El 8 Març eixim al carrer

Fins al dia d’avui la mort de 15 dones a mans de les seues parelles ens fa pensar que la societat no ha canviat.
Un any ple d’actituds antifeministes que ens fa qüestionar-nos quina societat estem creant.
Una de les més greus és el PIN parental, que està estenent les seues urpes als centres educatius d’arreu dels territoris que la dreta i ultradreta volen acaparar, sabedores del poder de l’educació. Una educació que ha d’estar basada en valors com el respecte, la diversitat i la igualtat, i on l’alumnat s’educa per ser crític.
Les dones docents reivindiquem una educació on:

• Es transversalitze la perspectiva de gènere en totes les disciplines. Les dones no som una excepció, som una constant que ha estat silenciada. Volem una educació pública, laica i feminista. Exigim la inclusió de figures femenines en tots els temaris, canviar les carreres “masculinitzades i feminitzades” i unes condicions d’igualtat a l’hora d’ocupar llocs de treball, especialment si es tracta de llocs de responsabilitat.
• El dret a l’educació abaste totes les etapes del sistema educatiu i tots els llocs de món. Reivindiquem així mateix, el nostre dret a una educació afectiva i sexual diversa, lliure d’estereotips heteropatriarcals i on no es reduïsca les dones a mers objectes d’ús o consum. La segregació per sexe segueix existint a les aules, on l’escassa formació de gènere es conjuga amb estereotips i rols marcadament sexistes que acompanyen les i els adolescents en el seu desenvolupament i que condicionen les seves vides i comportaments.
• La lluita de tota la societat, dels governs i l’administració contra la situació d’assetjament sexual en tots els àmbits: a nivell laboral, a les aules, siga efectiva. El 27,4% dels joves d’entre 15 i 29 anys creu que la violència masclista és “una conducta normal” en el context d’una parella, i el 21,2% ho considera un “tema polititzat que s’exagera”, segons un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Així mateix, el 27,4% dels joves enquestats pel Centre Reina Sofia creu que la violència de gènere és inevitable. Al País Valencià l’últim estudi ens diu que el 8,2% d’adolescents pateix assetjament escolar i el 13,6% són víctimes de ciberbullying. L’assetjament a les aules existeix i cal prendre mesures per eliminar-lo mitjançant protocols d’actuació. Denunciem hui en dia que a molts centres educatius no existeixen estos protocols davant les agressions que pateixen tant alumnes com docents.
• La baixada de les taxes i l’augment de les beques a les nostres alumnes i filles siga una realitat que els permeta conciliar la vida estudiantil, laboral i de cures que algunes d’elles han de suportar pel simple fet de ser dones. La pujada de taxes fa que moltes dones que volen estudiar no puguen fer-ho. La bretxa de gènere és evident en la formació. Segons dades de l’Institut de la Dona, només un 24,46% de l’alumnat universitari que estudia Enginyeria i Arquitectura té nom de dona, l’única branca d’ensenyament on hi ha una minoria pronunciada de dones, seguida a gran distància per Ciències (50,88 %), Ciències Socials i Jurídiques (56,74%), Arts i Humanitats (67,22%) i Ciències de la Salut (69,8%).
• S’adopten les mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral, mitjançant l’elaboració i aplicació dels plans d’Igualtat, segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
• Es treballe en la millora de les condicions laborals de les dones i en la fi de la desigualtat laboral mitjançant la consecució i la supressió de la bretxa salarial i el sostre de vidre, així com en la igualtat en les pensions. En l’actualitat a les universitats amb prou feines hi ha catedràtiques, i tampoc hi ha igualtat en alts llocs de les direccions de projectes d’investigació o d’alts càrrecs de l’administració educativa, tot i que les dones representem un percentatge molt elevat del total de docents.
• Es faça efectiva la corresponsabilitat en totes les tasques i funcions que exercim en la nostra vida laboral, domèstica, social… Avui en dia, encara moltes dones han d’estudiar, treballar i alhora sostenir les cures familiars i en la llar, suportant d’aquesta manera una “triple jornada”. Exigim la flexibilització dels horaris que permeta la conciliació de la vida laboral i de cures, afavorint la formació i promoció de les dones docents al mateix nivell que els seus companys. Impedint qualsevol tipus de penalització a les dones, per l’ús de reduccions de jornada per cura de fills i familiars, en qualsevol situació administrativa en què es troben.
• El govern estatal desenvolupe, promoga i pressuposte la implementació dels 11 eixos de treball del Pacte d’Estat contra les Violències Masclistes que al desembre de 2017, els diferents grups parlamentaris, les comunitats autònomes i les entitats locals representades a la Federació de Municipis i Províncies, van ratificar.

Prou d’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions.
Lluitem pels drets socials i reproductius.
Prou de violències masclistes.
Volem poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a apropiació patriarcal del nostre cos, que afecta de manera encara més marcada a dones en situació de vulnerabilitat.
La sororitat és la nostra arma, és l’acció multitudinària que ens permet seguir avançant.

Companyes, el proper 8 març les dones eixim al carrer.

Feminisme per a la transformació social.
STEPV-Dones.