STEPV condemna enèrgicament les violències masclistes

El 2019 ha estat, un any més, marcat per les violències masclistes dutes al màxim extrem perquè arrosseguem opressions pel fet d’haver nascut dones: al treball, al carrer, en les relacions humanes, en les institucions… Una condició que molts homes ens ha volgut marcar a la pell durant repetides generacions. Malgrat els crits de llibertat, les necessitats per clamar els nostres drets, la demostració que som capaces de guanyar espais vedats sense la necessitat de justificar-nos, o precisament per això, la societat patriarcal ha volgut durant repetides generacions estigmatitzar-nos com a ésser inferiors, amb el convenciment indiscutible de la seua superioritat humana.

Mentre a les escoles ens esforcem a transmetre valors d’igualtat i d’inclusió per demostrar l’evidència que no hi ha cap ésser superior a cap altre ni per la seua procedència, origen, orientació sexual o pensament, la taca negra amenaçadora del masclisme trenca qualsevol proposta coeducadora i es llança amenaçadora contra el que els agrada dir “sexe dèbil”. La part més agressiva del domini és la violència física i psicològica contra les víctimes per intentar creure que sense submissió o pertinença a l’home, no tenim dret a ser lliures. Fins i tot, la mostra de superioritat arriba també a humiliar la dona fent mostra de la més detestable violència: la violació grupal, disfressada del terme “abús”
Malgrat els canvis aconseguits en la legislació i els protocols d’actuació a les dones víctimes de violència de gènere, estem lluny d’arribar a la normalitat de qualsevol societat que es vulga igualitària. Mentre la societat no canvie la mentalitat, mentre els estereotips marquen una diferència entre dues meitats de la societat, mentre desperten les veus de les noves amenaces polítiques que perpetuen aquesta submissió d’una part i la superioritat de l’altra, la nostra tasca com a ensenyants serà buida i el nostre esforç per llaurar un món de justícia i equitat tindrà un resultat semblant a les flames que destrueixen els boscos.
La nostra força des dels centres educatius ha de ser tan forta o més que la manifestada als carrers i places el 25N i en les manifestacions de repulsa per cada acte de violència contra les dones i contra les persones menors. I com que les violències es perpetuen, exigim una vegada més que en tots els seus vessants, siguen una qüestió d’estat inajornable i l’ADN de les agendes polítiques. I tots aquells que s’entesten a predicar l’odi contra les dones, els direm que ja n’hi ha prou, que continuarem eixint al carrer tantes vegades com calga, que continuarem educant a l’escola com sabem fer-ho: amb el convenciment que només l’educació en la pau, la llibertat, la igualtat i la inclusió està la clau del nostre èxit. Continuarem posant en pràctica la corresponsabilitat en cada activitat per barrar el pas a actuacions que només ens devaluen, ens cosifiquen i ens subjuguen.
                                                                                    STEPV-Dones
                                                                                    25N de 2019