Una lliçó de dignitat

El professorat valencià ha impartit una lliçó històrica de dignitat. Ha dit que ja n’hi ha prou a les polítiques educatives del Consell i ha tret el coratge i la força necessaris per a afrontar una vaga indefinida que, fins ara —cal recordar que la vaga no s’ha desconvocat—, ha durat 32 dies. Temps en què els carrers de les principals poblacions s’han tenyit del verd de les samarretes en favor de l’escola pública.

Des de principi de curs, l’STEPV ha liderat la majoria d’organitzacions sindicals de la Mesa d’Educació —CCOO i UGT, i posteriorment, CSIF; ANPE, no va entrar fins a l’últim moment—, per a constituir una àmplia plataforma reivindicativa: baixada de ràtios, recuperació de plantilles, augment retributiu, millora de les infraestructures docents, reducció de la burocràcia i defensa del valencià. Paral·lelament, centenars d’assemblees de docents de tot el País Valencià prengueren la paraula i van ser part activa d’aquesta mobilització històrica. El professorat va entendre perfectament que, si les mobilitzacions eren massives, es podrien aconseguir millores per a les condicions laborals del professorat i, en general, de l’escola pública valenciana.

La vaga indefinida ha sigut la traca final d’un curs ple de mobilitzacions: concentracions a les portes de la conselleria i de les direccions territorials de Castelló i d’Alacant, manifestacions multitudinàries a les principals ciutats del país i les vagues de l’11 de desembre i del 31 de març. Davant d’aquestes accions, la consellera Ortí únicament va respondre amb el silenci i maniobres dilatòries. Només quan va veure les orelles al llop, ja amb la vaga indefinida convocada, va optar per obrir les negociacions. Un procés negociador fosc, ple d’obstacles i de mala fe, que la Conselleria va allargar innecessàriament per a tractar de desgastar el professorat en vaga.

Després de cinc setmanes de sessions maratonianes de negociacions, el professorat valencià únicament va acceptar la proposta de Conselleria relativa a la burocràcia. La resta, tot i que hi ha algunes millores que analitzem en aquest Allioli, queden lluny del mínim que exigeix el professorat valencià.

STEPV guanya les eleccions de personal expert i el professorat especialista
Juntament amb les mobilitzacions, en aquest final de curs s’han dut a terme les primeres eleccions per a triar el comité d’empresa del professorat laboral expert d’FP i especialista de Règim Especial  (EOI i Ensenyaments Artístics). STEPV ha obtingut 11 representants en el conjunt del País Valencià i s’acosta a la majoria absoluta en aquest col·lectiu. Uns resultats absolutament il·lusionants, en especial, si tenim en compte que el pròxim mes de desembre tindran lloc les eleccions sindicals del funcionariat. STEPV les afrontarà amb la voluntat de tornar a ser la força sindical que més suport obté pel professorat valencià.

Celebrem 50 anys de sindicalisme assembleari i continuem en lluita!
Fa cinquanta anys el moviment assembleari d’un professorat que debatia i lluitava per un model d’ensenyament públic, democràtic i de qualitat iniciava el procés de transformació que conduiria al naixement de l’STEPV. El 18 d’octubre pròxim ho celebrarem a Polinyà de Xúquer en una jornada fesiva i reivindicativa. Amb el caliu dels retrobaments, recordarem com hem arribat a ser el que som i agafarem forces per a un nou curs de mobilitzacions que es preveu intens i, de segur, fructífer. Ortí i McEvoy han de tindre clar que el professorat valencià està fart d’aquesta situació i que està decidit, com ja ha demostrat, a no rendir-se. La lluita continua. Guanyarem!