A tres passos del consens en la Llei d’FP

STEs-I ha presentat multitud de propostes de millora i dubtes sobre l’aplicació real de l’articulat inclòs en el projecte de Reial Decret pel qual s’estableix l’ordenació del sistema de Formació Professional en la Mesa de Negociació del Personal Docent No Universitari. No és cert que el nou model de formació haja suscitat el consens de la comunitat educativa perquè STEs -model sindical majoritari al país, amb àmplia majoria en el sector docent no universitari- ja va votar en contra en el Consell Escolar de l’Estat i va presentar un vot particular contra el Dictamen de la Comissió Permanent quan es va debatre la Llei orgànica 3/2022 d’FP, que ara desenvolupa aquesta nova normativa amb pocs, encara que importants matisos. Advertíem llavors que mostrava una clara voluntat d’externalització i desregulació d’una gran part del currículum. El temps ens va donar la raó perquè, en aprovar-se, fons d’inversió estrangers van aprofitar l’oportunitat de negoci davant l’escalada de demanda i escassetat de places públiques, comprant xarxes d’acadèmies privades que impartien FP. Vam dir que la llei orgànica era un vestit a mida per als autodenominats “interlocutors socials” a fi de repartir els fons europeus NEXT GENERATION i el manteniment de la pau social. En el document que ens ocupa, es continua parlant de col·laboració públic-privada, se cita fins a 11 vegades organitzacions “més representatives” i imposa uns criteris draconians per a ocupar les 19 vocalies del grup segon on es representen les organitzacions sindicals del Consell General de la FP. A més a més, alguns d’aquests sindicats no tenen representació en molts territoris perquè el professorat no els vota, però continuen prenent les decisions importants en els Consells regionals.

Pensem que encara estem a temps, que l’esforç val la pena, sent una qüestió capital publicar una bona llei perquè perdure durant dècades i que començarà la seua implantació en el curs 2024-2025. Podem resumir en 3 aspectes fonamentals, aquells que ens separen d’aconseguir el desitjat consens:

-La falta de professorat en moltes especialitats d’FP és un fet palpable i una preocupació per a les direccions generals que gestionen personal; en poc o en res ajuda les recents mesures que canvien els requisits d’accés per al Professorat Tècnic d’FP i que han deixat al carrer a professionals amb més de 20 anys d’antiguitat.

El Reial decret es caracteritza per la seua flexibilitat per a l’alumnat: a l’hora de programar la formació en l’empresa, donar la possibilitat de matricular-se en mòduls solts, creació d’itineraris integrats, facilitar el reconeixement compartit amb la universitat i amb altres països. Per contra es mostra inflexible amb el professorat de les 19 especialitats que tenen titulació superior però no universitària. També el sistema es mostra flexible amb l’atribució docent en centres privats -és la titulació la que marca el requisit per a impartir un mòdul- i inflexible en centres públics, on l’assignació a mòduls ve associada a l’especialitat de l’oposició. El “saber fer”, com en el cas d’especialistes en sectors singulars i experts del sector productiu, així com la formació contínua dins de l’horari de treball, ha de ser la pedra angular perquè el sistema funcione.

-El progrés del nostre sistema educatiu en general i de la FP en particular, requereix un canvi substancial en el seu finançament. L’Estat s’hi ha de comprometre. L’FP necessita una dotació pressupostària adequada, augmentant el seu finançament progressivament en els pròxims anys, fins almenys el 7% del PIB en educació per a homologar-se als països del nostre entorn socioeconòmic.

És cert que en els últims temps estan arribant grans quantitats de fons, com els NEXT GENERATION de la UE, com també és cert -segons ens conten els departaments dels centres educatius que imparteixen aquests ensenyaments- que en ser fons finalistes i conjunturals, van destinats a coses concretes, que moltes vegades no són les més importants. “Veiem passar els diners per davant nostre, però no es queda a l’aula / taller. Veiem en els mitjans de comunicació les notícies sobre l’augment de pressupost, però no hi ha diners per al tint”, afirmen afiliades de cicles formatius de Perruqueria. D’altra banda observem un transvasament de pressupost des de Treball a Educació sense existir un vertader increment del pressupost estructural, un ardit per a complir amb la disposició addicional octava de la LOMLOE: “(…) Amb la finalitat de donar compliment al que s’estableix en la present Llei per a dotar al conjunt del sistema educatiu dels recursos econòmics vinculats als objectius previstos en aquesta, el pla d’increment de la despesa pública prevista en l’article 155.2 es formularà en el termini de dos anys a partir del moment d’entrada en vigor de la Llei. En tot cas, aquest pla contemplarà l’increment de la despesa pública educativa esmentat fins a un mínim del 5 per cent del producte interior brut”.

-Finalment, contemplem la possibilitat que l’FP reglada es convertisca en el motor de la requalificació de la classe treballadora d’una banda i del reciclatge del professorat per un altre. Ho hem reclamat repetidament i ara l’article 165 obri eixa possibilitat, ja que dona l’opció que el professorat d’FP puga contemplar en la seua horari docència en els graus A,B,C i les seues modalitats respectives en centres públics amb oferta integrada (és a dir, la formació ocupacional destinada a persones en atur).

Des de STEs volem canviar el redactat en condicional, de manera que es regule clarament, incidint en la idea de flexibilitat. També sol·licitem la possibilitat de reciclatge per a docents els cicles formatius dels quals tenen escassa demanda, però que la seua experiència laboral servisca per a la mateixa família professional o altres similars.