La mobilització tomba l’Acord d’Iceta, CCOO, CSI-F i UGT sobre reducció de la temporalitat

El passat 5 de juliol l’ex-Ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, CCOO, CSI-F i UGT signaven un acord sobre el Pla de Xoc per reduir la temporalitat a les administracions públiques. Un acord amplament criticat i contestat per les organitzacions sindicals i els col·lectius de personal temporal i interí als que el temps ha donat la raó.
La seqüela d’aquest Acord ha estat el Reial Decret Llei 14/2021 sobre mesures urgents per la reducció de la temporalitat, aprovat pel Consell de Ministres el dia 6 de juliol. Un RDL que hui havia de passar el tràmit parlamentari per la seua ratificació i el que havia estat la crònica d’una mort anunciada, s’ha fet realitat. El RDL ha estat ratificat per tan sols un vot de diferència; desprès, però, que l’actual Ministra d’Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, donara una passa enrere anunciant que el RDL es tramitaria com a projecte de llei per facilitar la incorporació d’esmenes i canvis en el text.
En aquest sentit, en paraules de la mateixa Ministra, a més de tramitar-se com a projecte de llei i o per via d’urgència, en el mateix s’introduiran diferents canvis,: les proves del concurs oposició podran ser no eliminatòries segons determinen les comunitats autònomes i les entitats locals. D’altra banda, per al personal interí que porten 10 o més anys en un mateix lloc de l’administració per al qual no s’haja convocat concurs-oposició, no serà obligatori presentar-se a la fase d’oposició, en desenvolupar-se l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que estableix la possibilitat de l’accés a la funció pública a través d’un concurs de mèrits, en casos d’excepcionalitat.
Tot i ser avenços molt modestos i que no solucionen el problema de la immensa majoria de les persones afectades, aquestes modificacions demostren que el que van acordar Iceta i les organitzacions que diuen representar a les empleades i empleats públics ha quedat evidència. Era i és impresentable que Govern i alguns sindicats fonamentaren les mesures de reducció de la temporalitat i de prevenció del seu abús en una sèrie de propostes que, precisament, sancionaven a les persones víctimes de l’abús amb l’acomiadament si no superaven un concurs oposició ordinari o, en el cas de futurs nomenaments temporals, amb l’acomiadament automàtic transcorreguts tres anys del nomenament. Mentre que les administracions transgressores de les normes i la jurisprudència europea quedaven immunes i indemnes davant les seues pròpies il·legalitats.
A més, l’Acord i el RDL mantenien la vigència de les taxes de reposició establertes a les Lleis de Pressupostos de l’Estat i impedien la cobertura immediata de les places vacants que pogueren quedar buides com a conseqüència dels acomiadaments del personal interí. Dues mesures que entrebanquen la capacitat de les administracions autonòmiques i locals per gestionar adequadament la seua política de recursos humans i, fins i tot, la prestació d’uns serveis públics de qualitat.
Unes crítiques que hui s’han sentit, també, al Ple del Congrés en el sentit que el RDL no soluciona el problema de la temporalitat en substituir un personal temporal per un altre, no aborda les vertaderes causes que han donat pas a la escandalosa temporalitat actual, no sanciona a les administracions incomplidores, no protegeix a les persones víctimes de l‘abús i compromet la continuïtat d’uns serveis públics de qualitat.
No hi ha cap dubte que aquesta posició de la immensa majoria dels partits polítics amb representació parlamentaria, ha estat en resposta a les mobilitzacions dels col·lectius de personal temporal i interí que venen mantenint als darrers anys i, amb més força si cal, des de la publicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 20 de març de 2020. Un exemple del que diem han estat les nombroses concentracions realitzades hui davant les Delegacions del Govern a Alacant, Castelló i València.
No obstant, poder ser considerats els fets de hui, com un èxit de la mobilització de les treballadores i treballadors temporals i interins de les administracions públiques, en la qual també han participat activament organitzacions sindicals com Intersindical Valenciana, la situació segueix estant sense resoldre. La solució ha de passar necessàriament per l’estabilitat dels empleats públics temporals en situació d’interinitat, per la qual cosa és imprescindible s’establisca una legislació que realment contemple la consolidació de personal en abús de temporalitat, d’acord amb el que estableix el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en la seva sentència de 19 de març de 2020.
Els canvis anunciats per l’actual responsable de Funció Pública, Mª Jesús Montero impliquen el desenvolupament com a projecte de llei de la proposta ministerial, durant els mesos de setembre i octubre, la qual cosa facilitarà la negociació amb els diferents grups parlamentaris el contingut final de la llei, però també amb la vertadera representació sindical del personal interí i del moviment autorganitzat; perquè si una cosa s’ha fet palesa en aquest conflicte, és la deslegitimació dels sindicats de la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques (CCOO, CSI-F i UGT) com a interlocutors i representants vàlids del personal públic temporal i interí.
És per totes aquestes raons, perquè el problema de la temporalitat i del personal en abús no està resolt i perquè s’obri una nova oportunitat d’introduir modificacions en el text legal més favorables al personal afectat, que des d’Intersindical Valenciana instem a aquest personal i al sindicalisme alternatiu a seguir amb les mobilitzacions en els mesos de setembre i octubre. Cal seguir amb la lluita perquè res no està tancat i tot està per aconseguir.