Dia mundial de les persones docents

Enmig d’una pandèma global, la salut i l’estabilitat es converteixen en les principals demandes del professorat

dilluns 05 octubre 2020 12:32 h

Aquest dilluns, dia 5 d’octubre, com tots els anys des de 1994, se celebra el dia mundial de les persones docents.  Una jornada que commemora l’aniversari de la subscripció de la Recomanació de la OIT (Organització Internacional del Treball) i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent (1966).

Enguany, la celebració arriba embolicada en una situació d’especial complexitat per a tot el planeta. La crisi originada pel coronavirus ha provocat una alteració dràstica de costums, drets i garanties tant personals com col·lectius, alhora que està tenint uns efectes econòmics que posen en perill béns tan essencials com són la salut i l’educació de milers de milions de persones.

Al llarg d’aquest 2020, pràcticament la totalitat de l’ensenyament que s’imparteix a tot el món, ha hagut d’interrompre la presencialitat de l’educació, per a veure’s obligada a explorar noves formes d’aprenentatge, a través de l’ensenyament a distància, amb el suport d’aparells tecnològics. Fins i tot, en el moment actual, al voltant de 700 milions d’estudiants no han recuperat l’ensenyament presencial, la qual cosa pot comportar greus conseqüències com l’augment de desigualtats i l’increment de la bretxa social. D’altra banda, els països que han recuperat l’activitat lectiva presencial, han hagut d’implementar mesures per a assegurar la salut de tota la comunitat educativa, que és el mateix -en aquest cas- que dir, de tota la societat, ja que el contagi que provoca el virus COVID-19 no es limita a sectors concrets.

No obstant això, aquestes mesures no han sigut les adequades en alguns països. A Espanya, amb l’excepció d’alguna comunitat autònoma, tampoc. La llista de mesures que s’han quedat sense implementar és llarga: no s’ha rebaixat la ràtio, no s’ha contractat el número de professorat necessari, en la majoria de comunitats autònomes no s’han realitzat proves PCR als membres de la comunitat educativa, no s’està protegint el professorat amb especial vulnerabilitat, els centres educatius no disposen de personal amb coneixements sanitaris,... entre un llarg etcètera.

En aquesta situació, en la qual la dotació econòmica que el Govern de l’Estat espanyol ha posat a disposició de les comunitats autònomes per a educació és inferior a les ajudes econòmiques prestades a sectors com l’automobilístic o el del turisme, la salut del o de la docent, no està assegurada. Ho hem comprovat en les primeres setmanes de classe en les quals el nombre de professores i professors infectats a les aules es compten per centenars.

La situació laboral no és molt millor. Els contractes que s’estan realitzant al professorat són, en molts casos, d’una duració limitada, aprofundint en un problema ja endèmic en l’Administració del nostre país: la precarietat en l’ocupació. Si l’any passat la taxa d’interinitat en l’educació sobrepassava el 20%, després de la irrupció de la pandèmia -en haver-se suspés la realització de la convocatòria d’oposicions- actualment afecta a un terç del conjunt del professorat de l’ensenyament públic a nivell estatal.

Diverses sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea assenyalen que l’Estat espanyol ha comés frau de llei i ha abusat en la contractació del personal interí que ha concatenat contractes durant més de tres anys, ja que,“sobre la base d’una relació de servei de duració determinada”, aquestes persones han “exercit de manera constant i continuada les mateixes funcions, quan el manteniment de manera permanent d’aquest empleat públic en eixa plaça vacant es deu a l’incompliment per part de l’ocupador de la seua obligació legal d’organitzar en el termini previst un procés selectiu a fi de proveir definitivament l’esmentada plaça vacant”, diu textualment l’última d’aquestes sentències, amb data de 19 de març d’aquest mateix any.

Malgrat això, actualment al voltant de 170.000 docents del sistema educatiu no universitari del nostre estat, estan en situació d’interinitat. Urgeix una solució, ja que mentre aquesta no es done, totes les declaracions polítiques de respecte i exalçament del personal docent, no deixaran de ser paraules buides, que no es tradueixen en fets. Com ho són les que escoltem aquests dies per part de responsables ministerials i de les conselleries autonòmiques, mentre deixen el professorat exposat enmig d’una pandèmia sense precedents en l’últim segle.

Etiquetat com a


Comentaris

Encara no hi ha comentaris per a aquesta entrada.

Comenta

Has d'estar registrat per a deixar comentaris.


  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR