STES-i rebutja la nova llei d’FP

STEs-i lamenta que s’hagen complit els pitjors presagis i tant la patronal com els sindicats habituals, impulsen un avantprojecte de Llei orgànica de la Formació Professional en el Consell Escolar de l’Estat que dona l’esquena a les reivindicacions del seu professorat, crea confusió, desregula l’FP reglada i menysvalora la tasca d’ensenyar. El pas del Professorat Tècnic d’FP al Cos de Secundària és una demanda històrica dels STEs. No obstant això, dividir a aquest cos segons la titulació amb la qual es va accedir a ell, suposa una terrible injustícia les repercussions de la qual acabarà pagant l’alumnat.

Són diverses les iniciatives benintencionades que convergeixen en la modificació normativa; en la Declaració de Osnabrück signada al novembre de 2020, aborda la necessitat d’adaptar l’economia a la digitalització i energies verdes, així com millorar la valoració d’aquests ensenyaments entre joves, polítics i societat en general. Tirar de la Funció Pública a titulats superiors en FP en actiu com a docents, no sembla la manera correcta de prestigiar-la. A nivell estatal, el Pla de Modernització de l’FP té com a objectiu donar resposta a la creixent oferida de llocs de treball que requereixen qualificació intermèdia. És sabut que el taló d’Aquil·les del nostre sistema educatiu, si el comparem amb els països del nostre entorn, és la Taxa d’Abandó Educatiu Primerenc -17.3% enfront del 10.3% de la UE- i la taxa de joves matriculats en FP -12% enfront del 29% de la UE-. Els STEs troben a faltar aspectes pedagògics bàsics, com la regulació de les ràtios en la pròpia llei orgànica, com sí que es fa per exemple en la LOMLOE per a primària i secundària. Es crea confusió terminològica en incloure el terme dual, com una cosa nova, quan està més que implantat a través de la formació en centres de treball (FCT) i posen en dubte la figura del tutor dual, posat per l’empresa, amb mínimes exigències formatives i unes àmplies funcions. Un repartiment de competències molt desigual i que sempre afavoreix a la patronal.

El Consell Escolar de l’Estat, ha treballat en diferents comissions per a analitzar l’Avantprojecte de Llei orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional, celebrant finalment el Ple, durant el dia 15 de juliol de 2021, on s’han analitzat i votat 560 esmenes al text de partida i als informes de l’organisme assessor. Si bé, la sensació percebuda és que tot venia molt treballat prèviament pels agents socials des de la “ALIANÇA PER L’FP: UNA ESTRATÈGIA DE PAÍS”, la missió del qual era sumar esforços i buscar sinergies entre administració, empreses i agents socials; un vestit a mida per al repartiment de fons europeus NEXT GENERATION, el muntant dels quals ascendeix a 2075 milions d’euros en 3 anys. Un avantprojecte de llei decebedora per a la Confederació de Sindicats de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament – que amb més de 590 delegats en l’Educació Pública no Universitària- està molt per damunt dels quals s’arroguen la titularitat d’interlocutors socials.

El procés de tramitació parlamentària de la LOMLOE va generar il·lusió i esperança entre el PTFP que sembla que veuria com, després de 30 anys, es reconeixia la seua vàlua, la seua dedicació i el seu treball. En STEs-i pensàvem que finalment s’acceptaria així l’esmena al “Informe 2020 sobre l’Estat del Sistema Educatiu” presentada pels nostres consellers i aprovada en el Ple anterior del Consell Escolar d’Estat, que sol·licitava “al Ministeri d’Educació i Formació Professional i a les Administracions educatives que, en camí cap al cos únic de professors, el Professorat Tècnic de Formació Professional estiga equiparat administrativa i econòmicament amb el Cos de Secundària.”

No obstant això, arribaria la nostra desil·lusió quan en el text aprovat es reflectia una diferenciació entre la titulació d’accés del professorat funcionari de carrera i ens feia suposar que aquesta diferenciació s’estendria al professorat interí i ara en la present llei objecte d’estudi tampoc s’arregla. Es crea un nou cos d’especialistes singulars que només afecta a 10 especialitats, quan són més els que actualment formen part de l’oferta formativa i que es resol de mala manera, amb contractes laborals precaris i per tant amb diferents condicions laborals a les dels seus companys i companyes de treball.

Hem intentat tant en la LOMLOE com en l’avantprojecte de Llei orgànica d’Ordenació i Integració de la Formació Professional l’adscripció directa a tot el professorat que actualment es troba integrat en el Cos de PTFP al cos de PES amb els mateixos drets que el cos en el qual s’integren, amb el consegüent reconeixement laboral, professional i retributiu; respectar totes les titulacions declarades equivalents a l’efecte de docència establides en el RD276/2007 d’accés a la funció pública docent i, en el seu cas, d’ampliar-les si fora necessari, amb les noves titulacions de Cicles Formatius de Grau Superior; establir les mesures necessàries per a garantir que cap docent a l’entrada en vigor de la norma es vera afectat de manera negativa pels canvis introduïts.

Qualifiquem aquesta negociació com un capítol més dins de l’erràtica marxa d’un Ministeri que no negocia amb els representants democràtics, que inclou una llei que deroga articles de l’acabada de publicar LOMLOE, evidenciant una mala execució jurídica, que convoca una taula sectorial i moments després la desconvoca pel cessament de la ja exministra Celaá i que genera malestar en la comunitat educativa. Es continua enviant el missatge que sempre serà millor un títol universitari que un de Grau Superior d’FP, encara que tots dos siguen part de l’educació superior. Es predica amb l’exemple, i el Ministeri està tombant l’excel·lent treball de molts anys del professorat d’FP, tant de secundària com tècnics. Les famílies i l’alumnat captaran aquest missatge quan el professorat l’expliquem a les aules, en els departaments d’Orientació i en els claustres.