Retallades
La lluita del professorat interí no s’atura a l’estiu
Aquest matí han aparegut tres pancartes reivindicatives a les Torres de Serrans amb els lemes següents: “PROFESSORAT INTERÍ EN LLUITA”, “ NO A LA REBAREMACIÓ, NO A LA LOMQE”, “ EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT”.
Pancartes reivindicatives en la façana de les Torres de Serrans
Nota de premsa de la CPI:
La CPI denuncia les retallades i els acomiadaments per l’aplicació del nou acord
Aquesta acció ha coincidit amb la publicació del llistat definitiu d’adjudicacions de professorat interí, en el qual 1.400 docents no han pogut obtindre destí perquè han perdut el seu lloc en les llistes per l’aplicació del nou acord de professorat interí, signat per la Conselleria d’Educació i quatre sindicats (CCOO, CSIF, ANPE, UGT).
A més, des del Decret 1/2012, més conegut com a “Decret Vela”, el professorat interí és acomiadat el 30 de juny. I enguany és la primera vegada des de fa dècades que professors i professores interines que duien treballant continuadament han estat exclosos de les adjudicacions i reordenats al final de les llistes, amb la qual cosa passen a engreixar les llistes de l’atur, per efecte de l’aplicació del nou acord de professorat interí.
La Coordinadora de Professorat Interí denuncia les polítiques privatitzadores, capitalistes, classistes i neoliberals dels governs valencià i espanyol que atempten contra el dret a l’educació pública, laica, gratuïta, universal i en valencià. En eixe sentit, la CPI continuarà treballant per defensar l’educació pública de qualitat i les condicions laborals del professorat.
Comentaris
M.Mar
31 juliol 2013 / 11:44 h
Aquí tenemos el resutado de la aplicación del nuevo “acuerdo” de ordenación de los interinos docentes, 1400 maestros y profesores enviados al paro y sin posibilidades de trabajar en mucho tiempo, o incluso de no volver a hacerlo. Este es el castigo por no haber aprobado la oposición en el pasado, aunque no era requisito. Y esto no ha hecho más que empezar. Tanta dedicación, ilusión y esfuerzo invertidos en esta profesión, pagados de esta forma. No sé si los sindicatos que firmaron este “acuerdo” eran plenamente conscientes de la magnitud de la infamia que estaban consintiendo, pero es preciso que conozcan al detalle sus consecuencias. Siendo responsables, les corresponde hacer un ejercicio de reflexión y reconocer y asumir errores para intentar repararlos. Por nuestra parte, no dejaremos de luchar para que se repare esta injusticia, nos hemos dejado parte de nuestra vida en esta profesión y no aceptamos que se nos aparte como objetos inservibles. No somos de usar y tirar. Seguiremos luchando hasta el final.