Isabel Allende sí, Rodoreda no

La Conselleria d’Educació no deixa de sorprendre’ns amb les seues actuacions contra la nostra llengua. L’última ocurrència ha sigut la de deixar fora del currículum de Batxillerat de l’àrea de Valencià les autores i autors catalans i mallorquins. Una proposta emparada en el sectarisme i l’anticatalanisme que no té en compte cap criteri pedagògic i fomenta la incultura entre l’alumnat valencià. ¿S’imaginen que no s’estudiaren autors com García Márquez, Rubén Darío, Isabel Allende o Gabriela Mistral en Literatura espanyola? Són autors que escriuen en castellà però que no han nascut a l’Estat espanyol. Veritat que eixa censura no tindria cap sentit? Doncs això és el que pretén el govern valencià. Com se sol dir, la ignorància és molt atrevida.

L’alumnat valencià ha de conéixer Isabel de Villena, Ausiàs March, Carmelina Sánchez-Cutillas, Vicent Andrés Estellés, però també Mercè Rodoreda, Pere Calders o Salvat Papasseit. O és que no són també figures cabdals de la nostra literatura?

Un any de la consulta que volia arraconar el valencià
Aquests dies s’ha complit el primer aniversari de la vergonyosa consulta que va dur a terme la Conselleria d’Educació perquè les famílies triaren la llengua base en l’ensenyament. Va ser una de les mesures estrela de la mal anomenada llei de llibertat educativa, un text legislatiu que només tenia un objectiu: l’arraconament ―encara més― de la nostra llengua dins del sistema educatiu valencià. La comunitat educativa es va mobilitzar contra aquest nou atac a la llengua. Un grup de famílies va posar en marxa el col·lectiu Famílies pel Valencià. La Federació d’AMPES Gonçal Anaya ―la principal agrupació del País Valencià― va posar en marxa la campanya «Tria valencià». L’STEPV, a banda de participar o donar suport a la resta d’iniciatives, en va posar en marxa una altra: ―«Docents pel valencià»―. L’objectiu de totes aquestes campanyes era ben clar: capgirar la llei i reforçar la presència del valencià en les escoles.

El resultat d’aquesta consulta ―en la qual només va participar al voltant d’un 50% de les famílies― va eixir favorable al valencià. Des de l’STEPV vam destacar algunes dades cridaneres, com ara que en la majoria de comarques de predomini lingüístic castellà les famílies havien apostat pel valencià. També en els centres concertats s’incrementà el percentatge de famílies que triaven la nostra llengua. Després vingué la reacció la Conselleria, dient que no respectaria les votacions en les zones castellanoparlants. Fet que deixava ben a les clares quin era l’objectiu de la llei i de la consulta: minimitzar la presència de la nostra llengua en les aules del País Valencià.

El valencià és la llengua pròpia dels valencians i les valencianes com manifesta el nostre Estatut. Per aquesta raó el Consell hauria de posar tot l’èmfasi a protegir-la i a garantir el seu futur. Malauradament no és així. Des del PP valencià ―amb el suport de VOX―, ja fa temps que estan mans a l’obra per a reduir-la a la mínima expressió i accelerar el procés de substitució lingüístic. Ens tindran enfront. Parafrasejant Estellés: «No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu».