Perduts entre les sigles: una burocràcia que mai s’acaba

Amparo Medina
Directora del CEIP Almassaf (Almussafes, la Ribera Alta)

Aquesta podria ser la llegenda que acompanye la publicació del DOGV de 144 pàgines, que garanteix cada estiu una amena lectura per als professionals de l’educació.

Perduts entre les sigles que componen els diferents plans inclosos en el Projecte educatiu d’un centre, tractarem de trobar el temps per a poder arribar a clicar damunt del botonet que valida i envia la PGA (Programació General Anual), abans del 15 de novembre, la qual, per cert, ha d’estar lliurada al claustre i al Consell Escolar amb deu dies d’antelació.

Pareix que una intel·ligència artificial maligna ha calculat el temps que necessitarem per a llegir cada document, presentar-lo en la Comissió de Coordinació Pedagògica, arreplegar propostes i escriure’l, sense pensar en que som éssers humans que mengem, dormim, i tenim vida pròpia.

Revisat el NOF (Normes d’Organització i Funcionament) per a incloure la normativa educativa recent, repassem el PAT (Pla d’Acció Tutorial), on hem d’afegir, com a novetat, sessions de formació de l’alumnat per a previndre i actuar en cas d’emergències, tenint en compte que abans cal llegir-ne les instruccions i presentacions penjades en el web. Això ens converteix en experts qualificats per a impartir almenys dos hores de formació.

Però això no és tot en la tasca tutorial. Prompte cal lliurar i recollir de les famílies almenys deu fulls: des del compromís família-escola fins al full d’arreplega dels llibres de banc de llibres, passant per autoritzacions d’ús d’imatges i dades, protocols d’assistència sanitària, recollida d’alumnat, lliurament d’exàmens, etc. Sols ens queda encreuar els dits perquè els astres ens siguen favorables i aquest curs no hàgem d’iniciar cap PREVI (Protocol de Prevenció de la Violència), ni ens toque ser instructors d’un expedient sancionador, perquè, en eixe cas, ens perdrem entre una muntanya de documentació, signatures, segells i esgotadores comunicacions “fefaents”. Una errada en qualsevol punt podria anul·lar tot el procés. A tot açò cal afegir, per descomptat, la resta de tasques, com ara coordinar les avaluacions, mitjançar en conflictes, entrevistar famílies, detectar problemes i acompanyar emocionalment. Quasi res porta el diari.

Però no oblidem les mesures: allò que abans es deien “plans” o “projectes” i ara s’anomenen “mesures”, per tal d’estalviar-nos burocràcia (si poguera, ara posaria l’emoticona del somriure irònic). Comencem per les de Foment Lector, que no és el mateix que la Comissió de Biblioteca, ja que aquesta s’ha de tindre constituïda per a poder gaudir de l’ajuda de Biblioinnova’t. Un pla que ha d’incloure marcadors d’èxit avaluats trimestralment.

Pel que fa a les mesures del Foment de la Igualtat i Convivència afegirem nous protocols, que esperem recordar quan s’hagen d’aplicar.

Dins de la Comissió TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) haurem de repassar el Pla digital de centre, un document extens que inclou una anàlisi de la competència digital docent, i inventaris, i formació per a les companyes i companys.

Per a fer el PAF (Programa Anual de Formació) podem passar una bona estona responent a qüestionaris, els resultats dels quals poden ser molt variats, perquè en eixe moment del curs el que podria resultar més necessari és formar-nos en relaxació i ioga. Però no serà el cas, clar. El millor seria fer un DAFO (anàlisi metodològica que inclou les Debilitats, Amenaces Fortaleses i Oportunitats) exposar-lo al claustre i buscar la manera de relacionar-lo amb la memòria. Descartades les classes de ioga.

Però, i les programacions? Clar que sí, una de les parts més importants de la nostra tasca docent! Abans del 30 de setembre han d’estar presentades, per a formar part de “l’arquitectura curricular del centre”, bonica expressió que ara resumeix el conjunt de rajoles que hem d’amuntonar abans d’entrar a l’aula. Cada matèria haurà de constar de la seua proposta didàctica, les programacions d’aula, i les situacions d’aprenentatge, amb una introducció que mostre l’anàlisi del grup i de l’entorn, elaborant el PAP (Programa d’Atenció Personalitzada) per als alumnes amb necessitats educatives especials i marcant en ITACA els tipus de mesures adoptades. Açò últim es descriurà i organitzarà dins de les Mesures per a la Inclusió Educativa (abans PADIE).

I si el centre és visitat per personal extern com puga ser l’alumnat de pràctiques o un iaio que va a contar un conte, el procediment és senzill: cal comunicar al Consell Escolar noms, cognoms i DNI de qui entre, demanar certificat de delictes sexuals, la declaració responsable de no utilització d’imatges, comunicar-ho a les famílies… I ja està.

I si sentim allò de PAM, no pensem, a l’estil Ayuso, que ens estan amenaçant de mort. Parlem del Programa d’Actuació per a la Millora, proposat a partir de l’anàlisi de la memòria i de les instruccions que ja ens donaran. Podem fer un altre DAFO, i analitzar les febleses del centre, si ens abelleix. No oblidem incloure-hi un sistema d’avaluació trimestral, amb criteris d’avaluació ben definits, i si és possible en un EXCEL en què es puga reflectir el progrés de les propostes presentades i l’autoavaluació de l’alumnat i de les famílies, amb qüestionaris fàcils de corregir dels quals extraurem percentatges d’assoliment d’objectius.

El Pla de Gestió Econòmica haurà de contindre el Pla de Sostenibilitat i Eficiència energètica, consensuat amb els serveis municipals, i que, suposadament, recomana estalviar paper…. Per a baquejar-se de riure.

Però sense dubte la burocràcia aquest curs s’alimenta amb l’últim invent per a donar faena als centres, la repugnant llei de llibertat educativa, que ens obliga a fer el PLU (Pla d’Ús de les Llengües) i aconseguir percentatges exactes d’utilització de cada una, amb complicats tetris per a fer els horaris, i traduccions de tots els documents del centre. Els caps d’estudis mereixen un aplaudiment i un cap de setmana en un spa després de superar aquest repte, una faena inútil i sobrevinguda, feta des del disgust i la imposició d’una llei segregacionista. 

I si encara no en tenim prou, perquè encegats per la il·lusió, oblidem la burocràcia, podem entrar en programes Erasmus, Innov@rts, PEAFS (Projecte d’Esport, Activitat Física i Salut), Centres Saludables, PIE (Projecte d’Innovació Educativa), PROA+ (Programa per al Reforç, Orientació i Avanç) CODI (Competència Digital) o, fins i tot, podem col·laborar en les campanyes de vacunació, nomenant un coordinador o coordinadora, arreplegar-ne les autoritzacions i fent-nos-en responsables del correcte funcionament.

I açò és un tast del que vindrà al llarg del curs. Qui alça la mà per a ser coordinador o coordinadora TIC, CIC, PAF, PEAF, CAF, Pla Lector, Biblioteca, Banc de Llibres, Autoprotecció, CODI o Erasmus? Amb actes, clar. I bilingües. Riure per no plorar.