Pep de la Tona. El temps de la calor

Vicent Xavier Contrí

Un any després de deixar les Corts Valencianes com a diputat de Compromís, Josep Nadal (la Gossa Sorda i Vertigen) torna al món de la música. Pep de la Tona, nom del grup lligat a la seua família pegolina i al bandoler de Pedreguer del segle XIX, amplia l’escena combativa amb dotze cançons que conformen un treball ambiciós. El temps de la calor (Maldito Records, 2024) és un viatge per les injustícies patides pels habitants del País Valencià al llarg de la història, per la defensa del territori, però també és una cançó d’amor dedicada als nostres pobles i la seua gent. Aquest homenatge col·lectiu està adobat per la presència d’un grapat de veus. Jazzwoman, Àlex Seguí (la Gossa Sorda), Arnau Giménez (la Gossa Sorda, Malifeta i Zoo), Ses, Jonatan Penalba, la Maria i Cate Giorgi visten les proclames de Nadal. La nòmina de músics és també extensa, tant en la gravació del disc com en els directes. Junt amb Nadal lidera la formació Hèctor Peropadre (Aspencat) i s’hi han sumat excomponents d’Obrint Pas, El Diluvi, Diàspora, Smoking Souls, La Fúmiga, Ciudad Jara o el guitarrista i cantautor Miquel Pérez, entre altres. Als botonets i en la producció ha estat un altre il·lustre: Mark Dasousa, assistit per Cristian Rico.

La proposta es mou en les mateixes coordenades de la Gossa Sorda (reggae, ska, rock, punk, vents, dolçaines…) amb pinzellades tecnopop i urbanes, en una actualització cap a les sonoritats que governen els festivals ara. El disc, amb tants protagonistes, s’assegura els fonaments per a mantindre’s en peu o, si més no, crear sinergies. A més, guarda temes equiparables als grans èxits de la Gossa. Destaquem «Picaina» «La ciutat cansada» i «Trilla», cançons que no han tingut videoclip de moment. El que cal esbrinar és si el vell públic gossenc acudirà als concerts amb els seus fills; i si eixos fills i filles adolescents estaran disposats a créixer amb Pep de la Tona.