“Contra la llengua dels valencians”

Des de Madrid i, ara també, des del govern valencià presidit per Carlos Mazón amb suport de la ultradreta, promouen la unitat cultural amb la “hispanitat” i alhora el trencament de l’idioma compartit amb catalans, valencians, baleàrics i més grups. No és una casualitat. Les llengües també són banderes, símbols. A Europa occidental, i en el Regne d’Espanya, els conflictes polítics es canalitzen bàsicament per mitjà de lluites culturals. Aquest llibre analitza el conflicte lingüístic valencià des de diversos vessants: la construcció del castellà com a llengua hegemònica, l’oposició a Joan Fuster i al valencianisme durant el franquisme, la retòrica legitimadora de l’Himne Regional i el desenvolupament del secessionisme idiomàtic, amb atenció especial a l’oposició de l’ús del valencià i al discurs justificador de la castellanització. L’objectiu és mostrar que els grups poderosos tracten de mantindre el català en una posició de subordinació respecte del castellà.