La negociació del conveni col·lectiu: un repte, una obligació, una necessitat

Secretariat Nacional Universitats STEPV

El curs 2025-2026, per al sector d’universitats, ha significat l’inici d’un nou període negociador amb les universitats públiques valencianes. En aquest cas, tenim per davant el repte de negociar un nou conveni col·lectiu que millore —i ha de ser substancialment— les condicions laborals de tot el personal laboral de les universitats públiques valencianes.

El sector es va organitzar ràpidament, formant un grup de treball obert a tota l’afiliació per a aconseguir una proposta ampla, detallada i responsable que poder dur a la mesa de negociació. Vam aconseguir articular 50 punts reivindicatius, que comprenen tots els col·lectius que conformen el personal laboral.

Prèviament a l’inici de les negociacions, els sindicats presents en la mesa negociadora vam crear també un grup de treball a fi de promoure una proposta comuna. El resultat va ser tan decebedor que STEPV va decidir eixir-se’n i continuar en solitari, obligats per la postura continuista i confortable dels altres sindicats.

Així les coses, les negociacions es van encetar amb postures clarament allunyades entre els participants en la negociació: les universitats només volen fer un trasllat acrític dels canvis normatius a la redacció del nou conveni; els altres sindicats, fan una tasca mínima per tal de quedar bé amb les universitats; la Conselleria testimonia els pocs avanços que van produint-se, però posant per damunt de tot l’ombra de les retallades en finançament per a aquest personal laboral. I STEPV predica en el desert, posant el dit en els punts més dolorosos de la negociació. Una postura complicada, per la soledat i la incomprensió. Però també per l’evidència que, en realitat, no hi ha cap intenció de fer un conveni que resolga els problemes que bona part del personal laboral arrossega des de fa dècades.

Pel calendari de negociació, pel ritme, per l’ambient, per la manca de propostes serioses, pels arguments acomodaticis dels altres sindicats…, per tantes coses, STEPV està cada vegada més convençut que, de nou, ens tocarà lluitar en solitari. Però no defallim i seguim posant damunt la taula les propostes necessàries per a donar una solució als problemes del personal laboral. Perquè el nostre sindicat no deixa mai ningú arrere, i menys encara el personal més precari.

Les universitats estan obligades a acceptar el repte d’afrontar les necessitats del seu personal laboral, sense amagar-se darrere de la Conselleria i sense recolzar-se en sindicats ben pagats. L’excel·lència amb què sovint s’omplin la boca no es pot suportar en un personal precari, quasi sense drets laborals, que passa dècades en condicions de misèria i que, finalment, ha d’abandonar la seua carrera professional i buscar una vida millor en altres llocs.

Per tot açò, STEPV no pararà fins que aquestes necessitats estiguen reflectides i totalment abordades en el nou conveni. I si això no es produeix, no el signarà.