L’odissea d’aconseguir ensenyar en valencià en un poble castellanoparlant

Manel Àlamo
Àrea de Comunicació

Les famílies del CRA El Pinar (Serrania) van votar majoritàriament pel valencià ―com moltes poblacions castellanoparlants―, en la consulta per a triar la llengua base de l’ensenyament. Per contra, la Conselleria, com que es tractava d’un centre d’una zona de predomini lingüístic castellà, es va negar a respectar els resultats de les votacions. La directiva del CRA va haver de treballar de calent per a fer realitat la voluntat de les famílies.

El CRA El Pinar és un centre rural que està situat en l’interior de la Serrania, una de les de predomini lingüístic castellà del País Valencià. Compta amb dos aularis: un a Alcublas i l’altre a Higueruelas. Amb la normativa anterior, en el projecte lingüístic del centre tenia més pes el castellà, però s’introduïa a poc a poc el valencià. A banda de l’assignatura de Valencià, l’Educació Física i la Música s’impartien amb la mateixa llengua. La consulta que va posar en marxa Conselleria ―dins de la mal anomenada «llei de llibertat educativa»― perquè les famílies triaren la llengua base en l’ensenyament, ho modificava tot.

La directiva va reunir les famílies per a explicar-los el procés i per a exposar-los com es distribuirien les assignatures, si eixia una o altra llengua. Javier Català, cap d’estudis del CRA, ens explica que van decidir no posicionar-se en el procés i que foren les famílies les que votaren lliurament amb tota la informació possible.

La consulta tingué lloc entre el 25 de febrer i el 4 de març de 2025. Les famílies votaren majoritàriament pel valencià en els dos aularis, tant en Infantil com en Primària. Això sí, a Higueruelas els resultats foren més equilibrats que a Alcublas, on la demanda de valencià va ser més gran.

Resulta cridaner que en dos poblacions castellanoparlants les famílies aposten pel valencià. De motius, n’hi ha diversos. Moltes famílies consideren que com més llengües aprenguen les seues filles i fills, millor. També hi ha unes altres que tenen arrels familiars en zones valencianoparlants. Lògicament, a banda de raons culturals o emotives, també hi ha raons de caràcter més pràctic. Un gran percentatge considera que el valencià pot ser una llengua de futur i d’oportunitats en cas que decidiren optar a qualsevol lloc de treball en l’Administració.

La Conselleria no va respectar el vot de les famílies
La sorpresa, desagradable, arribà setmanes després de publicar-se els resultats oficials de la consulta. La Conselleria, en les instruccions que va enviar als centres per al procés d’admissió de l’alumnat en el curs actual, va manifestar que no obriria cap grup en valencià en zones castellanoparlants, a pesar del que hagueren votat les famílies. Davant les protestes de la directiva, des de l’Administració els van dir que no feren cas, que es corregiria més avant. El mateix conseller Rovira va manifestar que es tractava d’un error.

Però no va ser així. En maig es va oficialitzar que el centre només oferiria línies en castellà. D’excuses, els en van donar unes quantes: «Que estaven en zona castellanoparlant», «Que no tenien suficients alumnes», «Que el percentatge de vots a favor del valencià no era representatiu». La directiva del CRA El Pinar, llavors, va començar a lluitar i a mobilitzar-se, perquè l’Administració respectara la voluntat de les famílies.

En primer lloc van posar-se en contacte amb Inspecció Educativa. La resposta va ser decebedora perquè Inspecció no va aportar cap solució. El següent pas que es va fer des del centre va ser acudir a la Direcció General de Política Lingüística. Els van traslladar que la Conselleria no respectava el resultat de la consulta que havia organitzat. Malauradament, des de Política Lingüística tampoc els van fer cas.

La constància va tindre premi
Aleshores, la directiva va decidir contar el cas a la premsa. El 7 de juliol, cinc mesos després de la consulta, un reportatge publicat en el diari Levante va exposar la situació. L’efecte va ser immediat. L’endemà la Conselleria d’Educació va publicar una nota de premsa en què anunciava l’habilitació de diversos grups en valencià en zones castellanoparlants, entre ells el de l’aulari d’Alcublas. Finalment, la lluita aconseguia el premi i el CRA tindria una línia en valencià, com havien demanat les famílies. Ara bé, tot i que les famílies de l’aulari d’Higueruelas també havien votat pel valencià, com que els resultats van ser més ajustats, la Conselleria no va cedir.

Aquest va ser el procés llarg i tediós que va haver d’afrontar la directiva d’aquest centre perquè la Conselleria acceptara la voluntat de les famílies. Un camí ple de pedres i obstacles per a poder incorporar el valencià amb normalitat en una zona de predomini lingüístic. Les famílies, a diferència del govern valencià, van tindre clar que el valencià és una llengua d’oportunitats, d’integració i de futur. Perquè som la clau del futur. Perquè amb el valencià obrim totes les portes.