La marea verda de l’educació pública valenciana

Vicent Xavier Contrí Ribes
Àrea de Comunicació STEPV

El menyspreu al qual ha sotmés la Generalitat el conjunt de la comunitat educativa només s’entén en clau política i electoral, ja que el retard continuat en les negociacions orquestrat per la Conselleria, a pesar de la insistència dels sindicats, ha tingut un únic propòsit: desgastar els docents i, per extensió, les seues butxaques.

Antecedents
El setembre de 2025, les treballadores i els treballadors de l’educació, amb STEPV al capdavant, ja vam exigir seure a negociar. Amb l’arribada del PP i Vox al govern valencià, en 2023, les condicions laborals van empitjorar. La Conselleria d’Educació va denunciar l’acord de plantilles aprovat per l’anterior executiu (PSPV, Compromís i Podem) que sumava 5.000 noves places docents. Després va vindre la mal anomenada llei de llibertat educativa, que marginava la nostra llengua —el valencià— a les aules. Una llei que la mateixa Conselleria incomplia mesos després, ja que en zones castellanoparlants les famílies van votar a favor de rebre l’ensenyament en valencià i l’Administració ha fet cas omís del resultat de la consulta.

L’increment d’alumnat a les aules, l’excés de burocràcia i la suspensió del pla Edificant, per a la construcció de noves infraestructures educatives, han multiplicat el malestar del professorat, que fa dènou anys que no veu el salari actualitzat. A més, cal sumar-hi les retallades en FP, EOI, Ensenyaments Artístics i l’amenaça d’acabar amb els docents experts i especialistes, però també els problemes del professorat interí, del personal d’administració, educadors i educadores… En definitiva, tota la comunitat educativa al límit.

Primeres protestes
Amb aquests antecedents, arribà el 2026. Al març, primera jornada de vaga a la qual la Conselleria d’Educació va respondre amb un calendari de negociació d’un punt per a cada mes, fins a arribar a l’estiu. Davant d’aquesta nova demora, els sindicats (STEPV, CSIF, CCOO i UGT) van convocar la vaga indefinida, de la qual es va despenjar el CSIF ja que va firmar amb ANPE un acord salarial de 200 euros, amb diferents redaccions i interpretacions. Al tancament d’aquesta edició, no sabem si la pujada vinculada a l’IPC es farà per als últims 50 euros que se sumaran en 2028, tal com està redactat en el text i en les notes de premsa de l’Administració. Una xifra insuficient després de tants anys amb el sou, com aquell qui diu, congelat.

I mentre tot això succeïa, València, Alacant, Castelló, Elx i les principals capitals de comarca valencianes vivien manifestacions massives, accions reivindicatives, assemblees, bicicletades, acampades —com la que va tindre lloc a la cèntrica plaça de la Mare de Déu de la capital— i tot un seguit de protestes carregades, això sí, d’humor, d’alegria, de música i de respecte. Un respecte que no va tindre l’agent de la Policia Nacional que va espentar violentament una mestra jubilada que va acabar per terra lesionada, en unes imatges que van circular per tots els mitjans de comunicació nacionals i internacionals.

Mentrestant, com si d’un joc de mangarrufes es tractara, la Conselleria continuava enredrant per a intentar pal·liar el descrèdit que s’havia guanyat a pols des que José Antonio Rovira va assumir Educació —el conseller que va abandonar els seus treballadors per a conciliar amb la seua família quan la dana de 2024 va arrancar la vida de 232 persones i va destruir nombrosos centres educatius.

La nova consellera, Mari Carmen Ortí, es deixava assessorar i s’alçava enutjada de les meses de negociació donant ultimàtums als sindicats. Ortí, inspectora d’Educació, no va tindre dubtes, només prendre possessió com a consellera, a pujar un 8% el sou al cos d’inspectors. També va rubricar 72,6 milions d’euros d’ajudes a centres concertats de l’Opus que segreguen el seu alumnat per sexe. Un apunt més, com a premi a la seua gestió, l’anterior titular d’Educació, José Antonio Rovira, és ara el conseller d’Hisenda. Vaja, que té les claus de la caixa.

Negociació en estríming
I així va passar maig i ens vam endinsar en el mes de juny amb la vaga indefinida en marxa. La Conselleria, en un intent per reconduir el relat que ja havien guanyat els docents als carrers i a les xarxes socials, va decidir retransmetre en directe una mesa de negociació.

Una espècie de reality televisiu de “Supervivientes del PP”, l’únic objectiu del qual era convéncer l’opinió pública que sí que estaven negociant i que arribarien a un acord. Aquella roda de premsa en estríming va ser la continuació d’una altra mesa anterior —celebrada en diumenge— en la qual la consellera va amenaçar els membres de l’STEPV, CCOO i UGT amb una falta greu, pèrdua del lloc de treball, sancions i antecedents penals si decidien tancar-se en la Conselleria.

Després de rebaixar tensions, es van reprendre les negociacions i el dimarts 9 de juny es va fer públic l’últim document amb els diferents punts que el professorat havia d’avalar. La Conselleria va tornar a enviar la proposta a tots els docents —una novetat que s’instaurà el dia de l’estríming— a través del correu electrònic corporatiu. I també els l’envià els periodistes. A uns i als altres, abans que als representants sindicals.

De les xifres presentades, crida l’atenció que la consellera Ortí afirmara al principi de la vaga que el cost de les reivindicacions suposava un desemborsament de 2.400 milions d’euros a l’any, una quantitat inassumible, segons el mateix Consell, el qual recordem que s’ha dedicat a abaixar impostos i es nega a negociar amb el Govern espanyol tant la condonació del deute (64.000 milions d’euros) com la reforma del sistema de finançament autonòmic. Doncs bé, ara l’import de la inversió per a millorar l’educació pública a partir del pròxim curs ascendeix a més de 3.328 milions d’euros.

Vaga en suspensió
Els representants de la majoria sindical (STEPV, UGT i CCOO) van veure avanços en els apartats de reducció de burocràcia, descens de ràtios i increment de places docents. Així i tot, la desconfiança no va desaparéixer després d’un procés de negociació dur. Finalment, el professorat va votar majoritàriament en contra de la darrera proposta d’acord de la Conselleria i només l’apartat de la burocràcia va ser acceptat. La vaga indefinida es va suspendre provisionalment —que no desconvocar— i podrà activar-se en qualsevol moment. El nou curs començarà amb la ferida laboral oberta i amb noves mobilitzacions. STEPV exigeix reobrir i activar la negociació immediatament.

* Adaptació de l’article publicat el 10 de juny en el Diario de la Educación.