La pública perd presència en la modificació del concurs general de trasllats estatal per al professorat no universitari

La negociació a la Mesa Sectorial del personal docent no universitari es complica per les propostes del ministeri d’equiparar els ensenyaments privats d’idiomes a les Escoles Oficials públiques, a més de retirar la limitació de màster a baremar a docents procedents en la seua major part d’universitats privades amb poc rigor acadèmic.

Hui dijous 4 d’abril ha tingut lloc la mesa sectorial amb el Ministeri d’Educació. Prèviament a l’inici de la mesa sectorial es presenten els canvis que s’han produït dins del ministeri. El càrrec de Sotssecretari d’Estat l’assumeix Santiago A. Roura Gómez i com a Secretària General Tècnica, Laura Manzano Palomo.

Al començament de la reunió totes les organitzacions critiquem la manca de convocatòries de reunions per part del ministeri i la necessitat d’una autèntica negociació, on els documents arriben amb suficient temps per analitzar-los i que es negocien de debò, amb debats i aportacions entre totes les organitzacions. També reivindiquem que s’establisca un calendari real de negociació.

El tema principal que es tracta a la Mesa de negociació del personal docent no universitari és la modificació del Reial Decret 1364/2010, de 29 d’octubre, pel qual es regula el concurs de trasllats d’àmbit estatal entre personal funcionari dels cossos docents contemplats a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i altres procediments de provisió de places a cobrir per aquests. Aquest concurs es realitza amb caràcter biennal ja que el cos de docents és estatal i totes les CCAA s’han de regir pel mateix barem cada dos anys, en el seu concurs territorial sí que poden incloure modificacions.

CANVIS A GRANS TRETS

La modificació es deu, per una banda, a la mateixa concreció i desenvolupament de la LOMLOE, exigida per la creació de nous cossos en FP, a una mateixa especialitat poden concórrer des del cos de Secundària, PTFP a extingir i Sectors Singulars. “L’arrossegament” de l’antiguitat implica modificacions i matisos.

D’altra banda, es planteja l’alça de l’antiguitat al centre pel suposat benefici de la permanència/continuïtat del professorat en la qualitat de l’educació, pensant en l’alumnat -és la justificació políticament correcta-, fet que tot apunta, a una compensació per la situació creada en unir-se els processos d’estabilització amb la sentència del personal interí als efectes del còmput de tota la seua antiguitat i la pressió exercida pels col·lectius perjudicats, que ha estat molt activa. Els canvis més rellevants són:

- 1.1.1 Antiguitat al centre. 1r i 2n any (4 punts en lloc de 2); 3r any (6 punts en lloc de 4); a partir del 4t any (8 en lloc de 6).
- 1.1.2 Provisionals –sense destinació-. 4 punts en lloc de 2.
- 1.1.3 Difícil exercici. No es donen més punts però es concreta: sí a “l’efecte motxilla”, a l’argot significa l’acumulació dels mèrits, però s’afegeix que quan el professorat canvia de destinació “crema els punts”, és a dir, perd els anteriors una vegada canvia de destinació. Es tracta d’harmonitzar el criteri a tots els territoris, ja que aquests els apliquen de manera diferent encara que la puntuació assolida és estatal per a les i els aspirants.

L’antiguitat al cos (per sentències), com a professorat interí, encara que ja s’aplica, ara es concreta en apartats concrets dins del criteri per als desplaçaments en els supòsits de manca d’horari lectiu, tan habituals ara amb la crisi demogràfica.

S’ha optat per atorgar 1 punt més (fins a 6) en la baremació de títol de Doctor, però el problema ha arribat quan STEs-i ha posat damunt la taula que la valoració (per sentència) dels certificats de coneixements de llengües estrangeres expedits per entitats acreditades -diferents a les EOI- amb la mateixa puntuació, però apartat diferents que aquestes (C2= 4punts.; C1= 3punts; B2=2 punts.; B1= 1punt.). En realitat, suposa la crònica d’una mort anunciada de les Escoles Oficials d’Idiomes, precisament perquè és un ensenyament públic, exigent, de qualitat, on no es regalen els títols. En el mateix cas situem l’eliminació de la limitació a baremar només 1 títol de màster diferent de l’exigit sempre que tinga 60 crèdits com a mínim, que com tothom sap beneficia a les universitats privades amb molt poc rigor acadèmic i amb una predominant presència virtual.

Des de STEs-i incidim en la necessitat d’actualitzar el 276 i actualitzar-lo a la normativa actual. Que els RD d’ensenyaments mínims i de FP encara no han passat per taula i que estem observant la tendència a la privatització de la FP de manera alarmant.
Preguntem si el Ministeri té previst què passarà amb el professorat interí que porta més de 3 anys que està en aquesta condició quan s’acabe el procés d’estabilització en desembre de 2024.
Finalment, hem preguntat si els títols aconseguits a les EOI són reconeguts en el marc europeu de les llengües com a títols homologats.