Un país sense didàctica? (XIX)

Ferran Pastor i Belda

Dolors Carbonell, docent jubilada, amb un enorme currículum d’activisme educatiu i cultural, criada entre la Marina i la Ribera, em va comentar un episodi relacionat amb el món educatiu valencià poc conegut.

«Era l’any 1975, jo cursava vuité en el col·legi Maria Immaculada de Carcaixent. El nostre mestre, Vicent Pascual, de Pego, ens ensenyava valencià. Les classes eren voluntàries el dissabte de matí a l’escola. Seguíem el curset que publicava el diari Las Provincias totes les setmanes. Retallàvem les lliçons del diari per a treballar-les i ens les apegàvem a la llibreta. Eren continguts bàsics.»

Vaig investigar i resulta que l’Editorial Denes, en 2003, va publicar un llibre Els xiquets i la llengua, en el qual estan recopilats i ordenats tots els materials del curset publicats en Las Provincias aquells anys. Té una introducció impagable del professor Emili Casanova, de la Universitat de València. Casanova contextualitza aquesta experiència en aquella primavera periodística de Las Provincias emmarcada en aquella societat valenciana del Tardofranquisme on bufaven amb força els vents democràtics i valencianistes. El conflicte valencià durant la Transició va cancel·lar aquesta i altres dinàmiques de la nostra reconstrucció  nacional. 

Darrere d’aquest exitós episodi didàctic, supervisat per Manuel Sanchis Guarner, hi ha el treball d’un docent saforenc (Font d’en Carròs) excepcional: Vicent Escrivà i Peiró (1948-2018).
Vicent va aprofitar una clevill de la Ley General de Educación de 1970 sobre l’ensenyament voluntari «de las lenguas vernáculas». Cada setmana el diari publicava dos lliçons, el dimecres i el divendres, distribuïdes en un text, diccionari amb les paraules difícils, preguntes de lectura comprensiva del text, exercicis d’ortografia i morfologia i apartat de creació textual per a l’alumnat. La majoria del material didàctic estava relacionat amb la cultura valenciana. El diumenge es publicaven en el diari textos lliures enviats pels alumnes de les escoles que hi participaven. Els textos van signats i amb el nom del poble.

Les escoles participants corresponien a la geografia on es venia el diari, entre la Safor i la Plana.
Pense que aquesta experiència periodisticoeducativa quedarà com un símbol de les possibilitats que tenia aquell país sense didàctica durant el Tardofranquisme i la Transició.