La integració de centres concertats a Catalunya

A finals de la dècada de 1970, la majoria d’infants estaven matriculats en centres privats, sobretot de caràcter religiós, fet que esdevenia la base per a un sistema escolar segregat. La situació era especialment agreujada a la ciutat de Barcelona, on l’oferta pública no arribava ni a una tercera part del total. Durant aquest període es va crear el Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), constituït especialment per cooperatives de famílies que, en arribar la democràcia, va mirar d’integrar-se en la xarxa pública. Després d’una llarga lluita, un total de 71 centres ho va assolir. Excepcionalment, es va habilitar un mecanisme d’oposicions perquè bona part del seu professorat pogués funcionaritzar-se.

En els dècades següents, la Generalitat va iniciar una campanya de construccions escolars per eixugar el dèficit d’escola pública. Al mateix temps, molts centres privats de condicions precàries van tancar les seves portes per la seva inviabilitat econòmica. Això va implicar que, ja l’any 2000, el pes del sector públic s’expandís fins al 58% enfront del 42% de la privada. Actualment, la proporció és 65% pública / 35% privada.

Evidentment, això genera un sistema dual de “doble xarxa” que propicia un sistema segregador. És per això que USTEC va impulsar una ILP d’Educació el 2015, en què es proposava oferir un període transitori de deu anys per tal que els centres privats decidissin, o bé la integració en l’estructura del Departament o bé la retirada de fons públics. El Parlament va impedir la seva tramitació el 2016. Hi havia massa interessos.

Anys després, en el context del Pacte contra la segregació de 2018, es va publicar un decret llei pel qual s’habilitaven els mecanismes per integrar centres educatius privats a la xarxa de centres educatius de titularitat de la Generalitat. Això ha permès integrar 14 centres en els darrers cursos, que representen 7.000 places escolars.

Les negociacions no han estat del tot transparents. Una comissió examina la situació del centre, així com les seves infraestructures i possible viabilitat. El decret estableix mecanismes de compensació econòmica a la titularitat, fet que constitueix una subvenció encoberta. Pel que fa al personal, s’integren com a personal laboral del Departament, a extingir, en el mateix centre. Si volen canviar de centre, hauran d’entrar a la borsa de personal interí o aprovar unes oposicions. No ha transcendit el nombre de docents en aquesta situació, tot i que podem parlar d’una xifra propera al mig miler.

Si bé aquesta era una mesura contemplada al programa electoral d’ERC, que ocupa la Conselleria d’Educació des de l’any 2018, ens trobem amb centres econòmicament inviables –perquè tenien perspectives de no tenir prou alumnat per sostenir el concert, perquè requerien reformes importants o perquè els titulars se’n volien desprendre–. En aquest sentit, les motivacions són ben lluny de les del col·lectiu del CEPEPC.

Certament, a Catalunya ha crescut la xarxa pública, molt especialment des de la crisi 2008-2012, que va empènyer moltes famílies a canviar de centre. Tanmateix, bona part d’aquest grup social va emportar-se la seva cultura exclusivista als nous centres, propiciant un canvi en la mentalitat de la mateixa escola pública que, en la pràctica, han passat a gestionar-se com a privades. En això, les administracions del Departament van impulsar un seguit de canvis en el reforçament del paper de les direccions –facilitats per seleccionar el professorat– i a establir projectes educatius, sobre la base de l’aprofundiment de l’autonomia de centre, que cada vegada recorden més el funcionament de la privada, i en què la competitivitat entre centres i l’atomització pedagògica constitueix ja un seriós problema. En conseqüència, Catalunya ha passat d’un sistema de doble xarxa –privada i pública– a una triple xarxa –privada, pública de luxe i pública gueto– que manté l’estructura segregadora del sistema educatiu català.

En qualsevol cas, USTEC-STES no renuncia, ans al contrari, a lluitar per una veritable escola pública que obligui als titulars dels centres concertats, o bé a integrar-se a la xarxa pública, amb idèntics drets i deures, o bé a reunciar a obtenir fons públics per a finançar el seu negoci segregador. En aquest sentit, mantenim l’esperit de la ILP de 2015 que és tant com la defensa d’una escola pública, laica, democràtica i compensadora de les desigualtats.

Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.