnat a partir de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (pas de llicenciatures / diplomatures a graus), i que adquiriran especialment si s’acaba imposant el sistema de 3+2 (3 cursos de grau més 2 de màster).
Pel que fa al finançament de les universitats publiques, la política del PP va ser d’asfixiar-les econòmicament, alhora que afavoria la implantació d’universitats privades. Els diferents Plans Plurianuals de Finançament del Sistema Universitari han sigut una quimera, amb continus incompliments dels compromisos de pagament, reduccions de les subvencions públiques ordinàries (el que ha obligat les universitats a recórrer a pòlisses de crèdit, i per tant a augmentar seu endeutament), una taxa de reposició que ha precaritzat les plantilles de PAS i PDI, la marginació de la docència, etc. Unes polítiques que han posat en greus dificultats a les universitats públiques per mantindre la qualitat de la docència i la investigació.
Per a STEPV l’única manera de garantir la igualtat d’oportunitats en la nostra societat i evitar el risc d’exclusió de les persones amb menys recursos, és augmentar la inversió en educació, i en concret en el sistema universitari públic valencià.