De l’aplec prohibit de Bocairent als nostres dies

Un 27 d’octubre de 1963 els accessos de Bocairent acabaren ocupats per un centenar d’agents de la Guàrdia Civil i per nombrosos militars. S’havien desplaçat al petit municipi de la Vall d’Albaida per evitar que se celebrara el IV Aplec de la Joventut del País Valencià. Entre els artistes que havien d’actuar hi havia Raimon. L’artista de Xàtiva havia editat eixe mateix any la cançó «Al vent», el gran èxit que el va catapultar a la fama i que es va convertir en un himne antifranquista. Joan Fuster va ser l’encarregat de redactar el text de la convocatòria i fins i tot Antoni Miró arribà a pintar-ne un quadre commemoratiu. L’Aplec mai arribà a celebrar-se.

La dictadura va prohibir l’acte i el públic foraster no va poder accedir al municipi. D’aquella trobada jove frustrada, n’ha parlat complidament, l’historiador Víctor Vanyó, en el seu treball IV Aplec de la joventut del País Valencià: l’aplec prohibit. En el aquest destaca la importància —en l’impuls de la trobada— que van tindre el Centre Excursionista de Bocairent mitjançant el Patronato de la Juventud Obrera Católica i la Joventut de Lo Rat Penat. Vanyó fa un interessant recorregut polític per l’època amb els antecedents: el primer aplec de Llíria, el segon d’Alcoi i el tercer de Castelló de la Plana. Precisament a Castelló es va acordar que Bocairent es convertira en la seu del següent aplec. Les persones encarregades de l’organització posaven l’èmfasi en el fet que el Centre Valencianista de Bocairent era un dels signataris de les Normes del 32 o de Castelló.

I en l’aniversari d’aquells fets ha arribat ara l’audició comentada per part del professor de l’IES Jaume I d’Ontinyent, Jesús Barranco. Docent que, a més, és el president del COM, Col·lectiu Ovidi Montllor de Música en Valencià, i líder del grup Gent del Desert. La xarrada es completa amb un concert que fa un repàs als grups i solistes de la Vall d’Albaida que canten i han cantat en valencià des de la dictadura fins a l’actualitat.

Barranco explica que «la idea sorgeix d’un encàrrec d’Acció Cultural i de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, organitzadors del cicle en commemoració de l’Aplec de Bocairent, amb una sèrie d’actes que tractaven diferents aspectes sobre el valencianisme i la consciència comarcal. Vaig idear una playlist en ordre cronològic i, com que les dos primeres cançons de la tria eren inèdites, no n’hi havia ni tan sols cap gravació —la cinta del concert en Lo Rat Penat de Los Superson (la banda on arribà a cantar Nino Bravo en valencià) ha sigut intensament buscada però mai no s’ha trobat— , vaig pensar que les hauria de cantar jo. Finalment, vaig decidir versionar tots els temes seleccionats junt amb una banda d’acompanyament». Una tasca de selecció i recuperació de temes que no ha sigut fàcil perquè «la producció és abundant, especialment la del període 2005-2015, i forçosament algú hi havia de quedar fora. D’entrada, vam limitar-nos a allò que es pot considerar “música pop”, que englobaria des de l’escena dels cantautors i cantautores fins als estils urbans passant per totes les gammes de rock, i descartant estils com la música tradicional i antiga o el jazz», apunta l’impulsor del xou.

La proposta cultural ja s’ha estrenat a Aielo de Malferit i és tota una reivindicació de la música en valencià a la Vall d’Albaida, que ha crescut imparable malgrat la prohibició d’aquell llunyà aplec del 63. En el concert sonen cançons de grups més propers en el temps, com ara Auxili, Kaoba o GEM, i ja clàssics del rock valler com Kartutx o Anselmos. “Amb el muntatge Pop en valencià a la Vall d’Albaida: un recorregut històric anirem allà on ens el demanen. De moment, el públic de diferents municipis de la Vall d’Albaida ja ha mostrat el seu interés”, afig Barranco.

Amagats darrere de pseudònims
No és clandestinitat, ni un homenatge als artistes censurats en el passat. És pura diversió. L’espectacle està garantit amb Les Marquesettes. Una formació solvent i ben peculiar. Es tracta de músics —alguns d’ells docents— que comparteixen amistat i projectes. «Com que els encanten els pseudònims, per a la banda solen buscar noms al·lusius als pobles on es presenten, referències que sols els iniciats en història local arribaran a comprendre. A Ontinyent han aparegut com Les Senyoretes de Nadal, a Bocairent com Els Burros per la Finestra i ara, a Aielo de Malferit, com Les Marquesettes —poc els va faltar per a posar-se Les Nines Braves– i fan servir també noms de guerra per a ells mateixos: Old Ninyato i F*ck Follet —els germans Jesús i Miquel Barranco, membres de Gent del Desert—, la Tendur —la bandautora Mireia Tortosa—, a la guitarra, Una Víctima —Pau Miquel Soler, d’Arthur Caravan i Las Víctimas Civiles— i, a la bateria, El Beat —l’ínclit Toni de l’Hostal—. Han comptat en aquesta ocasió amb la col·laboració especial de l’acordionista Jordi Rebotons Pastor i del tècnic Pau 16Canals Tortosa», conclou el professor Jesús Barranco.

Article de Vicent Xavier Contrí

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.