La veu que ajuda al professorat

Vicent Xavier Contrí
Àrea de Publicacions i Comunicació

Cristina s’estrena com a professora de Secundària i entra per primera vegada a l’institut per a dur a terme el curs de pràctiques. Ja li han adjudicat horaris i grups, però té certs dubtes de com procedir. En la sala de professors, una docent veterana li diu que telefone a l’STEPV i l’acompanya al tauler sindical, on agafa el telèfon de la permanent de la seua comarca. Poc de temps després ja té resoltes les qüestions que plantejades. És el dia a dia a dia de molts professors i també dels permanents del Sindicat a les comarques d’Alacant, Castelló i València. Des de les diferents seus, per telèfon, o visitant centres, atenen les demandes del professorat. Ho explica Imma Coret, responsable d’Organització del Sindicat:

«La tasca dels permanents d’STEPV és abnegada i d’una implicació total i desinteressada. A més a més, cal tindre en compte que en el Sindicat fem atenció universal. Per exemple, en el moment que un cas entra a una persona permanent d’acció sindical, ja siga mitjançant una trucada, un whatsap, un correu electrònic, un comentari en Facebook, etc., la persona s’implica en el cas i, segons la seua complexitat pot, fins i tot, implicar-hi companyes o companys d’altres àrees, com ara Serveis Jurídics i Salut Laboral. Quan contacta amb nosaltres el professorat, no preguntem mai si estan afiliades o afiliats, ens interessem per la preocupació que se’ns trasllada i busquem la manera d’assessorar el company o la companya».

En l’STEPV més de 40 persones es dediquen a l’atenció del professorat en pública no universitària, entre les quals estan les qüestions relacionades amb la salut laboral, serveis jurídics i etapes com ara l’FP. També hi ha treballadores especialitzades en Ensenyaments Artístics, Conservatoris i Escoles Oficials d’Idiomes. A més a més, el Sindicat compta amb altres permanents, que es regeixen per altres meses i també d’altres sectors, com ara el de l’ensenyament privat i universitari.

En l’ADN de les tasques sindicals trobem la proximitat i el contacte humà. «La presencialitat als llocs de treball també és un dels trets que vertebra la nostra acció sindical. Els permanents comarcals són en primer lloc els encarregats de visitar els centres per fer les assemblees amb els claustres de professorat, actualitzar els taulers sindicals amb la informació relativa a permisos, normativa o campanyes actives, entre altres», argumenta Lluís Navarro, permanent de la Ribera. Navarro reivindica les ferramentes que empra cada permanent comarcal.  «Solen tindre entre l’afiliació que ho desitja grups de difusió o de conversa en aplicacions com WhatsApp o Telegram. Aquests grups serveixen principalment per a difondre informació i resoldre dubtes, però també per a mobilitzar el professorat quan la situació així ho demana. Una altra eina habitual per a gestionar els dubtes per escrit són els diferents correus electrònics del Sindicat. Finalment, en l’espai d’afiliació, trobem una aplicació de comunicació exclusiva entre les afiliades i el Sindicat».

Amb tot, és en les seus on es concentren les visites i les telefonades. Chema Jacobo, permanent del Baix Segura, explica que en la seu d’Alacant el professorat tria normalment el telèfon com a mitjà de consulta. «Hi ha dies que atenem fins a 80 telefonades i entre tres i quatre persones traslladen els seus problemes presencialment». En la majoria dels casos, els docents de les comarques d’Alacant formulen preguntes al voltant de la burocràcia que pateixen, les ràtios de l’alumnat i les retribucions.
En la seu d’STEPV de Castelló solen atentre deu persones diàriament, a banda de l’atenció telefònica. Les consultes solen ser similars: horaris i permisos i llicències. Juan Tena, permanent castellonenc, subratlla que «a banda de l’atenció presencial i telefònica en les seus i la visita continuada als centres, la tasca va molt més enllà; des de la relació amb l’administració educativa, a la Direcció Territorial per a ajudar a resoldre problemes que tenen els nostres afiliats, fins a la participació en diferents moviments socials».

Sol ser així. El compromís i la solidaritat dels permanents es fan palesos quan participen en concentracions i protestes que van més enllà de l’àmbit de l’ensenyament o les relacions laborals. L’ecologia, el feminisme, la defensa de la llengua, el moviment LGTBI+ i moltes altres reivindicacions formen part de l’agenda setmanal dels treballadors i les treballadores de l’STEPV.

Noves eines de comunicació
En les xarxes socials i en el fòrum intern de l’afiliació també s’ajuda el professorat i es contesten les preguntes que es fan diàriament. Especialment a través del grup de Facebook STEPV Professorat Interí, format per vora 37.000 persones. La permanent Lídia Peris s’encarrega de respondre i moderar aquesta gran comunitat de docents. Un espai en el qual els professors i les professores deixen les seues reflexions i propostes de millora perquè el Sindicat prenga nota i trasllade les demandes a les meses de negociació. En aquest sentit, l’esperit assembleari mana sobre les accions d’STEPV. De fet, les assemblees telemàtiques d’inici de curs —moderades i presentades per diferents permanents— tenen un gran èxit d’audiència. En eixes sessions ixen moltes iniciatives que després es presenten a la Conselleria.
La vida laboral d’un permanent sindical, quan no té guàrdia en la seua seu, transcorre de centre en centre educatiu. En les grans ciutats se solen moure en transport públic, bicicleta o patinet per a arribar com més prompte millor a cada escola o institut. En el cas dels conservatoris, escoles d’adults i escoles d’idiomes la tasca sindical sol fer-se en moltes ocasions de vesprades i nits, quan es desenvolupen les classes. En les universitats l’atenció al professorat també s’adapta als diferents horaris.

Sindicalisme en zones rurals
La història de l’acció sindical de l’STEPV està plena d’anècdotes. Dècades arrere —quan les comunicacions viàries dificultaven els viatges de comarca en comarca— era habitual que els professors del Sindicat compartiren un cotxe vell per a aplegar a diferents pobles i així explicar les novetats del curs i les reivindicacions del sector. Com un BlaBlacar de l’època, baixava cadascú en un poble per a celebrar les assemblees i mantindre el contacte amb les companyes i companys. Després, en acabar la jornada, el mateix cotxe els arreplegava.

També feien ús del tren per visitar els llocs més allunyats de les grans urbs. Des d’aleshores, ha sigut constant l’esforç per a ajudar tot el professorat, encara que l’escola es trobara en la vall més remota de l’interior del país o a les faldes de la muntanya més alta.

Ho explica Lluís Navarro: «STEPV té el compromís d’arribar a tots els centres, independentment de la tipologia de centre o d’on estiga ubicat. A més, cal tindre present que aquests centres, els que estan més allunyats de les zones més poblades o que tenen característiques singulars, solen ser els que menys atenció i recursos reben per part de l’Administració és per això que nosaltres hem d’estar ben presents en aquests centres per a arreplegar i traslladar a la Conselleria totes les necessitats que tenen per cobrir».

Aquesta presència sindical en les poblacions menudes és cabdal per a entendre la vertebració del País Valencià i la necessitat de polítiques educatives que generen igualtat d’oportunitats per als xiquets i xiquetes, visquen on visquen.

UN CAMÍ DE TORNADA A LES AULES
Moltes i molts permanents reingressen als centres educatius com a professors una vegada tanquen l’etapa al sindicat. Quan reprenen les classes ho fan amb l’experiència i el coneixement en matèria de drets laborals que els aprofita per afrontar el curs i per seguir assessorant les companyes i els companys del claustre.

És el cas de Sònia Caparrós, professora de Valencià. Una dona que ha participat i ha treballat com a permanent en diferents àmbits de l’STEPV. El seu alliberament sindical li ha aportat «molta informació normativa sobre el que és legal i el que no és correcte. La tasca sindical m’ha enriquit en formació laboral després de conéixer diferents sectors i etapes educatives: infantil, primària, adults, escoles oficials d’idiomes, FP, secundària, batxillerat, universitats…».

Per a Caparrós, impartir classes de nou li ha servit per a reconnectar amb una realitat que li transmetien a diari les companyes i els companys quan realitzaven consultes i li explicaven com anaven les coses en els instituts i les escoles.  Així, i amb el seu bagatge, per a la professora de Valencià pareix que «el nivell acadèmic ha baixat», hi ha canvis en els continguts i les noves formes pedagògiques. Per això s’aplica i recomana «anar amb peus de plom per ajudar l’alumnat».

Tant Sònia Caparrós com altres antics permanents continuen amb la seua tasca d’STEPV en els centres i no dubten a informar de les novetats de cada curs. De fet, quan es produïa el tancament d’aquest Allioli, Caparrós estava pendent del Comité de Salut Laboral per les altes temperatures que es registraven en el seu institut durant l’inici del curs acadèmic i la nul·la resposta de la Conselleria per a planificar mesures correctores.

Pel que fa al seu pas pel Sindicat, l’expermanent recorda l’estrés que ha comportat el treball en els darrers anys, amb les retallades, la burocràcia i les inundacions d’octubre de 2024. L’ansietat del professorat que consulta temes laborals és un fet remarcable. De fet és habitual que quan es produeix una pregunta complicada, el permanent contraste la informació amb la normativa o el personal de Serveis Jurídics del Sindicat. La idea és contestar a les qüestions amb tot el rigor que siga possible.

En el dia a dia com a permanent de l’STEPV «no hi ha prou hores. La setmana és més llarga amb l’atenció als docents», conclou Caparrós.