Allioli 301 - Balanç vaga
La lluita continua
Després d’un mes de vaga, que ja es pot qualificar d’històrica, els sindicats i el professorat es preparen per a continuar la mobilització fins que la Conselleria atenga les peticions sindicals.
Clarament han jugar al desgast i a cansar el professorat en vaga, però tampoc els ha eixit bé aquesta jugada per la brutal resistència del moviment
Fem un breu resum de com es va gestar la vaga i com va ser el procés de negociació.
La gestació de la vaga indefinida
La mobilització que hem viscut al llarg del curs 2025/26 naix el maig de 2025, quan STEPV arriba a la conclusió que calia una mobilització àmplia i unitària per a recuperar el poder adquisitiu i millorar condicions laborals. Així, el Sindicat va convocar reunions durant el mes de juny de 2025 amb la resta de sindicats de la Mesa Sectorial per a acordar una plataforma reivindicativa i llançar una proposta de mobilització al professorat, emmarcada en un procés assembleari. Tot i que a les reunions del mes de juny van acudir els cinc sindicats, ANPE i CSIF al setembre se’n van despenjar. STEPV, CCOO i UGT van acordar dur a terme assemblees comarcals durant el mes d’octubre i, com a culminació del procés, es va concretar al novembre un calendari de mobilitzacions que ja incloïa la convocatòria de vaga indefinida al mes de maig. En convocar les primeres mobilitzacions, al novembre, CSIF s’hi va incorporar.
La participació en les mobilitzacions va anar incrementant-se a mesura que es convocaven noves accions i el professorat va començar a organitzar-se en assemblees de centre i es va constituir la CADPV poc abans de la vaga del 31 de març.
La negativa continuada de la Conselleria a negociar va motivar que, finalment, es convocara la vaga indefinida l’11 de maig, després d’un nou procés de consulta al professorat.
La reacció de la Conselleria
La vaga indefinida va mobilitzar milers i milers de docents des del primer dia i ha comptat amb un ampli suport social i, especialment, de les famílies, el gran aliat d’aquesta mobilització.
És per això que la Conselleria es va veure forçada a negociar i el 14 de maig va convocar la primera mesa de negociació. Però paral·lelament va llançar una campanya de desprestigi amb el suport del PP: van jugar a enfrontar professorat i alumnat i famílies amb una carta nefasta a cada pare i mare; el PP acusava el professorat de caure malalt al gener i estar sa a l’agost; han intentat criminalitzar el professorat mobilitzat acusant-lo d’agressiu; han fet publicitat enganyosa respecte a les polítiques en educació, etc.
La política comunicativa de la Conselleria ha estat nefasta. Fins i tot quan van publicar en estríming les meses de negociació, on pretenien visibilitzar-se públicament com a Administració propera i conciliadora amb les peticions sindicals, un to radicalment diferent del que oferien en les meses tancades.
Res els ha funcionat, sinó més prompte al contrari. Cada intervenció, comentari en xarxes, declaració en premsa, etc., només contribuïa a generar més indignació entre el professorat i la comunitat educativa i a mantindre la mobilització dia rere dia.
El procés de negociació
La Conselleria va jugar en tot moment a dilatar en el temps la negociació i els avanços en les meses de negociació han sigut molt progressius, raó per la qual la percepció després de cada mesa negociadora era que no s’avançava gens. Les condicions imposades per a la negociació també responien al manual de com negociar amb mala fe: només dos persones per sindicat, sense conéixer prèviament la documentació, hores i hores d’aparent negociació que no era tal, etc. Clarament han jugar al desgast i a cansar el professorat en vaga, però tampoc els ha eixit bé aquesta jugada per la brutal resistència del moviment.
Per això, vam viure situacions tenses, abans de les gravacions en directe per estríming, com la del diumenge 31 de maig en què la Conselleria no volia reobrir l’acord retributiu rebutjat pel professorat i no donava resposta a les peticions de tractar-ho amb la Conselleria d’Hisenda, una negativa que va forçar a STEPV, CCOO i UGT a mantindre’s en la Conselleria fins la matinada a l’espera d’una resposta, que va acabar amb l’amenaça als representants sindicals d’obertura d’expedient disciplinari, amb sanció d’inhabilitació, i de denúncia penal per ocupació d’espai públic.
La Conselleria també va jugar a trencar la unitat sindical i ho va aconseguir el 25 de maig amb la signatura per part d’ANPE i CSIF de l’acord retributiu, un acord que els està eixint car i que tampoc va aconseguir desgastar el professorat, sinó més prompte al contrari.
La mobilització continua (despiece)
Tot i la política de dilatació per part de la Conselleria, la proposta d’acord presentada inicialment el 14 de maig ha incorporat moltes mesures proposades des de la bancada sindical. Tanmateix, són insuficients encara, tret de l’apartat de burocràcia, per comptar amb el suport del professorat. L’únic punt que no ha evolucionat ha sigut l’apartat de Valencià, que fins i tot ha empitjorat respecte a la proposta inicial.
La negociació ha continuat després de la suspensió, que no desconvocatòria, de la vaga indefinida, però de moment no estan cedint en aquells aspectes que millorarien substancialment les nostres condicions laborals i l’atenció a l’alumnat.
L’anunci que la mobilització continua és una mesura de pressió que ha provocat que inclús el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, anunciara que aplicaria algunes de les mesures que no s’han signat, com la reducció de les ràtios o les infraestructures.
Després de la suspensió, que no desconvocatòria, de la vaga indefinida, STEPV ha convocat assemblees intercomarcals per tal de tractar i recollir propostes de continuïtat de les mobilitzacions, tant durant l’estiu com a partir del mes de setembre. De l’anàlisi conjunta d’aquestes assemblees es desprén que la línia més compartida és una estratègia progressiva, territorialitzada i sostinguda, combinant mobilització, denúncia pública, pedagogia amb famílies i pressió institucional.
La voluntat de continuar amb la mobilització s’ha evidenciat amb les diferents accions convocades després de l’11 de juny, com la manifestació a Gandia el 27 de juny o les accions previstes per a l’11 de juliol, entre altres accions.
La lluita ha de continuar el curs 2026/27 fins que la Conselleria cedisca a les peticions sindicals i del professorat.
Ens tornem a veure als carrers!
Despiece:
ALGUNES CLAUS DE LES PRÒXIMES MOBILITZACIONS
Resumidament, les propostes d’accions se centren en huit eixos:
- Accions progressives i escalonades a partir de setembre. Reforç de les assemblees de centre.
- Necessitat de pedagogia sindical i explicació del full de ruta.
- Implicació de les famílies.
- Denúncia pública de les mancances dels centres.
- Vaga de zel o treballar estrictament les hores corresponents a la nostra jornada i no fer cap hora extra.
- Mobilitzacions territorials, descentralitzades o per comarques.
- Confluència amb altres sectors o territoris.
- Pressió institucional i política.
Quant a propostes més concretes, el llistat és el següent:
- Formulari sindical sobre mesures de vaga de zel amb assessorament jurídic.
- Pluja de queixes al correu de la Conselleria.
- Seguiment de la normativa i denúncia de resolucions, ordres i licitacions, si és el cas.
- No acollir alumnat en pràctiques universitàries per a pressionar les universitats.
- Calendari d’estiu per a visibilitzar que el conflicte continua.
- Ús de les notes i memòries de fi de curs per a introduir-hi comentaris.
- Accions vinculades al Consell Escolar Municipal i denúncies públiques.
- Aprofitament de festes locals per a donar visibilitat al conflicte.
- Accions vinculades a la Volta ciclista.
- Rutes senderistes reivindicatives.
- Fraccionament dels descomptes de vaga.
- Model Catalunya de vagues per comarques o intercomarcals.
- Marxa a València.
- Vinculació amb marees verdes.
- Manifestació l’11 de setembre o en dissabte.
- Vaga o accions cada dia 11 de cada mes.
- Participació en els actes públics del govern.
- Compromís formal dels partits de l’oposició per a aplicar les mesures pendents si governen.