Declaració final del Congrés Mundial en defensa de l’Educació pública i contra el neoliberalisme educatiu

Sindicats i gremis dels treballadors i treballadores de l’educació del sector bàsic, mitjà i universitari, de la ciència i la cultura, col·lectius d’investigadores i investigadores i educadors i educadores populars del món, així com diversos actors socials, reunits els dies 25, 26 i 27 de setembre de 2020, en el I Congrés Mundial d’Educació, en defensa de l’educació pública i contra el neoliberalisme educatiu, declarem que: 

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una situació inèdita de paràlisi global programada, que ha despullat les profundes desigualtats del sistema, però que també s’ha convertit en una oportunitat per al gran capital en el seu propòsit d’avançar en una redefinició dels seus processos i dinàmiques, amb elements de major exclusió i dominació. L’ona de privatitzacions dels serveis bàsics i d’interés social ocorregudes en les últimes dècades, ha suposat que els sectors socials més empobrits i la classe treballadora hagen estat els més afectats per la crisi de la pandèmia. 

Aquesta paràlisi s’ha imbricat amb la crisi econòmica del capital que ha menat en una nova recessió econòmica mundial. En aquest context van sorgir governs neo- conservadors amb polítiques de tarannà feixista com el de Trump o Bolsonaro, que amb les seues polítiques negacionistes dels riscos per a la salut de la COVID-19 han portat milers d’éssers humans als hospitals i a la mort. Molts governs, seguint l’exemple de Trump i Bolsonaro, van privilegiar els guanys per damunt de la vida humana. Això ha de ser combatut pels pobles i les seues organitzacions socials i sindicals en el pla de les idees, la mobilització i l’organització. 

L’actual conjuntura mundial és de crisi profunda del sistema capitalista, que pretén, una vegada més, intentar col·locar sobre l’esquena dels i les treballadors i treballadores els costos d’aquesta situació. 

Amb el que respecta a educació, la pandèmia de la COVID-19 ha servit de pretext perquè el neoliberalisme avance en les seues intromissions en l’educació, cosa que es concreta amb noves formes de privatització educativa, associades a l’accés a la connexió a internet i la possessió d’equips per a participar en les classes remotes i virtuals. 

L’experiment de la virtualitat a casa està sent usat per a col·locar una disputa que no existia al febrer de 2020, entre educació presencial a l’escola versus educació virtual a casa. El capitalisme sap que no pot suprimir de manera impune i ràpida les escoles, però està creant l’imaginari social sobre l’obsolescència d’allò escolar. Amb això procura donar entrada a les corporacions tecnològiques i de continguts educatius digitals al “mercat educatiu”, la qual cosa va acompanyada d’una desinversió sostinguda en l’actualització i formació docent per a contextos digitals com l’actual. 

La proposta d’educació virtual, híbrida i multimodal ha trobat a milions de xiquets, xiquetes i joves sense possibilitats reals de continuar els seus estudis. No són ells i elles,  els i les joves i els més xics menuts, els qui estan deixant els estudis, és el sistema capitalista qui els està deixant fora, en esfondrar-se el paper igualador de condicions d’aprenentatge assignat a l’escola. 

Malgrat això, la docència internacional ha assumit per compte propi i amb l’acompanyament dels seus gremis i sindicats la tasca d’actualitzar-se encarar els actuals desafiaments pedagògics. Els educadors i les educadores del món som un digne exemple del compromís amb la continuïtat del dret a l’educació, en condicions cada vegada més adverses, i som els qui estem garantint de manera real el sosteniment del vincle pedagògic amb l’alumnat.

Els i les docents hem sigut sotmesos a l’assetjament laboral, a la sobrecàrrega en els horaris i tasques, hem estat tancats i tancades a les cases, resolent pel nostre compte la continuïtat de l’activitat educativa. Situació que a més, ha incrementat la jornada de treball per les tasques de cura i sosteniment de la llar, afectant especialment les treballadores docents amb fills o filles menors o adults majors a càrrec Això ho ha fet el magisteri mundial amb el mínim o cap reconeixement dels governs. 

Això no oculta l’emergència de noves formes de privatització, en transferir a les famílies, docents i estudiants les responsabilitats dels Estats nacionals de garantir les condicions mínimes per a exercir el dret a l’educació. Són ara les famílies, docents i estudiants els qui han de comprar o repotenciar ordinadors, pagar plans de dades per a l’accés a internet i fins i tot adquirir plataformes privades per a poder fer classes virtuals. Aquesta privatització està sent ocultada darrere d’una cortina de fum comunicacional dels governs, alguns dels quals, fins i tot, han sostingut un suposat èxit educatiu en la pandèmia, amb frases oportunistes sobre la vocació docent. 

Alguns governs de manera irresponsable han intentat convocar una tornada a les aules enmig de l’ascens dels contagis, sense que encara es compte amb una vacuna i sense les adequades condicions de bioseguretat, qüestió que expressa amb claredat que les seues majors preocupacions són reactivar l’economia capitalista en crisi, a costa de la seguretat i la vida dels xiquets i xiquetes, de les famílies i dels treballadors i treballadores de l’educació, exposant-nos a la immunització per ramat. 

Mentre el capital hui defensa l’escola com a guarderia i lloc per a transmetre coneixements funcionals a la manera de producció, nosaltres defensem l’escola del pensament crític, de la solidaritat, de la trobada humana, del vincle amb la transformació social. 

L’actual crisi ratifica velles certeses al temps que instal·la nous desafiaments. La certesa segons la qual l’experiència educativa se sosté ineludiblement en una activitat presencial ha recuperat novament valor per a l’exercici docent, tan injuriat per la mercantilització educativa neoliberal. Amb tot això, el retorn a les aules i a la presencialitat no pot ser un retorn a aquella realitat naturalitzada de desigualtats expressades abans de març de 2020, i amb dramatisme durant la pandèmia. 

El desafiament que encara la generació de treballadors i treballadores de l’educació en el present és encara major: es tracta de pensar i construir respostes, no sols per a la conjuntura, sinó que des del present de resistències es puga traçar un horitzó estratègic, que passa ineludiblement per la construcció d’alternatives pedagògiques que sustenten una nova escola, una nova universitat. 

Assumir de la manera més consistent i responsable aquest desafiament, suposa anar més enllà de les fronteres nacionals perquè el que està en joc és precisament la superació de la crisi d’un model globalitzat d’educació neoliberal. 

La universitat pública intenta ser tensionada pel capital cap a models de privatització, la qual cosa demanda un renovat compromís amb el seu caràcter públic, fet que forma part de les nostres preocupacions centrals. 

Per això, aquest I Congrés Mundial d’Educació, en defensa de l’educació pública i contra el neoliberalisme educatiu acorda: 

Primer: condemnar de manera ferma i contundent aquest nou model de privatització educativa que s’intenta imposar en el marc de la pandèmia de la COVID-19. Per això, s’insta els governs, que en el període que encara resta de la pandèmia es garantisca l’accés universal i gratuït a la internet i els plans de dades, així com la dotació d’equips de computació a docents i estudiants. La crisi generada per la COVID-19 no pot ser un pretext per a imposar el paradigma neoliberal de societat educadora ni per a descarregar sobre els i les treballadores l’actual crisi econòmica mundial.

Segon: declarar per unanimitat que l’educació pública, gratuïta, popular, laica, científica, no sexista, no racista i d’excel·lència està vinculada per a nosaltres a un marc de presencialitat, trobada, diàleg i construcció compartida del coneixement a les aules i institucions educatives, i sempre al servei dels problemes globals, nacionals i locals de les grans majories. Per això, denunciem els intents de les grans trasnacionales i corporacions tecnològiques de promoure el model d’educació a casa, com una ruta per a elevar els seus guanys en detriment de les necessitats humanes d’aprenentatge dels pobles; 

Tercer: la presencialitat no s’oposa a l’ús de la innovació tecnològica a les escoles, instituts i universitats, però això demanda el desenvolupament de plataformes virtuals independents i núvols digitals sobirans en mans dels sistemes educatius nacionals i les organitzacions sindicals del magisteri. Aquest tema resulta central en la lògica de frenar noves formes de dependència científica i del coneixement derivades de la dependència tecnològica. La docència mundial té el saber pedagògic per a treballar des de cada especificitat el coneixement que corresponga amb el desenvolupament tecnològic a les aules amb una perspectiva igualitària, de justícia social, antipatriarcal, feminista, ecològica, crítica, emancipatòria, de defensa de la nostra memòria històrica i els pobles ancestrals i anticapitalista; 

Quart: Davant la desinversió educativa que s’està donant en el marc de polítiques neoliberals, la qual cosa s’expressa en el deteriorament de les condicions de treball i salarials dels i les docents, plantegem a la OIT i la UNESCO la urgència de produir una nova actualització de les “Recomanacions de la OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent (1966)” i de les “Recomanacions de la UNESCO relativa a la condició del personal docent d’ensenyament superior” (1997), així com de les seues revisions posteriors. S’ha de garantir el respecte als drets laborals de la docència, amb ple accés a la formació i actualització permanent, gratuïta i en servei, a càrrec dels estats i les institucions educatives. 

Cinqué: és urgent obrir un diàleg educatiu obert i permanent amb les organitzacions de l’estudiantat i les seues famílies, que defensen el dret a l’educació en els nous contextos de setge de les corporacions tecnològiques, per construir amb ells i elles rutes de treball compartides; 

Sisé: establir un pla d’unitat en les lluites que s’expresse en la solidaritat activa amb totes les formes de defensa de l’educació pública i contra el neoliberalisme educatiu que es lliuren en els territoris locals, nacionals, continentals i mundials. En aquest sentit treballarem en una ruta unitària que permeta l’establiment de la segona setmana de juny de 2021 com la setmana mundial de mobilitzacions en defensa de l’educació pública, la ciència i la cultura, en la qual es coordinen organitzacions dels treballadors i treballadores de l’educació, associacions de famílies i estudiantils. Treballarem en el postcongrés per a impulsar la Marxa Global dels Treballadors i Treballadores de l’Educació, els estudiants i les famílies i la realització d’un Congrés Mundial d’Educació Artística i Cultura; 

Seté: Transformar el Grup de Contacte Internacional que va possibilitar arribar a aquest Congrés Mundial, en l’Espai de Trobada Global de les Lluites en Defensa de l’Educació Pública amb el propòsit d’aplanar el camí per a la conformació d’un espai estable i permanent, la Coordinadora Internacional dels Treballadors i Treballadores de l’Educació. 

Huité: s’aprova emetre per separat les declaracions de solidaritat amb les lluites dels pobles i el moviment pedagògic que van ser presentades davant la taula de debats. 

Participants en el I Congrés Mundial d’educació 2020: en defensa de l’educació pública i contra el neoliberalisme educatiu

Luis Bonilla-Molina (OIREPOD), Claudia Baigorria (CTA-A, Argentina), Pedro Hernández (CNTE, Secció 9, Mèxico),Mercedes Martínez (FMPR, Puerto Rico), David Lobao (SINASEFE, Brasil), Fernando Abrego (ASOPROF, Panamà), Alfredo Velásquez (SUTEP, Perú), Eduardo González (MUD, Xile), Luz Palomino (CII-OVE), Nelson Alarcón (FECODE, Colòmbia), Jorge Dorantes Silva (CNSUESIC, Mèxic), Vladimir Laura (CONMAURB, Bolívia), Denis Solis (ASPE, Costa Rica), Luis Tiscornia (CONADU-H, Argentina), Rosa Berrio (USTEC-STES-IAC, Espanya), Mari Luz González (STES, Espanya), Secretaria General de la FERC Francesa, Albert Sansano (FME,FSM), Laura Isabel Vargas (UNE, Equador), Laura García Tuñón (ENDYEP, Argentina), Andrea Zilbersztain (CEIP-H Argentina), Ernesto Aguilar Mondragón (CNSUESIC, Mèxic), Aníbal Navarrete (Xile), Lev Velásquez, (CNTE, Mèxic), Richard Araujo (APOESP, Brasil), Alfredo Cáceres (SUTEBA Tigre, Argentina), Andrés Quisphe (UNE, Equador), Carlos Munevar (La Roja, Colòmbia), Casey Davison (Sidney, Austràlia), César Valdovinos (CINPECER, Mèxic), Faustino Celestino Martínez (Monterrey, Nuevo León, CNTE, Mèxic), Fredy Mamani (Maestros Rurales, Bolívia), Julia McRae (Surrey Teachers ́ Association, Canadà), Gamaliel Guzmán Cruz (CNTE, Michoacán, Mèxic), Luis Sánchez (AEVE, Panamà), Miguel Ángel Hernández (SITRAIEMS, Mèxic), Pavel Escobar (CNTE, Chiapas, Mèxic), Sara Chambers (CTU, Chicago), Dermeval Marins de Freitas (SEPE, Brasil), Yesid González (ADE, Colòmbia), Miguel Rivera González (FMPR, Puerto Rico), Luis Miguel Dorry (OVE Mèxic), Rebecca Garelli (National Educators United, Arizona, EEUU), Pedro Gómez Bámaca (CNTE, Sección 7 Chiapas, Mèxic), María del Carmen López (MAEC, Oaxaca), Orlando García (ASOMOGRERP, Panamà), Gustavo Teres de Rosario (AMSAFE, Argentina), Lorena Gordillo (SUTE, Mendoza, Argentina), William Velandia (FECODE, Colòmbia), Luis Miguel Cisneros (Investigador, Mèxic), Eblin Farega (ANDES, Brasil), Luis Tiscornia (CONADU-H, Argentina), Antonio Elías (Uruguai), Daniel Libreros (UN, Colòmbia), Daniel Jorge (FERC CGT, França), Alfredo Velásquez (SUTEP, Perú) Marc Casanovas (USTEC, STES-IAC, Catalunya), Sidney Kgara (NEHAWU, Sud-àfrica), Denis Solis, (ASPE, Costa Rica), Julieta Kusnir (Los Ángeles, EUA), Luis Edgardo Salazar (FECODE, Colòmbia), Monique Dols (Nova York, EUA), Raúl Gil (Uruguai), Sebastián Henríquez (SUTE, Mendoza), Vicent Mauri (Intersindical de València), Sheila Ceccon (Instituto Paulo Freire, Brasil), Nelsy Lizarazo (CLADE), Mari Luz González (STES, Espanya), Cecily Myart-Cruz (Presidenta UTLA), María Elisa Salgado (SUTEBA Tigre), Nelva Reyes (CGTP – Panamà), Luis Bueno (CNSUESIC, Mèxic), Toninho Alves (FASUBRA, Brasil), Rosa Cañadel (Espanya), Elizabeth Búrigo (Brasil), Rose Mary Hernández (FOVEDE, Veneçuela), Carolina Jiménez (CLACSO Colòmbia), Trino Barrante (SINDEU, Costa Rica), Estela Gramajo (Intergremial de Formación Docente, Uruguai), Fernando Gómez (COAD, Argentina), Roberto Aguilar (Bolívia), Hugo Aboites (Mèxic), Shirley Florencia de la Campa (Mèxic), Pedro Hernández Castillo (ASPU, Colòmbia), Denis Chávez (Universitat de Panamà), Leopoldo Munera (MANPUP, Colòmbia), Xavier Diez (Intersindical, Catalunya, Espanya), Ángel Rodríguez Rivera (Asociación Puertorriqueña de Profesores Universitarios, APPU, Puerto Rico), Osvaldo Coggiola (ANDES Brasil), Eloy López Hernández (CNTE, Sección 22, Mèxic), Karina Bathyany (CLACSO), Beatriz Introcaso (COAD, Rosario, Argentina), José Cambra (ASOPROF, Panamà), Marcela Browne (Argentina), Oscar Hernández Neri (Red de Universidades Alternativas, RUA, Mèxic), Gustavo Adolfo López Torres (ASPU – UPN, Colòmbia), Sandra Lario (Argentina), Luis Miguel Dorry (OVE), Marco Raúl Mejía (Planeta Paz, Colòmbia), Edgar Isch (Equador), Tere Garduño (Mèxic), Anaida Colón (Chapman, EUA), Ángela Zambrano (Equador), Peter McLaren (EUA), Henry Giroux (Canadà), Bill Ayers (EUA), Francisco Cabrera Romero (GIPE, CEAAL), Fernando Lázaro (CEIP-H, Argentina), Oscar Jara (CEAAL), Jurjo Torres Santomé (A Coruña. Espanya), Erika Candelaria Hernández (Oaxaca, Mèxic), Jesús Alemancia (Red Mesoamericana Alforja), Martha Alfonso (Fecode, Colòmbia), Alfonzo Tamayo (Revista Educación y Cultura, Colòmbia), Mauro Jarquín (Mèxic), Vernor Muñoz (CME), Fernando García Culebro (Ove- Chiapas), Lourdes Urbáez (Educadora popular, Veneçuela), Sócrates Silverio Galicia (CNSUESIC, Mèxic), Catherine Walsh (Equador), Juan Carlos Cascos (Kairós), Ezequiel Alfieri (Argentina), Valeria Rojas Urrea (Coordinadora de Federaciones de Trabajadores de la Educación, Xile), Mariano Isla (Asociación de Pedagogos de Cuba), Luis Huerta-Charles (EUA), Lara María Bertolini (Travazona, Argentina), Enrique Díez (Investigador, Espanya), Nano Balbo (Argentina), Teresa Vélez (FMPR, Puerto Rico), Janeth Motato (Consejo Regional Indígena del Caldas, CRIDEC, Colòmbia), Juan Ramírez (UTLA, EUA), Diógenes Sánchez (Coalición Panameña por el Derecho a la educación), Fernando Santana (CEIP-H), Edwin Morales Laboy (FMPR, Puerto Rico), Maura Elena López Aguilar (CNTE, Sección 34, Zacatecas, Mèxic), Víctor Manuel Fernández Andrade (Magisterio Zacatecas, Mèxic) y diez mil seiscientos ochenta y un (10.681) inscritos e inscritas, que participaren activament en els debats a través de Youtube, de Otras Voces en Educación, i els Facebook live i Twitter live de les organitzacions participants.

---