Campanya de reclamacions de les pagues extra completes i preguntes freqüents

Tot i que la part minoritzada des de 2010 de les pagues extra fa referència a conceptes retributius estatals (sou base i triennis), també pensem que s’ha de reclamar l’abonament complet.

És per això que iniciem aquesta campanya per a reclamar aquests conceptes en la nostra paga d’extra des de 2021 (només es pot reclamar per llei els conceptes retributius pendents des dels darrers 4 anys).

Us expliquem com fer-ho:
1.- Presenta la reclamació que adjuntem a la Conselleria d’Educació mitjançant la Sol·licitud General Única.

Descarrega’t ací la reclamació i emplena-la amb les teues dades.
Una vegada registres la reclamació envia’ns el justificant del registre al següent formulari per poder fer-ne el seguiment.

Més informació:

Enllaç a la calculadora

Enllacem també un powerpoint explicatiu i el vídeo de l’assemblea del dilluns 24 de novembre, per a més informació.

1. LES PAGUES EXTRAORDINÀRIES QUAN L’EXTRAORDINARI ÉS NO COBRAR-LA BÉ

   La paga extra forma part del sistema retributiu de les treballadores i treballadors.

   En les administracions públiques, tradicionalment incorporava el sou base i els triennis. A poc a poc s’hi van anar incorporant parcialment conceptes (complements de destinació i específic) fins que en 2009 es va cobrar quasi sencera.

   Però en les primeres retallades del 2010, la paga extra (i altres conceptes del salari) van sofrir una retallada. Després vingueren les retallades de 2012 que feren desaparéixer la paga extra completa en diversos exercicis.

   A poc a poc, les pagues es van recuperar (també amb endarreriments) però la retallada del 30% de la paga s’ha mantingut invariable des de 2010 per a totes les persones que depenen de les administracions públiques.
   
   
   D’altra banda, en 2015 es publica el TREBEP (Reial Decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) que en l’art. 22.4 disposa que:
   “Les pagues extraordinàries seran dos a l’any, cada una per l’import d’una mensualitat de retribucions bàsiques i de la totalitat de les retribucions complementàries.”
   Aquest Decret només exclou les retribucions per productivitat i les extraordinàries.

   En compliment d’això, en molts territoris s’ha anat incorporant (per negociacions o mobilitzacions) nous conceptes en les pagues extra, destacant les parts del complement específic vinculat a la formació (sexennis) o a la carrera professional. I en alguns casos, fins i tot a la resta de complements, també els singulars.

   Però eixe no és el nostre cas, perquè el País Valencià és el que menys conceptes retributius incorpora de tot l’estat. És per això que en el marc de la Generalitat Valenciana o en el marc de l’estat hem estat demanant les pagues sense retallades, completes i amb tots els conceptes inclosos.
   
   

   QUÈ HAURIA D’INCLOURE LA PAGA EXTRA?

   Les retribucions bàsiques al 100%, que inclouen: sou base i triennis.

   I les complementàries haurien d’incloure tota la resta de conceptes que apareixen en una nòmina habitual de cada mes, des dels complements generals (de destinació i complement específic general, als sexennis o els complements de caràcter singular (càrrecs, assessories…). És a dir, tots els de caràcter estructural que cobren cada mes.

   I QUE APAREIX REALMENT EN LA NOSTRA NÒMINA?

   • el 70% de les retribucions corresponents al salari base i triennis, reduïts per la Llei 7/2010 de Pressupostos de 2010 i prorrogats en les de cada any.
   • el Complement de destinació + Complement Específic (part general, sense triennis)

   IGUAL QUE EN LA RESTA DE L’ESTAT?

   NO. Com ja hem assenyalat, la majoria de les comunitats inclouen en les pagues la part del complement específic corresponent als SEXENNIS (Múrcia, Andalusia, Castella la Manxa, Illes Balears, Canàries (78%), Aragó (90%), Astúries (menys productivitat), Cantàbria, Madrid, Castella i Lleó, Extremadura, Catalunya… I en algunes d’elles, també altres complements.

   PAGA EXTRA	retribucions bàsiques: Sou base Triennis	Complement de destinació	Complement específic general	Complement Sexennis	Altres complements: Càrrecs, assessories, departaments, carrera professional
   País Valencià	70%	SI	SI	NO	NO
   En altres territoris*	70%	SI	SI	SI	SI

   * en la gran majoria es cobra la part dels sexennis i en alguns també els complements singulars de diferent procedència (càrrecs, carrera…)
   
   
   QUÈ RECLAMEM?

   L’aplicació dl l’article 22 del TREBEP i, per tant, les pagues íntegres

   1. La recuperació del 30% de les retribucions bàsiques que no es cobren des de 2010	És la part que correspon als pressupostos de l’estat
   2. La part del complement específic que cobren la majoria de les comunitats autònomes (SEXENNIS)	Correspon resoldre la seua aplicació a la Generalitat
   3. La resta de complements singulars de caràcter individual	Correspon resoldre la seua aplicació a la Generalitat

   
   
   PER QUÈ RECLAMEM ARA?
   La reclamació no és d’ara. L’hem estat reclamant des del primer moment (amb fortes mobilitzacions i vagues en 2012) i també més recentment (com la campanya de la Confederació Intersindical de 2022 i 2023).

   Durant anys en diferents territoris i sectors també s’han encetat processos judicials amb resultats molt diversos, però ha sigut ara que han aparegut sentències de l’alt tribunal (Tribunal Suprem) que tot i no ser de l’ensenyament i en algun cas dels tribunals del Social (personal laboral) reconeixen que les pagues extres han d’incloure aquells conceptes retributius que apareixen ordinàriament en la nòmina.

 

2. VIA JURÍDICA O VIA SINDICAL?

   GUANYAR LA PAGA EXTRA COMPLETA,
   AMB LA MOBILITZACIÓ O EN ELS TRIBUNALS?
   Ambdós processos són compatibles.

   Per això, també apostem per la reclamació per la via de la reclamació judicial.

   Però la via de la mobilització és la més directa, ràpida i segura si tenim prou força per a guanyar-la enfront de uns processos judicials que poden durar anys (els tribunals estan assignant vistes per a 2028) i que poden dependre de diferents tribunals perquè, sense pressions, l’administració esgotarà la via judicial (tribunals administratius, Tribunal Superior de Justícia de la CV, Tribunal Suprem…).

   Per a poder cobrar el 30% de les retribucions bàsiques (amb l’estat) o els sexennis (amb la Generalitat) i que són la part més important dels complements no cobrats, la mobilització i la negociació és la més ràpida i segura perquè no hi ha una dificultat legal, com es demostra en la gran majoria de comunitats autònomes que ja cobren els complements que ací no ho fem.
    
   LA SOLUCIÓ ESTÀ PENDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL?
   No. De la informació d’un sindicat així podria interpretar-se, però el Tribunal Constitucional només ha admés a tràmit la negativa de la Mesa del Congrés dels Diputats a tramitar una Iniciativa Legislativa Popular, que no té la força legal suficient.
   
   MIRACLES SENSE RISCOS I SENSE MOBILITZACIÓ?
   No deixa de ser una sospitosa coincidència que quan la majoria dels sindicats ens hem posat d’acord en una mobilització que obligue la Conselleria a iniciar ARA MATEIX una negociació que pose fi a les contínues pèrdues, entre elles la de les pagues extres, la solució miraculosa siga la de confiar-ho tot a una via jurídica que, en el millor dels casos, tardara anys a obtindre sentència favorable.

   Avançant la carrera per la campanya electoral, un sindicat anuncia que reclama tots els conceptes possibles al País Valencià, mentre a Múrcia la seua campanya reclama els complements individuals (ja cobren els sexennis) i a Andalusia o altres comunitats diuen que no hi ha condicions (“no existe base legal para invocar la mencionada sentencia, por lo que, conforme al dictamen de nuestros asesores jurídicos, desde ANPE-ANDALUCÍA concluimos que en nuestra comunidad autónoma no se dan las condiciones para iniciar con perspectivas de éxito una campaña de reclamación administrativa de cantidades pendientes de abono en las pagas extraordinarias”).

   D’igual manera passa en altres territoris on diferents sindicats promouen campanyes de recursos que en altres territoris no existeixen.

   QUÈ DEFENSA STEPV?
   Com sempre, no renunciem a res, però no venem fum ni duros a quatre pessetes.

   Ens prenem amb serietat la via jurídica com hem demostrat tantes vegades, i per això, en aquest mateix full us expliquem la cara i la creu d’uns processos difícils, amb molt a guanyar, però també amb mol a perdre individualment si no ixen les coses com ens agradaria. Per això, a la fi, iniciar una via jurídica ha de ser una decisió individual perquè els riscos no són pagar o que siguen “gratis”, sense cap cost perquè eixe “cost” potser quedar-se fora d’una solució futura si no es fa amb condicions.

   Però la millor solució és la via sindical, obrint un procés de mobilitzacions unitari, amb tota la força del professorat darrere, que també òbriga un procés de negociació amb la Generalitat Valenciana i aconseguisca, entre altres, incorporar en les pagues tots aquells conceptes que ja es cobren en la resta de l’estat.

 

3. PREGUNTES I RESPOSTES DE LA VIA JURÍDICA

   A continuació teniu una resposta completa, jurídica, clara i sense especulacions.

   1. Quines són les conseqüències de NO reclamar individualment si hi haguera una denúncia col·lectiva guanyada? Actualment, és poc viable una denúncia col·lectiva (els tribunals la rebutgen quasi sempre), però teòricament:
      • Si un sindicat guanyara una demanda i aquesta fora utilitzable per extensió d’efectes, les persones que NO hagen reclamat individualment podrien:
        • Beneficiar-se de la sentència mitjançant la figura d’extensió d’efectes.
             
        • Sempre que tinguen una situació anàloga a la del demandant.

      Per tant: NO reclamar individualment NO t’impedeix aprofitar una sentència favorable col·lectivament, sinó tot el contrari: t’ho facilita. ARA BÉ, ÉS POC PROBABLE.

   2. Conseqüències de NO reclamar individualment si començaren a guanyar-se denúncies individuals. Pots reclamar en eixe moment?
      Sí.
      Si una persona guanya una denúncia individual:
      

      • Tu pots demanar l’extensió de sentència, sempre que:
        1. No hages reclamat prèviament i abandonat el procediment.
             
        2. El teu cas siga anàleg al guanyat.
             
        3. En cas d’aconseguir-lo serà amb un caràcter retroactiu de quatre anys des de la presentació de la teua sol·licitud.

      Si NO has reclamat abans, pots reclamar després.

      Si HAS reclamat i has abandonat, NO pots aprofitar l’extensió. Dependrà de la bona voluntat de la Conselleria fer extensiu el pagament a tot el col·lectiu.

    

   3. Pots reclamar més enllà del 30 de novembre? Quines conseqüències té?
      Sí.
      El 30 de novembre NO és cap data límit legal. És una data usada per a cridar l’atenció.
      La retroactivitat màxima és de quatre anys, però:
      

      • Dependrà del/de la jutge/jutgessa si la data límit per demanar la paga extra de desembre de 2021 és fins a desembre de 2025 o fins al 30 de novembre de 2025. Fins i tot es podria interpretar que si fem la sol·licitud a dia 28 de novembre només podem reclamar tres dies de paga extra perquè aquesta es genera des de l’1 de juny fins al 30 de novembre.
       
      • Per tant, pots reclamar en qualsevol moment. Podràs reclamar amb caràcter retroactiu els quatre anys anteriors des de la presentació de la sol·licitud.

      Conseqüència:
      

      • No passa res per reclamar més tard.
       
      • Simplement canvia el període reclamable.

    

   4. Si ara presente recurs, després no continue i la Conselleria em respon negativament, està totalment garantit que NO podré beneficiar-me d’una futura sentència favorable? Hi ha excepcions?
      En general: sí, està garantit que NO podràs beneficiar-te.
      Perquè:
      

      • Presentar la reclamació i no continuar equival jurídicament a acceptar la resolució administrativa.
       
      • Un cop acceptada o consentida, no pots reobrir-la per extensió d’efectes.

      Però en la pràctica, la regla aplicable és:
      Si reclames, ET CONTESTEN NEGATIVAMENT I Abandones → NO pots beneficiar-te d’una sentència guanyada per altres.

    

   5. Quin cost tindrà el procediment si arriba al contenciós? De què depén? És igual per a tota l’afiliació?
      El procés actual s’inicia amb una reclamació individual que no té cap cost. Si després hi ha una contestació negativa de la Conselleria o silenci administratiu s’obrira una nova fase de recurs prèvia a l’inici del procés jurídic en els tribunals.

      El Sindicat està estudiant diferents opcions perquè el cost siga el menor possible, arribant a la gratuïtat en tot allò que fora possible. Cal tindre en compte que el procés pot ser llarg i els passos a seguir (documents a valorar, si hi ha vista oral, durada…) fins al final també depenen de la interpretació feta pels tribunals.

    

   6. A quin perfil li és més interessant reclamar?
      Tenint en compte la part que correspon a la Generalitat Valenciana, especialment és interessant per a qui puga demostrar complements recurrents consolidats, com:
      

      • Sexennis
       
      • Direcció / Vicedirecció / Caporalia i altres càrrecs
       
      • Coordinacions específiques amb complements retribuïts, assessories…

      És menys interessant per a:
      

      • Persones sense complements.
       
      • Persones amb complements variables o irregulars.
       
      • Persones amb complements de molt poca quantia → benefici mínim / risc alt.

      Com més complements recurrents tingues, més “rendible” és reclamar.
      Els anys de servei no importen, només els complements percebuts en el període reclamable (quatre anys últims).

    

   7. Gent que ha prestat serveis molts anys en diferents territoris o administracions: on és millor reclamar?
      Només pots reclamar on has treballat i generat el dret.
      

      • Si has treballat al País Valencià, reclames a la GVA.
       
      • Si has treballat en Andalusia, reclames a la Junta d’Andalusia.
       
      • Caldrà adaptar les sol·licituds segons els complements inclosos en les pagues extres de cada Comunitat.
       
      • Si has treballat en dos diferents, en els dos.
       
      • D’igual manera si són dues administracions diferents de la mateixa Generalitat Valenciana

      No es pot reclamar en un territori on NO has estat nomenat ni percebut complements. Però has de saber que són dos processos diferents, davant de dues administracions diferents i, arribat el moment, de dos tribunals diferents.

    

   8. Es pot desistir després de presentar la reclamació administrativa? Quines conseqüències té?
      Sí, pots desistir presentant una nova sol·licitud General Única especificant:

      • les teues dades
      • que desisteixes de la sol·licitud presentada el dia X amb número de registre X.
      • I que et reserves en el futur el dret de reclamar les pagues extres completes amb un caràcter retroactiu de 4 anys.

      El desistiment no té efectes negatius sempre que no hages tingut ja la contestació de l’administració. Si la tens, el desistiment implica renúncia als beneficis futurs i acceptació de la contestació negativa de la Conselleria.

      MODEL*:   
      Jo (dades personals), que el passat (dia) vaig presentar reclamació a través del tràmit general únic amb número de justificant (posar número corresponent). 
      Presente el meu desistiment d’aquesta reclamació i em reserve la futures accions de defensa dels meus drets.
      *S’ha de presentar a través del mateix mitjà i acompanyar el justificant de la reclamació primera

       

    

   9. I si presentes contenciós i després desisteixes? Conseqüències?
      També pots desistir:
      

      • El procediment es tanca.
       
      • El jutge pot imposar costes processals a la persona demandant.
       
      • NO et podràs acollir a cap extensió de sentència posterior.

      Desistir en contenciós és pitjor perquè a més de perdre drets, et pot costar diners.

    

   10. RESUM FINAL
       En el Sindicat estem treballant de manera continuada sobre el pagament de les pagues extra i d’altres reclamacions salarials d’acord amb diferents fórmules relacionades amb:

       • la via col·lectiva a realitzar com a Sindicat. En aquesta és el Sindicat el que realitza la reclamació i procedirà a iniciar els processos que siguen necessaris de caràcter sindical davant les administracions públiques o davant els tribunals de justícia.
       • la via individual a realitzar per les persones afectades. Aquesta via té a veure amb l’especificitat de cada persona en funció de les retribucions pròpies d’acord amb la seua realitat administrativa.

       De la primera via s’encarrega el Sindicat i la segona s’ha de fer segons el resultat de les reclamacions prèvies que ara comencen. La possible transformació de la reclamació individual en procés judicial contenciós administratiu és estudiada pels serveis jurídics del Sindicat perquè tinga uns efectes econòmics molt reduïts.

       Iniciat el procés, la Conselleria té tres mesos per a contestar. Si no ho fa, una vegada passen els tres mesos es pot obrir la via davant els tribunals.

I recorda

• No reclamar ara no perjudica en cas que hi haja sentències favorables.
 
• Si has presentat la reclamació administrativa (sol·licitud general única) i no tens la seguretat de continuar-hi (i encara no n’has rebut contestació), pots desistir sense cap penalització (en les preguntes freqüents tens les dades que ha de contenir).
 
• Reclamar i abandonar → sí que perjudica (impedeix aprofitar sentències futures).
 
• Reclamar paga més la pena si tens complements recurrents i vols arribar fins al final.
 
• No hi ha data límit el 30 de novembre (mite).
 
• Cada territori es reclama per separat.
 
• Desistir judicialment pot tindre conseqüències greus.
 
• És una decisió personal, que si s’inicia és convenient arribar fins al final per obtindre un resultat positiu