Jazzwoman, contra vent i marea

Vicent Xavier Contrí

La rapera d’Aldaia, Carmen Aguado, JazzWoman, ha tornat enguany amb nou disc per descarregar la seua energia i crítica social. Contra vent i marea (Propaganda pel fet, 2025) demostra la versatilitat d’una artista valenta que s’atreveix amb tot, com ja ha demostrat en treballs anteriors. En aquesta ocasió, navega entre el rock, el punk, l’ska, el metal i l’electrònica sense haver abandonat el hip-hop, el seu tret diferencial. El treball reflecteix els sentiments generats després de la dana. Cal remarcar que la mateixa JazzWoman és d’un municipi afectat i durant les inundacions va ajudar activament la població. Amb aquests precedents, l’obertura d’aquest Contra vent i marea arranca amb les paraules de Carlos Mazón criticant la creació de la Unitat Valenciana d’Emergències per part del govern del Botànic. Una unitat que després es va encarregar d’eliminar el govern de PP i Vox. Així, la lletra de «Motivat a lo Rambo», té un clar destinatari: «Tens una vida molt random, un motivat a lo Rambo i encara que tinguent guió no té substància ni per a fer caldo. No sap on està ni què collons ell fa ací, sols fa que estorbar, furtar i mentir. Ja li toca fugir, no li queden arguments, sols fa que esgotar el nostre temps invertit. La camarilla furtant, ja ni tallen pernil, al parlament encocats, visquent el festí egotrip».

Musicalment, el disc és un exercici continu de com barrejar estils en una mateixa cançó. A destacar la guitarrera «Tira i arrastre» i la, inicialment, skatalítica «I no tindràs», que degenera en una segona tornada que convida a pegar cabotades com un heavy huitanter. En qualsevol cas, les 10 cançons serveixen per a redescobrir una artista que dalt i baix dels escenaris conquereix el públic amb personalitat, sinceritat i bonhomia.