En secundària, també Freinet

Per començar, val a dir que aquest article està escrit per dues professores de secundària que treballem tècniques Freinet a les nostres aules. Cal començar dient que, malgrat que no són una recepta màgica, sí que són instruments per a desenvolupar una idea pedagògica de l’expressió lliure, la cooperació i l’esperit crític. Són aplicables en qualsevol matèria de primària, secundària i batxillerat, i en el cas de la correspondència, és factible també aplicar-la entre diferents etapes de l’ensenyament, és a dir, no necessàriament els alumnes han de tindre la mateixa edat.

L’ASSEMBLEA

“La democràcia del demà es prepara amb la democràcia a l’escola. Un règim autoritari a l’escola no pot ser mai formador de ciutadans i ciutadanes demòcrates!” Invariant 27, C. Freinet

L’assemblea promou, entre altres, la participació, l’esperit crític, la idea de pertinença a una col·lectivitat i la vivència engrescadora del dia a dia del treball escolar. L’assemblea, diem nosaltres, és el cor del grup perquè raonar de tu a tu mirant-nos als ulls ens fa conéixer-nos millor i estimar-nos tal com som. És el cervell del grup perquè ens ajuda a planificar el treball i a saber valorar-lo, a presentar (i acceptar) davant d’altres, crítiques, felicitacions i propostes de forma raonada, a prendre decisions col·lectivament i assumir decisions grupals que no han de coincidir amb les preferències personals inicials.
En les assemblees analitzem conflictes i busquem solucions, debatem sobre el nostre pla de treball i decidim com avaluar-lo, fem propostes de projectes i valorem tirar-los avant o no. Hui en dia a l’escola tradicional el que triomfa és l’individualisme i la sensació que cada classe és un ramat. L’assemblea és l’espai que ens ajuda a sentir-nos grup i, en certa manera, a prendre consciència que som capaços de portar les regnes del nostre dia a dia a l’escola.

ELS PLANS DE TREBALL
“A tothom li agrada triar la pròpia faena, malgrat que la tria no li resulte avantatjosa” Invariant 7, C. Freinet

El pla de treball implica una planificació i organització dels alumnes. D’alguna manera han d’establir un calendari de treball i acomplir-lo. Els alumnes treballen per parelles o en equips i es fomenta el treball cooperatiu, fet que afavoreix les relacions i fomenta l’ajuda mútua. Treballen pràcticament de forma autònoma i, aquest aspecte, com que sol agradar, afavoreix el clima de treball i crea empatia cap a la matèria.
L’alumnat pren consciència del seu procés d’aprenentatge. Des del principi, sap els criteris de qualificació i sap també quin és el punt final al qual ha d’arribar. Algunes de les tasques es valoren mitjançant rúbriques d’autoavaluació. Si l’alumnat s’organitza bé i treballa bé a l’aula, pràcticament no ha de fer deures a casa. Hem de considerar que ens podem trobar davant d’alumnes que poden no presentar hàbits d’estudi fora de classe. Alhora, si el nivell de coneixements previs és molt diferent, el pla de treball permet que cada parella o equip s’establisca un ritme de treball coherent amb el seu punt de partida inicial i les seues capacitats.

LA CORRESPONDÈNCIA ESCOLAR

“A ningú li agrada treballar sense un objectiu [...] doblegar-se a pensaments inscrits en mecàniques de què no participa.” Invariant 8, C. Freinet.
La correspondència prioritza el compromís de l’alumnat i la seua implicació afectiva.  A tots i totes ens agrada tindre amics i amigues, i ens agrada també quedar bé. Per tant, és natural esforçar-se a donar una bona imatge de nosaltres mateixos a través de la llengua escrita de les cartes individuals, col·lectives, personals, sobre el treball de l’aula, etc.
La culminació és la trobada presencial perquè els alumnes es puguen conéixer personalment. Alhora, és una ocasió perfecta per conéixer l’entorn cultural, social i històric del grup amfitrió; és a dir, el grup amfitrió organitza la visita del grup visitant, i posteriorment, en el segon encontre el grup visitant es converteix en amfitrió i l’amfitrió en grup visitant.

Punxa ací per accedir a la versió PDF de l’Allioli.