Un acompanyament docent i tota una experiència de vida

La il·lusió d’un nou repte com a docent va començar quan em comunicaren que marxaria a Malta, amb Iris, una altra professora de l’IES Luis García Berlanga de Sant Joan d’Alacant, per acompanyar l’alumnat valencià que acabava les seues pràctiques laborals en aquest país.
Era la meua primera experiència com a professora Erasmus+, i tenia pors i dubtes. Tot això es va anar dissipant a mesura que l’equip de l’ESFMB i la coordinadora del meu IES em resolien tots els dubtes, sempre ací, a l’altre costat del telèfon a qualsevol hora.

Il·lusionades és poc, cada vegada teníem més ganes de conéixer l’alumnat que recollíem, adolescents emocionats, amb l’experiència que se’ls havia brindat, amb un nivell d’anglés extraordinari, i amb un munt d’aprenentatges, no sols laborals sinó també personals, que havien viscut i que ja passaran a formar part de les seues vides enriquint-les.
Les seues cares reflectien satisfacció i a vegades nostàlgia del que s’havia viscut, a tres dies per a la tornada a casa. Un munt d’anècdotes contaven sense deixar de somriure, com si d’una campanya publicitària es tractara.

Iris i jo amb aquest primer contacte en vam tindre prou per a adonar-nos que entre el grup d’alumnat hi havia una entesa molt especial, ressaltant que cap d’ells es coneixia anteriorment i que aquesta experiència havia aconseguit aflorar en aquest alumnat valors com conviure formant un equip, empatia, solidaritat emocional, iniciativa per a prendre decisions, creativitat per a resoldre problemes, esforç… i una infinitat de valors personals que només amb vivències d’aquest tipus és possible aconseguir.

Moments emocionalment molt bonics i especials en els dies que convisquérem amb aquest alumnat, i dels quals no oblidarem les converses que vam mantindre sobre les seues inquietuds i somnis de futur. Sens dubte, tota una experiència de vida, molt recomanable per al nostre alumnat.

Si vols llegir l’Allioli sencer, clica ací.