Una dècada de retallades impedeix que l’educació en l’Estat espanyol millore resultats

Els resultats de l’informe PISA publicats en el dia de hui, tornen a certificar les dificultats a les quals ha hagut de fer front l’educació, en general, i el professorat, molt en particular, en els últims anys al nostre país. La massificació de les aules, el descens del nombre de docents, i a més pitjor pagats, per a atendre un alumnat més nombrós, ha condicionat la pràctica educativa i, en conseqüència, els seus resultats.

En primer lloc, cal assenyalar, com hem fet en anteriors ocasions, que l’Informe PISA no és, en absolut, l’indicador infal·lible ni el mesurador absolut de l’ensenyament en un país. L’abús per part de les autoritats educatives de les proves d’avaluació externa a l’alumnat (PISA, TIMSS, PIRLS, Avaluacions externes en diverses Comunitats Autònomes), poden provocar la pèrdua de pes de les matèries i competències que no s’avaluen, així com la infravaloració del caràcter integral del currículum, a més que bona part del temps escolar es dedique a l’entrenament per a tindre èxit en aquestes proves. Aquesta sobresaturació de proves pot explicar -almenys, en part- la circumstància que s’ha produït al nostre país amb els resultats de comprensió lectora i que ha provocat que les dades en aquesta matèria no hagen sigut considerades fiables i, en conseqüència, no s’hagen publicat, després de detectar l’OCDE “anomalies” en les respostes.

De les competències analitzades i publicades (Matemàtiques i Ciències) es dedueix que, en el conjunt de l’Estat, els resultats han empitjorat. Lleugerament en matemàtiques i de forma més acusada en ciències, on l’alumnat espanyol ha obtingut els pitjors resultats des que va arrancar la prova l’any 2000. Set anys de governs (que van des de 2011 fins a 2018) que no sols no han prioritzat l’educació, sinó que l’han postergada, han tingut aquestes conseqüències. Recordem que l’Informe ara publicat es basa en els exàmens que es van passar el maig de 2018, sobre una generació educada plenament en un context de retallades: alumnat que en Educació Primària va patir les retallades de principis de la dècada i que en Educació Secundària ha suportat les conseqüències de la LOMQE i de canvis normatius que castiguen principalment a l’alumnat més vulnerable, amb necessitats de suport específic i diversificació curricular.

A més, l’Informe constata les diferències territorials existents, de manera que la bretxa nord-sud es consolida: Ceuta, Melilla, Canàries, Andalusia i Extremadura (territoris on la taxa de desocupació està molt per damunt de la mitjana estatal) ocupen les últimes posicions. D’altra banda, l’anàlisi per Comunitats Autònomes ens deixa lectures inquietants, per exemple, la Comunitat de Madrid -que es manté en posicions altes- és la comunitat que més empitjora en les dues matèries. L’Autonomia que va ser pionera en
les retallades educatives des de 2010 i que pitjor va gestionar en el terreny de l’educació la recuperació econòmica, pateix una important reculada (quasi 30 punts menys en ciències i un descens de 17 punts en matemàtiques). Quan en altres Comunitats Autònomes el lleu increment dels pressupostos d’ensenyament en els tres últims anys (període que va des de la publicació de l’anterior informe PISA) es traduïa en la contractació de part del professorat acomiadat i, per tant, en la disminució de ràtio per aula, a Madrid es destinava a aplicar nombrosos complements retributius (tutories, Tics, biblioteca, bilingüisme, programes de reforç, d’excel·lència, de promoció de l’esport i un llarg etcètera) que divideixen al professorat i dificulten el necessari treball conjunt, base de qualsevol èxit educatiu.

Per contra, algunes Comunitats del nord com País Basc o Cantàbria, on les retallades van ser menys extremes i en els últims anys l’augment pressupostari en educació ha sigut més notable (al País Basc es va mantindre l’horari lectiu del professorat, per exemple) han progressat significativament des de l’Informe PISA de 2015.
Altres aspectes destacables fan referència al manteniment de Portugal entre els països que havien millorat notablement ja en els resultats de l’Informe PISA d’edicions anteriors, com a efecte de la política mantinguda pel seu govern de reforçar l’ensenyament públic i disminuir la despesa en ensenyament privat. Significatiu és, així mateix, que l’Estat espanyol manté un percentatge d’immigrants a les seues aules molt similar al de la mitjana dels països de l’OCDE (12,2% en l’Estat espanyol, per un 13,7% en l’OCDE) i que el seu nivell d’integració social també és molt semblant al de la resta de països (75,8% en Estat espanyol, per un 76,1% de la mitjana dels 79 estats que conformen l’estudi).

Secretariat d’STEs-Intersindical