Allioli 300 - Prevaga

Llibertat per a iniciar el permís de cura de familiars

El Tribunal Suprem aclareix la data de començament dels cinc dies disponibles, quan l’assistència siga realment necessària, i no de forma obligatòria quan es produeix l’accident, hospitalització o intervenció quirúrgica

dimecres 11 març 2026 13:26 h

La sentència assenyala que ni l’Estatut dels Treballadors ni la directiva europa imposen una data d’inici

STEPV Ensenyament Privat

El Tribunal Suprem (TS) ha establit que el permís de cinc dies retribuït, destinat a la cura de familiars malalts o hospitalitzats, pot iniciar-se en un moment posterior al fet causant de la malaltia o l’accident. L’alt tribunal, mitjançant una resolució del 4 de febrer de 2026, aclareix per primera vegada la data d’inici d’aquest permís. Les implicacions de la sentència tenen en compte l’autonomia organitzativa. El Suprem, amb aquesta resolució, atorga llibertat a les persones treballadores per a iniciar el permís de cures quan la seua assistència siga realment necessària, i no de forma obligatòria en la data de l’accident, hospitalització o intervenció quirúrgica. Igualment, la resolució judicial s’até a l’optimització de l’atenció familiar. Aquesta mesura facilita que els treballadors i treballadores puguen coordinar-se amb altres familiars per a garantir la continuïtat en l’assistència a la persona que requereix atencions. També recull la limitació d’interpretacions restrictives empresarials. El Tribunal Suprem avança en la definició de l’aplicació d’aquest permís, vigent des del 28 de juny de 2023. A partir d’ara, la sentència subratlla que el permís ha de gaudir-se de manera flexible i no en dies naturals amb inici obligatori des del succés.

El sentit comú validat per la jurisprudència
La justícia avala la seua posició basant-se en la lògica de la cura. La sentència assenyala que ni l’Estatut dels Treballadors ni la directiva europea, que va obligar a la seua implantació, imposen una data d’inici. L’alt tribunal recorda que l’objectiu d’aquest permís és atendre el pacient que necessita assistència durant un període prolongat i indeterminat, i no pot limitar-se a la data en què es produeix l’esdeveniment. Per tant, s’assenyala que vincular-ne l’inici a l’esdeveniment que el propicia implicaria una devaluació del seu potencial protector, per impedir una planificació adequada de l’assistència a la persona necessitada, deixant marge per a una distribució racional que permet una assistència planificada i més eficaç de la persona.

En resum, la sentència estableix que aquest permís pot començar a gaudir-se en qualsevol moment entre l’accident, l’hospitalització o la intervenció quirúrgica i mentre que el familiar necessite atencions, amb un màxim de cinc dies naturals (no laborables ni festius).