El castanyer d’índia. Un arbre amb història

Joan V. Pérez Albero

Sabies que ...

Al castanyer d’Índia (Aesculus hippocastanum L.) se’l coneix com a l’arbre de les dues mentides.

Primera mentida. Malgrat anomenar-se castanyer no té res a veure amb el castanyer comú (Castanea sativa Mill.), de castanyes comestibles, que pertany a la família de les fagàcies. El castanyer d’Índia pertany a la família de les sapindàcies i les seues castanyes no són comestibles.

Segona mentida. Malgrat l’apel·latiu de castanyer d’Índia, aquest castanyer no prové de l’Índia. Aquesta denominació és fruit d’una confusió ja que fins a finals del segle XIX la majoria dels botànics creien que els seus orígens es trobaven a Àsia en confondre’l amb l’Aesculus indica, originari dels vessants inferiors del nord-oest de l’Himàlaia. El castanyer d’Índia forma part dels boscos mixtos caducifolis dels Balcans (Albània, Bulgària, antiga Iugoslàvia i Grècia) on creix de forma natural. Aquests indrets van ser un refugi on l’espècie va ser espentada i arraconada durant les últimes glaciacions. No serà fins al S. XVI que el castanyer colonitzà el continent europeu. S’atribuïx a Carolus Clusius, botànic dels Països Baixos, un dels fundadors de l’horticultura i creador en Leiden d’un dels primers jardins botànics d’Europa, la compra d’unes llavors a Constantinoble i la seua posterior sembra a Viena, des d’on es va estendre la seua utilització a la resta d’Europa.

A la primavera el castanyer d’Índia ens mostra cridaneres inflorescències amb flors blanques cada una amb una taca de color en la part inferior del pètal, que comença sent groga i esdevé rogenca quan ha sigut pol·linitzada. Aquesta adaptació és una mena de truc per atraure les abelles. Quan la taca és groga, la flor està carregada de nèctar i està indicant als insectes que poden vindre a libar-la; en canvi, al contrari, si la taca és vermella, és senyal que la flor ja no produirà més nèctar, d’aquesta manera els pol·linitzadors eviten viatges inútils i la planta es concentra a produir nèctar en aquelles flors que encara no han sigut pol·linitzades.

Anna Frank i la seua família es van refugiar durant l’ocupació nazi en un refugi secret a Amsterdam conegut com la Casa de Darrere. Durant els dos anys en què Anna va estar amagada només li arribaven imatges del món exterior a través d’una finestra des d’on podia veure el cel, els ocells i un enorme castanyer d’Índia que apuntava les rames per la finestra. Les ànsies de llibertat es van focalitzar en aquell arbre que es va convertir per a ella un símbol d’esperança i de futur, i així ho va reflectir en el seu famós Diari. Pel castanyer coneixia el pas de les estacions, quin temps feia, i fins i tot podia imaginar-se sota les seues branques caminant o jugant.

Des que en el segle XVI es va introduir a Europa, el castanyer d’Índia ha sigut plantat com a arbre ornamental arreu del món per ser un excel·lent arbre d’ombra, i l’espectacular floració que presenta a la primavera. Però a més del seu valor com a arbre ornamental ha tingut i seguix tenint una elevada reputació com a planta medicinal. Hui se sap que l’escina, un dels principis actius que contenen les seues llavors, és el responsable de les propietats antiinflamatòries i vasoconstrictores, que ajuden a enfortir les parets de les venes i milloren el retorn de la sang.