Allioli 298 - Millors condicions laborals
Les mobilitzacions docents a Astúries i el pacte Astúries Educa
Les mobilitzacions del professorat a Astúries es van originar després que la Conselleria d’Educació anunciara l’ampliació del servei de menjadors escolars a tot l’alumnat d’Infantil i Primària durant juny i setembre.
Xosé Lluis Colodrón Ardura
Membre del Secretariat del sindicat SUATEA
El col·lectiu docent pateix des de fa anys una creixent burocratització de les tasques, jornades de 25 hores lectives en el cos de Mestres i condicions precàries
Aquesta mesura impedia als docents disposar de l’habitual reducció d’una hora lectiva en eixos mesos, un dret consolidat en la pràctica. La decisió, imposada sense negociació prèvia per la consellera Lydia Espina, alterava de manera abrupta les condicions laborals. Les seues declaracions, restant importància a l’impacte de la mesura i fins i tot suggerint que eixa hora es dedicara a vigilar patis, van provocar una reacció en cadena que va passar ràpidament de la indignació inicial a una mobilització massiva de tots els cossos docents no universitaris.
L’espurna va encendre un col·lectiu que feia temps que acumulava malestar. El col·lectiu docent pateix des de fa anys una creixent burocratització de les tasques, jornades de 25 hores lectives en el cos de Mestres, condicions precàries i salaris baixos. A això se sumava el fet que, a Astúries, patíem un sistema d’avaluació docent neoliberal únic que vinculava part de la retribució a valoracions subjectives. Tot això va generar un malestar profund que, sumat a la sensació d’abandó institucional, es va traduir en vagues, tancaments i manifestacions amb pics de més de 30.000 participants.
El període entre el 27 de maig i el 9 de juny es va convertir en un punt d’inflexió, amb una mobilització sostinguda que va provocar la dimissió de la consellera Espina i va desencadenar una crisi política a Astúries. El govern asturià es va veure obligat a intervindre directament, delegant en la vicepresidenta i el conseller d’Hisenda, els qui després de tres jornades maratonianes de negociació amb els sindicats van aconseguir un preacord de desconvocatòria de vaga.
D’aquelles intenses jornades va sorgir el Pacte Astúries Educa, un acord que arreplega compromisos llargament reivindicats: increment salarial de 140 euros fins a 2027, més 70 euros per als qui tingueren menys de sis anys d’experiència; l’exigència al Govern central de crear l’especialitat docent de Llengua Asturiana i Galego-Asturiana; fixar una ràtio màxima de 23 alumnes per aula de manera progressiva; suports addicionals en Educació Infantil; un complement salarial per a igualar als docents d’FP amb el grup A2; contractació de 30 administratius, 300 especialistes en Pedagogia Terapèutica i Audició i Llenguatge, així com 30 auxiliars educatius en tres cursos; i implantar el Pla Simplifica per a reduir la burocràcia.
El procés també va evidenciar diferents estratègies sindicals. UGT, CCOO i SUATEA van optar per una línia de mobilització escalonada: primer dues jornades d’atur per al cos de Mestres (27 de maig i 5 de juny), i en funció del seguiment, una vaga indefinida de tots els cossos. En contrast, CSIF, sindicat lligat a la dreta i a VOX, va agitar des del principi un discurs antisindical i emocional en xarxes socials, convocant vaga indefinida sense escalada prèvia. L’èxit de la primera jornada de vaga va obligar a una reorganització, que va desembocar en la unitat sindical i en una multitudinària manifestació a Oviedo l’1 de juny. Finalment, CSIF va signar el preacord, però la seua direcció el va desautoritzar poc després, qualificant-lo de traïció al professorat. Aquest gir va evidenciar que la seua estratègia s’alineava amb els interessos polítics de la dreta i ultradreta i buscava més la desestabilització política i el guany d’afiliació que la millora de les condicions laborals. En canvi, la unitat sindical aconseguida per la resta d’organitzacions va permetre arrancar compromisos històrics, encara que el repte immediat serà vigilar el seu compliment i avançar en els punts encara pendents.
Fet i fet, una vegada signat el pacte, l’acció sindical continua: ara es tracta de vigilar i fer complir les millores laborals aconseguides amb l’acord arran de les mobilitzacions. De continuar avançant en les que resten pendents. I, com no, de frenar les polítiques neoliberals educatives promogudes per la dreta i la ultradreta representades en l’àmbit sindical pel groguisme populista de sindicats com CSIF i ANPE, que troben un bon caldo de cultiu en el descontent social generat per la precarietat laboral i la corrupció de les cúpules polítiques dels partits majoritaris.