Allioli 300 - Prevaga
El Morter. 1976. Cinquanta anys de sindicalisme
En aquell temps les reivindicacions professionals es van unir a la renovació de l’ensenyament i a la recuperació de la llengua i cultura pròpies
Joan Blanco
En 1976, els sectors més dinàmics del món de l’ensenyament avançaven en un procés de ruptura amb l’escola tradicional que provenia del franquisme i iniciaven un potent moviment reivindicatiu, plural, unitari i democràtic, de caràcter assembleari, que aspirava a la defensa dels seus drets ignorats.
Són anys decisius. Les lluites reivindicatives de l’ensenyament conflueixen amb les lluites obreres i socials, amb la presentació de les alternatives per a l’ensenyament, amb la lluita per la recuperació de les llibertats i per la democràcia. S’adoptava un model confederal, respectuós amb les nacionalitats i regions de tot l’Estat, i que participava en la defensa del seu territori, de la recuperació de la seua llengua i cultura. Així, es constitueixen els STEs en tot l’Estat. I, entre ells, l’STEPV. Allí s’agrupen col·lectius de l’ensenyament públic i el privat, de la universitat, del personal laboral, etc. Els STEs, a diferència d’altres organitzacions, no van ser una creació artificial, sinó la conseqüència directa de la confluència de les coordinadores de delegats i delegades i representants de centre.
Tres anys va durar el procés, però 1976 constitueix el punt d’arrancada que ho impregna tot i que hui, cinquanta anys després, constitueix la base del model sobre el qual STEPV i els STEs funcionen. Així, per sempre, les reivindicacions professionals es van unir a la renovació de l’ensenyament, a la recuperació de la llengua i cultura pròpies, al compromís social, a sentir-se part de la classe treballadora, a l’exercici radical de la democràcia en les relacions sindicals, etc.
Reivindicar-ho des dels inicis és, fonamentalment, reivindicar un acte unitari, continuat i sense interrupcions del procés sindical més ric i participatiu dels últims cinquanta anys. STEPV (i els STEs) no van ser, ni són, un sindicat més. Són la continuïtat (sense interrupcions) del fort moviment unitari, autònom, assembleari i democràtic de l’ensenyament. I cal reivindicar-ho des del començament.