Quan les escoles són la plataforma del negoci

La venda de la Universitat Internacional de València
Els gegants del món editorial han anat diversificant el seu model de negoci i tot per trobar espais en els quals aconseguir guanys i equilibrar així les pèrdues en divisions comercials menys productives. Editorial Planeta, des de fa anys, ha aprofitat les ocasions que se li han posat a tir. A la participació en l’accionariat d’Atresmedia (Antena 3, La Sexta, Onda Cero, etc.), o el control de petites editorials (la valenciana Bromera, la més recent) cal sumar la puixança que ha adquirit en el món de l’Educació amb la creació d’una xarxa d’escoles de negocis privades arreu del món.

A terres valencianes al grup Planeta li va tocar la loteria amb la Universitat Internacional de València (VIU), una universitat virtual pública venuda per quatre gallets per María José Català, quan era consellera d’Educació del PP. El resum de la venda: la Generalitat va invertir 34 milions d’euros en la VIU i anys després va vendre el 70% de les accions a Planeta per 4 milions. Un fiasco de gestió dels diners públics quan l’anterior conseller del PP, Alejandro Font de Mora, augurava en 2008 un immillorable futur per a la VIU, sempre en termes econòmics, que no educatius: «L’ensenyament a través d’internet té més de 20 milions d’usuaris al món, dels quals més de 350.000 són espanyols, actuacions que generen un moviment econòmic de més de 2.000 milions d’euros», i per això  «el valor afegit que naix amb la VIU és indubtable». I sí que tenia valor afegit, per a Planeta i alguns càrrecs polítics. Casualitats de la vida, l’actual alcaldessa de València, María José Català, la mal venedora de la universitat, va acabar de professora associada de la VIU i encara no ha explicat les condicions del seu contracte. Però encara n’hi havia més que s’havia d’explicar. Eldiario.es informava, en campanya electoral, que l’actual portaveu de Vox a l’Ajuntament de València, Juan Manuel Badenas ―com a rector de la VIU― va gastar 15.000 euros en viatges i menjades en dos anys. Tenia un sou de 62.000 euros.

Scientia. I si l’ensenyament privat és només una branca de l’empresa?
La privada concertada amb problemes de gestió també ha sigut objecte de desig de companyies tecnològiques i industrials. Tindre escoles i universitats en l’organigrama d’empreses d’un mateix grup dona prestigi i acceptació social. Si, a més, els centres educatius produeixen ingressos per les sinergies que generen, doncs sembla una inversió perfecta ―digitalització d’altres escoles, oferta editorial, noves titulacions de formació professional, etc.

A Dénia, el col·legi concertat Sagrat Cor de les Carmelites (Infantil, Primària i ESO) ha passat a mans de Scientia School. Un grup empresarial dirigit per Estanislao Martínez, home de negocis mexicà que en els darrers anys ha controlat mercantils de la medicina estètica o la gestió immobiliària. Scientia School, amb seu a Madrid, està en plena expansió i ja compta amb centres al País Basc, Galícia i la capital d’Espanya. El director general de la companyia, Francisco Guerrero, en una entrevista al diari El Economista, va explicar que l’ensenyament era una de les tres potes de l’organigrama junt amb l’editorial i el sistema iEducando per a digitalitzar escoles. Mentre el grup cotitza en la borsa de París, el professorat de l’escola deniera manté els seus llocs de treball després d’anys d’incertesa.

Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.