Ara, més que mai, escola pública

Mentre escric aquestes línies, a la primeria de juny de 2023, no sols a casa nostra, sinó a tot Europa, avança la dreta i ressorgeixen els neofeixismes. Avancen els processos de pèrdua de capacitat de pensament crític i desafecció per la política del conjunt de la ciutadania. Afavorit per la pandèmia, el capitalisme de plataformes està colonitzant no sols l’estructura material dels centres educatius amb la col·laboració de les administracions, sinó el que és molt més greu, les ments i les pràctiques dels docents que s’han cregut el fals discurs que la tecnologia és innovació/renovació.

En aquest context, és urgent posar en valor la importància de l’educació pública com a espai de convivència i creació de pensament lliure en totes les etapes de la vida. Des d’aquesta perspectiva, el principal repte educatiu a l’Estat espanyol és que l’educació pública, amb un cos únic de docents, vertebre el sistema educatiu, garantint el dret inalienable a l’educació per a tots i totes sense discriminacions ni exclusions. Això només és possible amb un sistema educatiu de titularitat i gestió pública, vertebrat des de l’Estat, ben finançat i de qualitat, que responga a les necessitats de totes les persones i de la societat en què està immersa. 

Guanyar la batalla ideològica per l’escola pública implica contraposar el llenguatge neoliberal de la llibertat per a uns quants amb el missatge de la igualtat per a tots i totes, dient alt i clar que no pot haver-hi llibertat sense igualtat, sense inclusió, sense equitat, sense coeducació, amb odi als diferents. Aquesta característica d’universalitat educativa i de convivència en la diversitat és l’única que pot aventurar un futur de justícia, de convivència, de cohesió social i pau duradora. La defensa del que és públic té un valor ètic i moral inqüestionable, ja que s’inspira en el bé comú. 

Guanyar la batalla per l’escola pública passa per educar les persones per a l’emancipació personal i col·lectiva, en contextos en els quals la llibertat i la responsabilitat es fan efectives. A l’escola pública, professorat, alumnat i famílies s’emancipen i s’empoderen junts posant en joc un coneixement que ho fa possible. Educar el pensament crític i lliure és un dret humà i per tant hauria de ser inviolable. L’educació pública promou la investigació, l’ús de materials curriculars diversos enfront de la dictadura de les plataformes digitals, el treball cooperatiu, la interdisciplinarietat, una pràctica avaluadora orientadora i formadora, no castradora, que facilite a l’alumnat múltiples oportunitats de continuar aprenent. Ensenyar a pensar, ensenyar a sentir, ensenyar a viure, són els eixos fonamentals d’un currículum comú per a tota la ciutadania. Una formació que desenvolupe en les persones aquelles capacitats i competències necessàries per a accedir a la informació rellevant, compresa i triada en cada situació.

L’escola pública és un espai privilegiat de vivències de participació, un lloc per a impulsar la democràcia social. Es fa necessària una nova alfabetització política i cultural que empodere les persones per a exercir els seus drets de ciutadania. L’escola pública és plural ideològicament i culturalment, un espai laic i aconfessional, en el qual no es practica l’adoctrinament i es garanteix la llibertat d’expressió. Un espai compromés amb l’entorn natural i social. Les escoles, instituts, universitats i tots els altres àmbits d’educació formal i no formal han de promoure accions que tinguen incidència en la vida de les seues comunitats. L’escola pública sempre ha mantingut una actitud de rebel·lia enfront de les injustícies i de reivindicació permanent de millores per a garantir un ensenyament de qualitat, fent conscient el professorat, l’alumnat i les famílies de quins són els seus drets i els seus deures, de com defendre’ls i fer-los possibles. 

Perquè l’educació pública siga una realitat hi hem de creure, construir-la cada dia en les nostres aules, els nostres centres, els nostres pobles i ciutats, sense por, amb passió, creant xarxes de pensaments i accions que vagen canviant mentalitats; perquè si alguna vegada algú va creure o creu que es pot deixar de lluitar pels nostres drets, s’equivoca. Hem de continuar lluitant per aquests. Ens hi juguem això l’alegria de viure.

Punxa ací per accedir a la versió en PDF de l’Allioli