Millors condicions laborals

Les escoles d’Art i Disseny constitueixen un cos independent dins del marc de l’ensenyament, en el qual s’imparteixen tant cicles formatius com graus. No obstant això, no compten amb els mitjans ni les condicions, especialment en el cas dels graus, si es compara amb la universitat, tot i que la titulació és la mateixa.

El professorat d’aquests centres no gaudeix de les mateixes condicions laborals que un professor universitari. Per exemple, encara que hauria de dedicar part de la seua jornada laboral a la investigació, tan sols té tres hores setmanals per a desenvolupar aquesta tasca. De vegades ni tan sols això, ja que la massificació de les aules –no es compleixen els ràtios i en moltes ocasions s’han de realitzar més hores lectives de les que corresponen– no permet aquesta dedicació. 

Les escoles, llevat d’excepcions com l’EASD de València, no disposen de mitjans ni instal·lacions pròpies dels ensenyaments que imparteixen. En molts casos aquests centres necessiten reformes urgents per a garantir la seguretat de l’alumnat i donar un ensenyament de qualitat. Tampoc poden créixer en els seus estudis, ja que la poca disponibilitat d’aules i professorat no permet créixer en aquest sentit i quan s’obri un nou cicle s’ha de fer a cost zero. 

La llei d’ensenyaments artístics recentment aprovada hauria de solucionar alguns o la majoria d’aquests problemes, però no pareix que de moment s’haja plantejat res sobre aquest tema.