Pedagogías críticas, vida y buen vivir

Sigfredo Chiroque Chunga

Al Perú la innovació educativa ha tingut, i té, Sigfredo Chiroque com un dels seus màxims exponents. Enguany ha editat material nou en què posa de manifest que la pedagogia en general és la teoria totalitzant de la realitat educativa. I la pedagogia crítica seria la teoria de l’educació popular alliberadora que s’ha estat nodrint dels avanços de l’humanisme, principalment marxista i cristià. Cal afegir als seus fonaments l’humanisme originari, per superar el colonialisme i l’eurocentrisme a les mateixes bases de les pedagogies crítiques. Chiroque raona sobre com plantejar l’ensenyament: «Per a entendre la qüestió pedagògica, cal tindre plena claredat sobre conceptes com la vida, els aprenentatges i l’educació (...). És un dret dels humans l’aprenentatge al llarg de la vida, no com a acumulació de sabers per ser més productiu o per poder pujar en les faenes, sinó per a poder viure millor». Una bona aproximació per a entendre la renovació pedagògica a l’Amèrica del Sud.