«Amb la nova Conselleria pareix que retrocedim trenta anys»

Mireia Soriano fa vint anys que exerceix la docència. Enguany és el segon curs que dirigeix el CEIP Cervantes de València, una escola amb més d’un segle de vida en el nucli històric del Cap i Casal. Soriano entén el centre educatiu com un espai de trobada, d’integració i vertebració del barri. Lligada als moviments socials, com ara Escola Valenciana, Ca Revolta o STEPV, és una ferma defensora de l’escola pública en valencià. Amb ella raonem sobre l’inici de curs més accidentat que es recorda.

Com ha viscut el començament del curs? Què espera del nou govern de la Generalitat?

Crec que l’avanç que s’havia aconseguit es desfarà. Ja hem començat malament, amb unes declaracions del conseller d’Educació lamentables i vergonyoses com la desacreditació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o ometre l’Estatut d’Autonomia, que és el marc normatiu que ho regula tot respecte al valencià. Aleshores no esperem massa. De fet, esperàvem que dimitira després d’eixes declaracions. Hem començat molt malament amb la qüestió de les plantilles. És com si estigueren jugant amb el nostre treball, amb la nostra dignitat. Hem tingut molt de professorat interí esperant un 22 d’agost sense saber on treballaria. Hem iniciat el curs sense el 15 o el 20% de la plantilla en moltes escoles. En la ciutat de València en cinquanta escoles faltaven de sis a huit mestres. A hores d’ara les places s’han cobert a força d’estar insistint, tant el sindicat com les associacions de directors. Sabem que ens escolten, però abans era molt més fàcil accedir a la Conselleria. A més, ens falten figures com l’educadora d’Educació Especial, que és una figura fonamental per a atendre les necessitats educatives que s’han incrementat en les escoles en els darrers anys. També hi ha centres que encara no tenen cobertes les places de Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge dels programes de millora educativa.

I quin balanç fa dels huit anys del Botànic?

Quant a l’educació s’ha avançat, però no al ritme que esperàvem. S’haurien d’haver blindat moltes coses. En el tema del plurilingüisme hi ha diferents opinions, però sí que és cert que el valencià ha arribat a les aules on abans no arribava i s’ha incrementat l’ús en les escoles en el conjunt del País Valencià. Pel que fa a projectes de formació, d’innovació, d’assessorament hem vist un avanç. Amb la llei d’inclusió pense que han anat massa de pressa. Els claustres no estaven preparats per a tant de moviment, però la posada en marxa no depenia del Botànic, era conseqüència de la LOMLOE i ha sigut un xoc per als claustres, perquè cal canviar la mentalitat del professorat amb més formació.

El conseller ha manifestat que vol retirar l’ensenyament en valencià de les zones castellanoparlants. Com avalua les seues pretensions?

Les declaracions del conseller és com un preàmbul del que ens ve al damunt. De retrocedir 30 anys. És cert que les lleis —com la de plurilingüisme— sempre costen més de retirar, però la intenció és eixa, la d’anar disminuint l’ús del valencià en les escoles. És la seua política, discriminar el valencià en la societat. No sé fins a quin punt, legalment, es pot reduir el valencià. El marc que estableix els percentatges de llengües en l’ensenyament el marca el Ministeri. Seria privar l’alumnat d’aprendre la nostra llengua i serà perjudicial en el futur en termes laborals i d’afavorir el plurilingüisme.

En el seu centre, el CEIP Cervantes de València, ofereixen el 90% d’ensenyament en valencià en Infantil i un 57% en Primària. Fan un seguiment del seu alumnat i la llengua amb la qual estudien en Secundària i en les universitats?

Fem un poquet d’història. En el Cervantes teníem dues línies en valencià i una en castellà. La línia en castellà estava sempre formada per nouvinguts i les línies en valencià per alumnat de la ciutat. Això comportava una discriminació que amb el plurilingüisme s’acabà. La nostra escola és un centre pioner en l’ensenyament en valencià i amb la llei oferim el màxim d’educació en la nostra llengua. L’alumnat que realitza tota l’escolarització en el Cervantes arriba a tindre una bona competència lingüística tant en castellà com en valencià. Òbviament, des de l’escola reforcem el valencià per ser una llengua minoritzada. Sempre hem demanat que en els instituts es continue amb el mateix nivell de llengua vehicular i veiem que això no està passant. Els plans lingüístics dels instituts no donen continuïtat al treball de les escoles, és el nostre cas.

Què pensa quan sent dir al govern actual que el professorat adoctrina?

Tornant al Projecte lingüístic de centre, du un pla de normalització lingüística. Nosaltres fixem els percentatges per llengües de les assignatures i en el pla de normalització fomentem l’ús del valencià en l’àmbit de la comunitat educativa. Aleshores emprem el valencià en la cartelleria, les comunicacions, les reunions, les celebracions, les entrevistes, la presència en els mitjans de comunicació, els claustres, la Cocope i el Consell Escolar. L’any passat vaig tindre, no sé com dir-ho, una «agressió mediàtica». La Plataforma Hablemos Español va començar a difondre articles en mitjans de comunicació de la seua línia ideològica, assenyalant el centre com a adoctrinador, que no deixàvem que s’usara l’espanyol, que discriminàvem les famílies que volien l’espanyol. Nosaltres ho vam denunciar des del Consell Escolar, que és la representació de la comunitat educativa i que aprova els plans de centre. Es va fer un comunicat i es va exposar a tota la comunitat educativa. Llavors la família denunciant, perquè va ser una sola família de sis-centes, va frenar una miqueta. Enguany ha vingut una altra família, que em va reconéixer que venia per la Plataforma Hablemos Español i demanava per què les fitxes del centre no estaven en espanyol. Parlem d’una família que porta deu anys en l’escola. Crec que comença una cacera de bruixes en els centres que tenim els projectes lingüístics i els plans de normalització en valencià amb percentatges màxims. La temor és eixa. Ara estaran reforçats per la Conselleria i les declaracions del conseller van en eixa línia. Van per l’ensenyament en valencià, una altra vegada, amb les amenaces del conseller de refer la llei de plurilingüisme. Supose que anirà enviant instruccions a poc a poc fins que acabe de modificar la llei. I el que està fent és perjudicar l’alumnat, perquè està demostrat que l’alumnat castellanoparlant que rep l’educació en valencià acaba tenint una competència lingüística equitativa en les dues llengües oficials. L’escola ha de pal·liar la desigualtat lingüística que tenim en la nostra societat.

Quins són els valors de l’escola que dirigeix?

És una escola amb ensenyament en valencià, arrelada a les nostres tradicions i molt vinculada a la cultura. Tenim la sort d’estar al centre de València, de viure envoltats del Museu de la Beneficència, de l’IVAM, de l’Escola de Teatre i de la Societat Coral el Micalet. Tenim un projecte interdisciplinari en el qual treballem l’art, que és l’eix transversal. També som una escola intercultural perquè tenim alumnat d’almenys vint nacionalitats diferents i ens centrem en les actuacions educatives d’èxit que fomenta el model dialògic, de solucionar els conflictes a través del diàleg. Som un centre que s’obri a la participació de les famílies, l’ampa és un pilar fonamental perquè s’involucra molt realitzant activitats o subvencionant-les per a l’alumnat desafavorit. Organitzem celebracions en dates significatives. Som una escola oberta al barri.

Amb aquest arrelament a la història i les tradicions del Cap i Casal, compta amb el suport de la Conselleria i de l’Ajuntament?

No. Falta molt de suport per part de l’Ajuntament. El consistori és l’encarregat del manteniment de l’edifici i la Conselleria s’encarrega més de la gestió de personal. Hi ha un engranatge de gestió que dificulta l’avanç en la millora del centre. L’Ajuntament hauria d’invertir molt més en el manteniment de les escoles. En comparació, en els pobles és més fàcil que en una gran ciutat. He sigut directora també en un centre d’Alboraia i era molt més fàcil l’accés a l’Ajuntament. No hi ha operaris, en tenim dos per a tot València, per a la neteja dels patis. La nostra escola està molt precària, cauen les parets, les teules s’envolen fa vent i la solució que prenen es podar els arbres en compte d’arreglar la teulada. Hi ha molta mancança. És una llàstima perquè és una escola gran i hi ha moltes entitats i associacions que ens estan demanant el centre. Tenim una sala d’actes preciosa que si s’habilitara seria un espai cultural magnific per a fer-ne ús.

I un col·legi que està ubicat en el centre històric, com resol les qüestions de mobilitat?

No tenim problemes. L’alumnat és del barri i ve a peu. Els que arriben d’un poquet més lluny ho fan en bicicleta, pel carril bici. Tenim un aparcament de bicicletes i les famílies en fan un bon ús. Tenim tres portes d’accés —i torne al tema de l’Ajuntament— i no tenim tres conserges, en tenim una i mitja, raó per la qual les mestres hem de fer la funció de conserges.

Com veu si s’instaura el districte únic per a les escoles?

Veig que afavorirà més encara les escoles concertades i les públiques quedarem més desemparades. En qualsevol cas, nosaltres en el Cervantes ja tenim matrícula baixa. Per la natalitat, que ha disminuït prou, i perquè al centre de València el procés de la turistificació ha fet que els veïns no puguen assumir l’encariment de les vivendes i la conversió en apartaments turístics. La tipologia del barri ja no és familiar, és turística. Som una escola gran, amb moltes places i moviment d’alumnes.

Entrevista escrita per Vicent Xavier Contrí.

Si vols llegir l’article sencer, clica ací.

---