Condicions laborals

La Confederació de STEs-i demana a la ministra d’Educació, l’enfortiment de l’Ensenyament Públic i la millora de les condicions del professorat

En la trobada mantinguda amb la ministra, Pilar Alegría, els STES-i han reiterat que només l’assimilació amb les condicions que regeixen en la resta de països europeus, permetran que el nostre país done el pas endavant que necessita en matèria educativa

STEPV

divendres 08 octubre 2021 20:31 h

El passat dimecres 6 d’octubre, la Confederació dels STES-i va mantindre una trobada amb la Ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría. El primer, des que va ser nomenada el passat 10 de juliol, com a màxima responsable de l’ensenyament del nostre país.

En aquesta reunió, la Confederació de STES-i ha pogut traslladar a la Sra. Alegria la necessitat que el nostre país s’assimile als del nostre entorn europeu en temes educatius. En aquest sentit, la primera condició que s’ha d’abordar aquest Ministeri és l’enfortiment de l’Ensenyament Públic. Si a Irlanda el 100% de l’alumnat està matriculat en l’ensenyament públic, el 98% a Finlàndia, el 95% a Alemanya, el 88% a Portugal, el 85% a França, el 82% a Gran Bretanya. Espanya no pot quedar-se despenjada i atendre només el 67% en els seus centres públics. És necessari enfortir i ampliar l’oferta educativa pública des de les diferents administracions educatives, per a acostar-nos als percentatges descrits. Encara des de la posició crítica que des de la Confederació de STES-i mantenim cap a la LOMLOE, creiem que la nova llei educativa permet implementar mesures que possibiliten acabar amb l’anomalia que suposa, en termes europeus, l’auge de l’ensenyament privat concertat al nostre país.


La llei de Formació Professional va ser un altre dels temes tractats en la reunió. De la mateixa manera, traslladem al ministeri la necessitat d’ofertes de places de cicles formatius en els centres públics d’ensenyament, per a evitar situacions com les viscudes aquest inici de curs en el qual, desenes de milers d’estudiants no han pogut accedir a estudis d’FP. Si el Ministeri d’Educació ha anunciat que destinarà 5.474 milions d’euros en els pròxims anys per al desenvolupament d’aquesta llei, sembla necessari que aquests diners vagen destinats a l’ensenyament, no a empreses ni a agents socials. Si aquesta nova llei compta amb memòria econòmica -gens habitual en les lleis educatives- ha d’aprofitar-se per a solucionar els problemes que afecten l’ensenyament. Mantenir l’FP dins del sistema reglat d’ensenyament, modificant -per tant- el que sosté el projecte de llei i resoldre la situació del professorat que imparteix aquests ensenyaments, han estat unes altres de les peticions realitzades per la nostra organització respecte a aquest tema.

La situació del professorat, també ha estat objecte de les peticions sindicals a la Ministra. En aquest cas també la comparació amb Europa ens deixa en mal lloc. El professorat a Espanya té una major càrrega lectiva, ha perdut major poder adquisitiu des de l’esclat de la crisi de la dècada passada i sofreix calendaris més desequilibrats. És necessari avançar cap al cos únic d’ensenyants, històrica reivindicació dels STEs-i, la qual cosa implica l’accés de tot el professorat al grup A1 de l’Administració General de l’Estat.

L’estabilitat del professorat interí és una altra qüestió pendent. Atès que en les esmenes presentades per la major part dels grups parlamentaris, al projecte de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en les administracions públiques, figura l’aplicació de l’article 61.6 del EBEP per a l’accés a la funció pública a través d’un concurs de mèrits restringit a les persones que acrediten un nombre determinat d’anys en règim d’interinitat, s’ha proposat a la Ministra -si finalment queda recollit en la llei- que aquesta sigua la forma en la qual el personal interí docent accedeix a la fixesa.

De la mateixa manera, la modificació del Reial decret d’accés a la funció pública docent, que la ministra ha anunciat per a el mes vinent de gener, ha de tenir en compte aquesta via, actualitzar i modernitzar l’actual sistema -fugint de models basats en la memorització de continguts- i bandejar el denominat MIR educatiu, que suposaria un menyspreu per als qui porten anys i dècades ensenyant a les nostres aules amb contractes temporals.

Pilar Alegria pot comptar amb el suport de la Confederació de STES-i en el seu afany, com va sostenir en una de les reunions de la Conferència Sectorial d’Educació celebrades a l’agost, que l’educació tinga un pes cada vegada major en el conjunt de les preocupacions de l’administració. Arribar a la inversió mínima del 5% del PIB, amb caràcter urgent, permetria abordar les qüestions ja esmentades, així com una imprescindible baixada de ràtios.

Finalment la modernització de la nostra educació passa per uns nous currículums adequats, la disminució de les repeticions, l’extensió del cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys basat en una oferta de places públiques suficients. La Ministra sap que necessita a la comunitat educativa per a dur a terme aquests canvis. Si és valenta i aposta pel diàleg, comptarà amb el nostre suport.


Etiquetat com a


Comentaris

Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.

Comenta

Has d'estar registrat per a deixar comentaris.


  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR