Més hores no és mes qualitat i afecta el benestar de l’alumnat

A pocs dies de començar el curs 2023-2024, la Conselleria d’Educació anuncià a la premsa, sense diàleg, sense consens amb els sectors educatius, l’ampliació de dues hores en els horaris de l’ESO ―amb una hora més de Matemàtiques i una hora més d’Anglés en 1r de l’ESO, sempre que es dispose del professorat, i per a 2n i 3r es poden fer també tallers de reforç i de lectura i projectes transversals―. La falta de temps per a tornar a fer horaris, sumat al retard en les adjudicacions i la consegüent falta de professorat, amb l’afegitó del problemes amb la xarxa llibres de Batxillerat i del transport escolar, han fet que la tornada a les aules haja sigut una cursa d’obstacles per a bona part dels centres educatius, l’alumnat i les famílies. 
 
Per tant, a hores d’ara, just quan es compleix el primer mes del curs escolar, considerem que l’ampliació de les dues hores en l’ESO encara no ha tingut ni el temps, ni la programació, ni la reflexió docent, com tampoc l’organització, perquè eixes hores, abans destinades als projectes interdisciplinaris, siguen efectives per a l’alumnat i el seu procés educatiu. Els equips directius han hagut de quadrar horaris, per tercera vegada, amb les hores sobrants del professorat, que no sempre són docents de l’alumnat de l’ESO de les diferents matèries. També observem que l’ampliació d’hores està provocant greuges comparatius entre centres, perquè tot depén dels recursos docents. 

En aquest context, com a famílies entenem que més quantitat d’hores no vol dir més qualitat. Si Educació ens haguera consultat, la nostra proposta, sense cap dubte, mai hauria sigut l’increment de la jornada escolar, sinó destinar les hores a la codocència o fer desdoblaments de grups per millorar l’atenció de tot l’alumnat. Això, a més de rebaixar les ràtios, sí que suposaria l’augment de la qualitat educativa que perseguim. Però, en cap cas, estem d’acord en augmentar la ja poc racional jornada lectiva de l’alumnat de l’ESO, convertida ara en la més extensa i exhausta per a les nostres filles i els nostres fills. 
De tot el conjunt de població de l’ESO, el més perjudicat és l’alumnat transportat dels IES comarcals o de municipi agrupats que encara inverteixen més temps i pateixen els desajustos majors en els hàbits de descans i nutrició. S’alcen una hora abans ―cap a les sis del matí― i dinen una hora més tard que la resta ―mai abans de les quatre de la vesprada. 

En el tema horari, a més de la qualitat, està en joc el benestar i la salut de l’alumnat.

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.