Universitats públiques

El ministre Wert reformarà les universitats per decret

Una sèrie de reial decrets del Ministeri potenciaran la privatització de la universitat, l’encariran i dificultaran l’accés i mobilitat del professorat universitari.

STEPV

Dijous 29 Gener 2015 16:38 h

Ja el 2012 el ministre Wert va donar pistes de per on volia que anara la seva reforma universitària: brutal disminució de la inversió pública i l’encariment de les taxes, d’una banda, i l’augment de l’horari lectiu del professorat per altre; van ser mesures que van indicar clarament la política universitària que volia seguir el PP. Aquesta reforma es farà per mitjà de reials decrets que s’estan tramitant.

El govern pretén facilitar encara més la creació d’universitats i centres universitaris privats, potenciant la dinàmica actual, que ha permès passar de 13 universitats privades, que hi havia fa 15 anys, a les 32 actuals. I per aconseguir-ho han presentat el Projecte de Reial Decret de creació i reconeixement d’universitats i centres universitaris, amb el qual pretenen modificar i disminuir els requisits exigits per a la creació d’universitats, i que comencen per l’eliminació del requisit que els títols a impartir cobrisquen les diferents branques del coneixement, des d’Enginyeria fins Humanitats, i continuen per l’eliminació del requisit de tindre en compte la demanda per major població escolar; tampoc necessitaran per a la seva creació l’informe favorable de la Conferència General de Política Universitària, ni s’especifiquen quins són els recursos adequats que necessiten per complir els seus fins, ni se’ls exigeix l’aportació de garanties financeres per assegurar el seu finançament.

Sense donar temps a la implementació i avaluació dels diferents estudis de grau impostos per l’aplicació del injuriat Pla Bolonya, el Ministeri pretén a través del Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el RD 1393/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials i el RD 99/2011, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat. Pretenen modificar els estudis de Grau (quatre anys i 240 crèdits) i de Màster (un any i 60 crèdits), permetent que les universitats modifiquen la durada de graus i màsters, implantant graus de tres anys i màster de dos; l’objectiu és clar, encarir els estudis universitaris, ja que les taxes de les matrícules dels màsters són bastant més elevades que les dels graus.

Aquesta mitjana, a la qual cal unir la disminució del nombre i quantia de les beques, sembla destinada clarament a destinar a endurir l’accés a la universitat per qüestions econòmiques, clarament s’expulsa de la universitat a les filles i fills de les famílies que no poden pagar aquests desorbitats preus.

L’activitat docent segueix infravalorada en el Projecte de Reial Decret pel qual es modifica el RD 1312/2007, pel qual s’estableix l’acreditació nacional per a l’accés als cossos docents universitaris, doncs, a més d’aquesta infravaloració, els procediments d’avaluació dels mèrits i competències dirigits a obtenir l’acreditació necessària per accedir als cossos docents universitaris són menys clars i imparcials que els actuals, endurint els requisits que faciliten l’accés i la mobilitat del professorat universitari, permetent valorar el treball extern a la universitat quan els mèrits de docència i investigació siguen insuficients.

STEs-i entén que la defensa de la universitat pública passa per impedir la publicació d’aquests reials decrets, ja que la seua aplicació contribuiria al desmantellament progressiu de la universitat pública en què està embarcat l’actual govern, amb el ministre Wert com a punta de llança, i que es demostra amb les següents dades: en els últims quatre anys ha disminuït la inversió universitària en més 1.500 milions d’euros; les plantilles han disminuït en més de vuit mil persones (entre Professorat i PAS) per acomiadament, jubilació i pel manteniment de la taxa de reposició d’efectius en el 10%; han pujat les taxes, en algunes comunitats més del 50%, i han disminuït les beques del MEC en un 15%; l’alumnat es matricula en menys crèdits, i el curs passat hi va haver 45.000 estudiants universitaris menys que l’anterior (d’aquest no hi ha dades encara).

Cal també recuperar la inversió en l’educació superior, acabar amb la taxa de reposició, augmentar el nombre de beques i disminuir les taxes per permetre que a la universitat pública pugui accedir en funció dels mèrits i coneixements i no de la disponibilitat econòmica de les famílies.


Comentaris

Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.

Comenta

Has d'estar registrat per a deixar comentaris.


  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR