La manifa’s band, l’ànima musical de la vaga

Vicent Xavier Contrí Ribes
Àrea de Comunicació STEPV

L’Assemblea Musical Docent per l’Educació Pública ha trobat en la Manifa’s Band un element d’acció reivindicativa alegre i combatiu.

A les portes de la Conselleria d’Educació la gent planta tendals per a suportar un sol que encén l’asfalt i recalfa les testes de milers de docents que reclamen millores laborals per a l’escola pública. A l’avinguda de Campanar irromp un dia més la Manifa’s band i els balls i les consignes de protesta es multipliquen de seguida. No és massa agosarat afirmar que la música de banda ha canviat per a sempre el model de manifestacions educatives al País Valencià. Des de l’11 de maig i fins a l’11 de juny la presència dels músics als carrers de les principals ciutats ha sigut constant. 
Més de 900 músics i col·laboradors s’han involucrat en tres grups d’accions. A València, Alacant i Castelló, treballen amb l’objectiu de mantindre vives les protestes, també a l’estiu.

Ricardo Martínez Toledo, mestre de música del CRA El Pinar (Alcubles-Figueroles de Domenyo) ha sigut una de les persones encarregades de coordinar el naixement d’aquesta assemblea musical i per extensió de la Manifa’s band. La idea és molt senzilla, dins de la magnitud que ha pres el fenomen musical. “Som la banda del poble. No som la banda d’un sindicat o d’una associació. Pensem que la lluita per l’educació pública ha de ser el nostre motor i hi col·laborem de la millor manera que sabem”, afirma el mestre.

Un altre dels docents destacats en l’organització, Guillem Ballester, professor de Matemàtiques a l’IES Benicalap de València, explica el naixement de la Manifa’s Band: “No va eixir d’una idea preconcebuda. Hi havia xarangues, grups, gent de Musiescola, músics de la Valldigna, músics amb instruments de manera independent. Es va obrir el grup de whatsap on es convocava la gent que volia participar en la manifestació del 15 de maig, tampoc ens pensàvem que això anava a durar tant de temps. S’hi va apuntar tanta gent que vam acabar fent particions”. I d’aquesta manera, els músics s’han anat coordinant diàriament per a cobrir actes, protestes i tota mena d’accions artístiques i reivindicatives.

Grans èxits
La vaga també ha servit per a reconéixer la imaginació i la inventiva —en les lletres— en l’ampla selecció musical que s’ha tocat en directe en concentracions i manifestacions. Així una reconeguda marxa fúnebre es va cantar amb la lletra: “Consellera, consellera. No et quedes en bajoqueta que la pública s’ofega i al final rebentarà”. Igualment es feu una versió del clàssic de Chimo Bayo: “Esta sí, esta no, esta vaga me la pague jo”. El professorat també ha entonat el “Mediterrània” o el “Karrasketon” de La Fúmiga i han creat filades i esquadres quan les marxes mores i cristianes han pres el protagonisme pels carrers. Però un dels moments més àlgids de les protestes musicals fou quan la Manifa’s Band interpretà “La marxa imperial” de John Williams davant de la Policia Nacional i els agents antiavalots. Un tema que sona en les pel·lícules d’Star Wars quan el malvat Darth Vader ix en escena. Era una peça musical destinada inicialment per a rebre la consellera… Que el sentit de l’humor no falte! I que la força de la música ens acompanye!