Dos trimestres de mobilitzacions

El professorat valencià ha dit prou i aquest curs està fent visible el descontentament amb les condicions laborals i salarials que pateix des de fa massa temps. Des de principi de curs s’estan convocant mobilitzacions que han comptat amb el suport de bona part del professorat i de la comunitat educativa. El 20 de novembre durant el matí es van produir concentracions a les portes de les centres educatius, les fotografies de les quals van tindre un gran ressò en les xarxes socials. Aquella mateixa vesprada centenars de docents van participar en les concentracions que van organitzar STEPV, CSIF, CCOO i UGT.

Primera vaga general educativa del curs
Va ser l’acció prèvia a la gran mobilització del primer trimestre del curs: la vaga educativa de l’11 de desembre. Va ser la primera vaga que se li va convocar a Carmen Ortí, la nova consellera d’Educació, que acabava de substituir el polèmic José Antonio Rovira. Per a STEPV la jornada va obtindre un èxit rotund. Els sindicats convocants van xifrar el seguiment de la vaga en un 60%, pel que fa al professorat, i al voltant del 70% entre el personal d’atenció educativa (PAE) i el personal d’administració i serveis (PAS). Durant el matí, es van convocar concentracions en les principals capitals de comarca i tres grans manifestacions que van recórrer els carrers de València, Castelló i Alacant. A la vesprada, la Plataforma per l’Ensenyament Públic va convocar tres marxes més com a suport a les reivindicacions del professorat.

La reacció de la Conselleria va ser decebedora. Bones paraules als mitjans de comunicació, però cap concreció de calendari de negociacions per a abordar la plataforma reivindicativa de comité de vaga de l’11D. Per aquest motiu, es va decidir continuar amb les mobilitzacions previstes.

El 10 de febrer es van convocar concentracions a les portes dels centres educatius. Novament, la resposta del professorat va ser impressionant. Centenars de fotografies amb consignes com ara «Per una educació pública de qualitat», «Ja n’hi ha prou», «Docència o superàvit», «Sí al valencià» o «L’educació no es retalla», van omplir les xarxes socials.

Tres grans manifestacions prèvies a la vaga del 31M
El mes de febrer va finalitzar amb les manifestacions massives del dia 28 que van omplir els carrers de València, Castelló i Alacant amb les reivindicacions del professorat. Menys burocràcia, menys ràtios, més salari, més plantilles, més valencià i infraestructures educatives en bones condicions. Les tres marxes van començar a les 12 del migdia. La de València va eixir des de la plaça de Sant Agustí; la de Castelló,  de la plaça de les Aules, i a Alacant, la marxa va començar a les escales de l’IES Jorge Juan. Durant els recorreguts de les manifestacions, es van sentir càntics en favor de l’escola pública, de l’ensenyament en valencià i, també, contra la proposta de la Conselleria d’eliminar els autors catalans i mallorquins del currículum de Batxillerat de l’àrea de Valencià. Alguns dels participants van incidir en la pressió constant que pateixen els i les docents que està incrementant els problemes de salut mental. Uns altres van destacar que totes aquestes reivindicacions són per a poder atendre millor l’alumnat. El personal d’administració i serveis i el personal educador també van tindre una presència destacada en les marxes.

La següent jornada de mobilització serà la vaga general educativa convocada per al pròxim dia 31 de març, la segona del curs. Durant les setmanes prèvies, STEPV i la resta de sindicats del comité de vaga han convocat concentracions (el 12 i el 24 de març) i no han deixat de celebrar assemblees per a conscienciar el professorat de la necessitat d’aconseguir altes xifres de participació en la vaga. És l’únic llenguatge que entén l’Administració.

L’1 d’abril caldrà fer-ne balanç. Però si la Conselleria continua fent cas omís de les reivindicacions del professorat, la pressió mobilitzadora s’intensificarà al maig.