Presentació de l’Agenda de la Infància per millorar la vida i l’educació de xiquetes, xiquets, adolescents i joves

El passat 15 de juny de 2021, a la seu de la UNED de Madrid es va presentar l’Agenda de la Infància per millorar la vida i l’educació de xiquetes, xiquetes, adolescents i joves que impulsa STES – Intersindical, confederació de la que l’STEPV en forma part. A l’acte de presentació van intervindre: Mari Luz Gonzàlez, coordinadora d’Acció Sindical dels STES – Intersindical; Antonio Zapardiel, director del centre de la UNED; José Ramon Merino, membre del secretariat de STES – Intersindical; Vicent Maurí, del Secretariat de la Confederació Intersindical i Begoña López, coordinadora de l’Agenda de la Infància.

L’Informe sobre els progressos en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 20201 assenyala que el tancament d’escoles a tot el món pot revertir anys de progrés en l’accés a l’ensenyament; que sense mesures correctives, els efectes de la COVID-19 només es sumaran als obstacles que ja s’enfronten les xiquetes i xiquets sense recursos per completar la seua educació; que l’ensenyament a distància continua fora de l’abast de la majoria de l’alumnat dels països més pobres; que el tancament d’escoles genera riscos addicionals per a la salut i la seguretat dels xiquets i xiquetes vulnerables; i que la manca d’infraestructures bàsices a les escoles, com instal·lacions per rentar-se les mans, dificultarà la recuperació davant la COVID-19. En definitiva, la pandèmia està aprofundint la crisi de l’educació i ampliant les desigualtats educatives existents.

L’Informe enviat al Consell de Drets Humans pel Relator Especial de Nacions Unides sobre l’extrema pobresa i els drets humans, Philip Alston, després de la seua visita a l’Estat espanyol, al gener i febrer de 2020, recollia la crua realitat: “el 29,5 % de les xiquetes i xiquets estaven en risc de pobresa o exclusió social a 2018, i el 6,5% patia de mancances materials greus. Les taxes de pobresa infantil són encara més intenses en les zones rurals, en la població immigrant, refugiada i romaní, i en les famílies amb persones amb discapacitat. Les llars amb xiquetes i xiquets o adolescents corren un major risc de pobresa o exclusió social, i el 29% de les llars amb filles o fills tenen “grans dificultats” per arribar a final de mes. Les polítiques adoptades a l’Estat espanyol per eliminar l’extensa pobresa infantil, assenyalava Philip Alston, són vergonyosament insuficients i representen tant un fracàs moral com una ferida econòmica autoinfligida.

L’educació i la pobresa estan estretament vinculades: “el 33,7% de les persones amb el nivell més baix d’educació (ensenyament primari com a màxim) corrien risc de pobresa o exclusió social a 2018, en comparació amb només el 12,6% de les persones amb educació superior. Però la inversió pública absoluta en educació, expressada com a percentatge de PIB, es va reduir significativament entre 2009 i 2017, i que hi ha autèntics problemes amb el cost i la qualitat de l’educació, a més de la segregació per nivell socioeconòmic i ètnia.

Segons dades de la Comissió Europea relatius a 2017, el 25,7% de les llars amb xiquetes i xiquets en risc de pobresa tenien grans dificultats per pagar les despeses d’educació.

Segueix recollint l’informe Alston que, el 2018 Espanya va ser l’estat de la Unió Europea amb la major taxa d’abandonament escolar primerenc (17,9%). Aquesta realitat té un cost estimat d’entre el 5,9% i el 10,7% de l’PIB total. També té el segon índex més alt de repeticions de curs de la Unió Europea i l’alumnat més desfavorit econòmicament repeteix curs en un percentatge sis vegades més gran que els altres grups. Aquestes preocupants xifres posen en dubte la totalitat del sistema educatiu i representen una sagnia per a l’economia.

No és casual que la LOMLOE reculla en el seu preàmbul que “l’enfocament de drets de la infància entre els principis rectors de el sistema educatiu, segons el que estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989), reconeixent l’interés superior del menor, el seu dret a l’educació i l’obligació que té l’Estat d’assegurar el compliment efectiu dels seus drets.”

Així mateix l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible assenyala com un dels seus objectius “garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots (ODS4)”.

Per tots aquests motius des d’STEs – Intersindical hem elaborat aquesta agenda. S’han desenvolupat en tres blocs principals:

Prioritat 1: Pobresa infantil, violència contra la infància i drets de la infància que són drets humans.

Prioritat 2: La participació de la infància en els temes que els afecten directament o són del seu interés.

Prioritat 3: La insistència en la garantia i reconeixement de l’educació com a dret universal.

Des de l’anàlisi, el debat, el diàleg entre expertes i experts s’han extret 115 recomanacions per ajudar les nostres administracions a elaborar Polítiques Públiques que milloren la vida i l’educació de la Infància, sense exclusions, sense excuses i sense demora.